Resultats de la cerca
Es mostren 10659 resultats
Joan Navarro
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor, de nom Juan de Osses àlias Navarro, naturalitzat el 1553 a València, on sembla que residia —si doncs no era un homònim— des del 1519.
D’entre les seves produccions, que inicià el 1532, cal destacar la versió castellana de l’obra d’Ausiàs Marc de Baltasar de Romaní 1539, la Vida dels màrtirs sant Abdó i Senén 1542, i, després d’un silenci de deu anys, diverses obres de JTimoneda i els quatre volums el primer s’ha perdut de la Crònicade València 1564-66 de Martí de Viciana
Nahum
Bíblia
Profeta de Judà.
Anuncià la fi de l’imperi assiri i la destrucció de Nínive, la capital El llibre de Nahum és un recull d’oracles relatius a aquest esdeveniment, el qual presenten com un judici de Déu un salm, inacabat, sobre la manifestació de Jahvè en aquell moment històric i uns oracles que anuncien a Israel l’alliberament del jou assiri fan d’introducció al recull
Giovanni Battista Moroni

Retrat de Paz Rivola Spini (segle XVI), de Giovanni Battista Moroni (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Pintura
Pintor llombard, deixeble de Moretto.
Fou un dels precursors més directes de la pintura realista del segle XVII a Llombardia Treballà a Bèrgam, on pintà temes religiosos Coronació de la Mare de Déu , església de la Trinità, Bèrgam i, preferentment, retrats Sala Moroni , Galleria dell’Accademia Carrara, Bèrgam El sastre , National Gallery, Londres, els quals admirà el mateix Ticià per la noblesa de la composició i la fidelitat al model
Cione
Família d’artistes italians actius a Florència al segle XIV, entre els quals sobresurten els germans Andrea, conegut amb el nom L’Orcagna
, Nardo i Iacopo.
Nardo di Cione — Florència 1366, pintor, pintà els frescs Judici final de la capella Strozzi a l’església de Santa Maria Novella de Florència Iacopo di Cione documentat fins el 1398, pintor i seguidor estilísticament del seu germà Andrea, és autor d’un tríptic amb Sant Mateu i les seves històries Uffizi, Florència i d’una Coronació de la Mare de Déu National Gallery, Londres
signe diacrític
Fonètica i fonologia
Senyal convencional que hom afegeix a un signe gràfic i que representa una realització fonemàtica, per indicar-hi alguna mena de modificació fonètica.
En l’ortografia usual són emprats diacrítics com l’accent o la dièresi En transcripció fonètica hom els empra per a indicar nasalització ã, obertura ą, tancament ạ, dentalització n, velarització ł, etc En català, després de les normes ortogràfiques del 2016, hi ha els següents mots amb accent diacrític bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús, vós
providencialisme
Filosofia
Religió
Doctrina que afirma la providència divina.
Modalitat específicament religiosa del finalisme, el providencialisme coneix, filosòficament parlant, les mateixes raons fonamentadores i les mateixes dificultats racionals que aquest D’altra banda, l’excessiu antropomorfisme amb què ha estat sovint entès —i en virtut del qual el Déu provident sembla reduït a un deus ex machina — fa que el providencialisme connoti un significat fatalista destí , sempre rebutjat tanmateix oficialment, per exemple, per l’Església
angoixa
Filosofia
Kierkegaard donà significació filosòfica al concepte d’angoixa en emprar-lo per a explicar la seva concepció de l’home.
L’angoixa és un estat anímic, no determinat per cap cosa concreta, característic de l’home, que li revela l’essència del seu ésser la nullitat de l’existència humana, per la seva finitud, davant la infinitud de Déu Heidegger emprà també aquest concepte per a designar aquella situació en què el no-res es revela a l’home com el fonament de l’existència
brahmi
Escriptura i paleografia
Escriptura emprada des d’abans del segle III aC fins al segle V dC per diverses llengües al nord-oest de l’Índia.
Creada, segons la tradició, pel déu Brahmā, és derivada probablement d’un alfabet sud-semític, adaptat posteriorment a les condicions fonètiques de les llengües indoàries es distingeix especialment en el sentit de l’escriptura, d’esquerra a dreta, i en el fet de notar les vocals Ha donat lloc a la majoria dels alfabets actuals estesos per l’Índia i l’Àsia del sud-est
Grup de Reacció Ràpida
Grup de combat conjunt creat el 2002 a partir d’un acord entre Alemanya, Espanya i França, i dintre de la política comuna de seguretat i defensa de la Unió Europea.
Aquest grup pretén disposar el 2007 de 13 grups de combat per tal d’afrontar de manera ràpida situacions de crisi i emergència fora del seu territori nacional Cadascun d’aquests grups estaria compost per prop de 1 500 efectius que podrien desplegar-se en un termini de deu dies a una distància d’uns 6 000 km, i amb autonomia durant quatre mesos
Clemente Rebora
Literatura italiana
Poeta italià.
Amb intenses preocupacions religioses i morals, ja paleses a Frammenti lirici 1913, sofrí una crisi espiritual, reflectida a Canti anonimi 1922 Retornat a la fe 1929, es retirà en un convent rosminià i fou ordenat de sacerdot 1936 Des de llavors, els seus llibres de poesia Via Crucis 1955, Curriculum vitae 1955, Gesù il Fedele 1956, Canti dell’infermità 1957, constitueixen un profund colloqui amb Déu