Resultats de la cerca
Es mostren 31517 resultats
Sant Pere de Prada
Art romànic
Situació Magnífic campanar de l’església amb la típica decoració llombarda, integrat al temple reconstruït al segle XVII ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere, monument emblemàtic de la població, és al bell mig del nucli antic, a la plaça de Sant Pere o de la República Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 37’ 7” N - Long 2° 25’ 29” E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBH Història La villa de Prada és esmentada l’any 843, quan el rei Carles el Calb la donà al comte Sunifred I d’Urgell i Cerdanya com a…
Sant Fost de Campsentelles
Art romànic
Situació Dos aspectes de les ruïnes de l’antiga parròquia de Sant Fost, incendiada i destruïda el 1936, on és visible l’obertura d’un absis de l’extrem de tramuntana de la nau M D Filgueira Les restes del que fou l’antiga parròquia de Sant Fost, també anomenada “la Vella”, es troben situades al costat sud-oest de la població Més al mig de la vila hi ha la nova església parroquial, iniciada després del 1939 i acabada l’any 1978, que rebé el mateix nom Mapa L37-15393 Situació 31TDF359961 Per anar-hi cal agafar la carretera que surt de Mollet del Vallès en direcció a…
Sant Joan d’Avinyó
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Joan s’aixeca al mig del poble d’Avinyó, a la Plaça Major Avinyó, poble petit situat a la vall mitjana de la riera Gavarresa, a frec amb el Lluçanès, és a uns 20 km de Manresa vers tramuntana Long 1°58’14” — Lat 41°51’40” Hom hi arriba per la carretera de Manresa a Artés, població des d’on, en direcció a tramuntana, per la carretera que enllaça el Bages amb el Lluçanès, hom passa per Avinyó Cal demanar la clau a la rectoria FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Avinyó Des de molt aviat degué tenir…
Sant Salvador de Cirà
Monestir
Petit monestir benedictí situat en el terreny pantanós dins el municipi de Trullars (Rosselló), entre Pontellà i Vilamulaca.
Existia ja el 1144 i és coneguda la llista dels seus priors des del 1151 El 1238 s’uní al monestir de Sant Salvador de Breda, i el papa Innocenci IV en confirmà la unió el 1246 El 1273, quan no tenia sinó el prior i alguns servents, fou venut als templers del Masdéu, que en endavant tingueren cura de fer celebrar el culte a l’església de Sant salvador i a la seva annexa de Sant Miquel de Candell Al segle XVIII ja es trobava en ruïnes No hi roman cap resta notable Fou més aviat una casa per a donats que un monestir pròpiament dit
Sant Genís de Rocafort
Priorat
Antic priorat benedictí del municipi de Martorell (Baix Llobregat), situat a l’antic castell de Rocafort, en un puig a l’W de la població.
Fou erigit vers el 1100 i era filial de Sant Miquel de Cruïlles Baix Empordà La comunitat, amb el prior Ponç, hi consta des del 1146 Era formada pel prior, dos monjos i dos beneficiats, un dels quals tenia cura de la capella de Santa Margarida, situada prop de l’actual cementiri de Martorell, on fou traslladat el culte de Sant Genís després que el castell de Rocafort fou volat per les tropes de Felip V 1713 A Rocafort romanen les restes de l’església de Sant Genís refeta al pas del s XII al XIII Des del s XV hi hagué només prior, sense comunitat
Sant Sebastià de Montmajor
Poble
Poble del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), situat sota la muntanya del Farell, dita antigament Montmajor, abocat a la vall de Gallifa.
Forma actualment amb el Serrat de Baix un petit veïnat habitat només com a lloc de segona residència Existia ja el 1065, i el 1098 ja depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, que feu aixecar la seva interessant església romànica de Sant Sebastià reproduïda en 1928-29 al Poble Espanyol de Barcelona Els seus rectors eren nomenats pels abats de Sant Cugat, fins que el 1400 s’uní en qualitat de sufragània a Caldes de Montbui S'independitzà el 1868, quan fou creada la parròquia moderna, a la qual s’uní part de l’antic terme de Gallifa És servida des de…
Sant Vicenç de Regencós
Art romànic
L’església de Sant Vicenç de Regencós no figura en els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV, on són esmentades no solament les parròquies sinó també les capelles que tenien un sacerdot adscrit Aquest fet sembla indicar que en l’esmentada centúria el lloc probablement encara no tenia església La construcció de l’actual edifici fou iniciada el 28 d’abril de 1805, segons que figura en una làpida collocada a l’exterior de l’absis, que devia substituir l’edifici anterior L’església de Sant Vicenç de Regencós fou sufragània de Sant Pere de Begur…
Sant Bartomeu de Bellpuig
Art romànic
El convent o monestir de Sant Bartomeu es troba a uns 500 m del centre de la vila de Bellpuig, a l’esquerra de la carretera de Belianes Avui és un gran edifici construït a partir de l’inici del segle XVI pels franciscans, gràcies al mecenatge del senyor de Bellpuig Ramon III Folc de Cardona quan era virrei de Nàpols No conserva res anterior a aquesta reconstrucció del segle XVI, ampliada més tard Amb tot, se sap que el convent es bastí a l’indret on figura existent ja el 1326 la capella de Sant Bartomeu, segurament una petita casa monàstica o priorat dependent de…
Sant Martin de Prunhanas
Aquesta església parroquial és situada dins el petit nucli del poble de Prunhanas, al N de la Fenolleda El 1011 el comte de Besalú Bernat I Tallaferro , que havia acabat de fundar al castell de Fenolhet el monestir de Sant Pèire, el dotà, entre altres esglésies, amb la de Sant Martin de Prunhanas, subjecció que el papa Sergi IV va confirmar Es tracta de la notícia més antiga que es té d’aquest temple Hom desconeix en quin moment l’església de Prunhanas degué restar alliberada d’aquest lligam L’actual església de Sant Martin és un petit edifici d’una sola…
Sant Pere de Lasquarri
Art romànic
L’església de Sant Pere, de la qual es desconeix l’emplaçament, era la segona en importància de la vila de Lasquarri Segons l’acta de consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles de l’any 1040, l’església de Sant Pere, situada a Lasquarri, així com la de Santa Maria, van ésser confirmades com a possessions de l’esmentat cenobi Cal dir que aquesta donació confirmava la que l’any 1023 va fer el rei Sanç III de Navarra i Aragó al monestir de Tavèrnoles del castell de Lasquarri i de les seves esglésies Actualment hom no recorda pas cap capella amb…