Resultats de la cerca

Pertanyent a una família del món de l’espectacle, ja a dos anys aparegué en un vodevil interpretat per la companyia dels seus pares, en la qual continuà actuant els anys següents com a bateria i ballarí de claqué, tot fent gires per diversos països A onze anys creà i dirigí una banda pròpia i ben aviat mostrà la seva extraordinària facilitat tècnica El 1937 entrà a formar part de l’orquestra de Joe Marsala, i després treballà amb Harry James, Artie Shaw i Benny Carter Durant la primera meitat dels anys quaranta formà part de l’orquestra de Tommy Dorsey Més tard actuà de manera intermitent amb…

Fou reclutat a Culver City EUA per la MGM com a redactor i traductor de versions espanyoles d’originals nord-americans en el moment del pas del cinema mut al parlat Intervingué en la farsa musical Estrellados 1930 i en la comèdia De frente, marchen 1930, ambdues d’Edward Sedgwick i protagonitzades per Buster Keaton, escrivint les lletres en castellà de les cançons i dirigint els diàlegs actuà en el melodrama Wu Li Chang 1930, Nick Grindé, del qual dirigí la supervisió escènica, i en el drama La fruta amarga 1930-31, Arthur Gregor Dirigí, amb el nom de SA de Alberich, Films La revista del…

Vida Fill i germà d’actors –Rafael Calvo i Eduardo Calvo, respectivament– s’inicià en el doblatge als estudis parisencs de Joinville 1932 Després de la guerra civil treballà en els Estudios Cinematográficos Orphea Films, però, sobretot, en els Estudios Metro-Goldwyn-Mayer, on aviat destacà doblant a Stewart Granger o Clark Gable Debutà com a actor en Arribada forzosa 1943, Carlos Arévalo El 1950 fou contractat per Voz de España, on treballà com a fou director de doblatge, i posà veu a actors com Gregory Peck També actuà en coproduccions com ara Rei de reis King of Kings , 1961, Nicholas Ray…

Davanter centre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1957-62 procedent del Flamengo brasiler, amb el qual obtingué tres campionats carioques Guanyà dues Lligues 1959, 1960, una Copa del Generalísimo 1959, dues Copes de Fires 1958, 1960 i la Petita Copa del Món de Caracas 1957 Disputà un total de 219 partits i marcà 173 gols amb la samarreta blaugrana Durant molts anys ostentà el rècord de màxim golejador barcelonista a les competicions europees, amb 27 gols Fou l’autor del gol que eliminà el Real Madrid per primera vegada de la Copa d’Europa Era la temporada 1960-61, i el Barça fou finalista El…

El 1537 ingressà a l’escolania de Santa Maria Major, on estudià les obres de l’escola francoflamenca i italiana de la seva època El 1544 fou nomenat organista de la catedral de la seva ciutat natal El papa Juli III, que havia estat cardenal bisbe de Palestrina, el cridà a Roma 1555 i el nomenà mestre de cor dels nens de la basílica de Sant Pere del Vaticà, i més tard cantor de la seva capella privada Posteriorment actuà a Sant Joan del Laterà 1560, Santa Maria Major 1561, al Seminario Romano 1563 i a la cort del cardenal Ippolito d’Este 1567-71, i tornà novament a Sant Pere del Vaticà 1571-94…

Sabater, intervingué activament en el moviment internacionalista de 1869-74 assistí als congressos de Saragossa i de Còrdova de la Federació Regional Espanyola de l’AIT el 1872, fou aliancista i actuà com a secretari general de la Unió d’Obrers del Calçat, a més de figurar el 1873 en el comitè de la federació local barcelonina Posteriorment evolucionà cap a un sindicalisme reformista i participà en la reorganització del Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona, el 1876, i en la creació, el 1881, de l’Ateneu Obrer, continuador de l’Ateneu Català de la Classe Obrera A partir del…

De família noble empobrida, probablement fill de Felip de Sorribes i Descoll Era membre del Consell de Cent actuà sovint com a delegat de la generalitat per a negociar la qüestió dels quints amb el lloctinent, duc de Cardona Més tard 1638 fou cònsol català de l’Alguer i participà 1639 en el setge de Salses Participà en la guerra dels Segadors i fou conseller en cap de Barcelona 1645 El seu germà Francesc de Sorribes i Rovira Barcelona s XVI — ~1646, senyor de Sant Pau de Casserres i mostassaf de Berga, fou membre del Consell de Cent, lluità a la guerra dels Segadors i aconseguí de fer una…

Estudià piano des dels sis anys, i d’adolescent debutà professionalment Aviat es convertí en un dels principals referents de l’estil stride , l’evolució del ragtime a Harlem Fou gairebé un desconegut per al gran públic fins que el 1935 la casa Decca n’edità alguns enregistraments Les gravacions més representatives de piano sol són, però, les que edità Commodore el 1939, entre les quals destaquen les peces Passionette i Echoes of Spring Els anys quaranta les seves composicions gaudiren de popularitat a través de la interpretació que en feren altres orquestres A la dècada següent actuà al…

Estudià cant a Rovigo Guanyà un concurs de cant Florència, 1933 i debutà en aquesta ciutat el 1935 amb l’estrena d’ Orsèolo , d’I Pizzetti, però no es destacà fins que debutà al Teatro alla Scala de Milà amb Rigoletto , 1936 Després del 1945 tingué fama mundial, i a partir del 1946 la seva presència fou habitual en el teatre de la capital llombarda, on abordà un extens repertori, de WA Mozart a A Rubinstein, passant per G Rossini, G Donizetti o G Verdi El 1947 es presentà al Festival d’Edimburg, i sis anys més tard ho feu al Covent Garden de Londres A Barcelona debutà amb Carmen 1946, i el…

Llicenciat en decrets i resident a Barcelona, diverses vegades fou síndic de la ciutat Formà part dels parlaments de Catalunya en l’interregne del 1410 al 1412 i fou comissionat per a prendre mesures per a la defensa del Principat de Catalunya i pacificar les bandositats de València Intervingué en les sessions de Casp com a informador del parlament de Catalunya i assessor El 1413 fou nomenat pel nou rei al consell on es decidí la repressió armada contra el comte d’Urgell El 1416, en representació de la ciutat de Barcelona, actuà per exigir de Ferran I el pagament dels vectigals Fou…