Resultats de la cerca
Es mostren 22397 resultats
Pau V
Cristianisme
Nom que adoptà Camillo Borghese en esdevenir papa (1605-21).
Durant el conclave, per primera vegada uns sobirans catòlics, la monarquia castellana, li posà el veto, aplicant el ius exclusionis S'enfrontà amb Venècia, aplicant per darrera vegada contra una nació l’entredit eclesiàstic 1606, però procurà de mantenir en pau els Estats Pontificis Publicà el Rituale Romanum , autoritzà la condemna del sistema copernicà 1616, erigí la Universitat de Càller 1606 i concedí als jesuïtes el llegat Puigmitjà de Perpinyà 1613 Tot i mostrar-se nepotista, afavorí els moviments reformadors
Pau III
Cristianisme
Nom que prengué Alessandro Farnese en esdevenir papa (1534-49).
Procurà de mantenir-se neutral en les lluites territorials italianes, tot i que desautoritzà la política irenista de Carles V i els seus colloquis de religió amb els luterans Nomenà una comissió cardenalícia per a la reforma de la Cúria, afavorí els ordes reformats —aprovà la Companyia de Jesús—, i convocà el concili de Trento 1545 Confià a Miquel Àngel la decoració de la Capella Sixtina i erigí la Universitat de Messina 1548
Pau II
Cristianisme
Nom que adoptà Pietro Barbo en esdevenir papa (1464-71).
Creat cardenal 1440 pel seu oncle Eugeni IV, un cop papa no respectà la capitulació electoral favorable al conciliarisme Encoratjà les arts gràfiques, malgrat l’oposició que trobà entre els cercles humanistes romans, els quals blasmava de paganitzants Hom li deu la disciplina del jubileu
Partit Republicà Radical Autonomista
Partit polític
Nom de l’organització del Partit Republicà Radical a Tarragona.
El 24 de juliol de 1932 se n’escindí el Partit Radical Autònom de les comarques tarragonines
Reichsrat
Història
A l’imperi austrohongarès, nom donat al parlament (1867-1918).
Es componia de dues cambres la dels senyors, o Herrenhaus , de membres hereditaris o designats vitalíciament per l’emperador, i la dels representants, o Abgeordnetenhaus , els membres de la qual eren elegits per les dietes provincials
Vairocana
Nom (‘il·luminador’) donat al Buda suprem en el budisme mahāyāna
.
Hom sol representar-lo en actitud meditativa, sovint envoltat dels altres quatre budes celestials, amb el gest característic dels “sis elements”, que expressa amb la mà dreta closa els cinc dits representen el món material terra, aigua, foc, aire i èter damunt l’esquerra, de la qual agafa l’índex que representa la consciència
Royal Air Force
Aeronàutica
Nom amb el qual són conegudes les forces aèries angleses.
Fou formada el 1918, per la fusió del cos aeronàutic amb el servei aeri naval Durant la Segona Guerra Mundial salvà Anglaterra de la invasió i tallà l’ofensiva aèria alemanya A partir del 1943 recuperà el domini aeri
Províncies Unides
Història
Nom donat als Països Baixos septentrionals del 1579 al 1795.
Constituïdes república federal arran de la Unió d’Utrecht 1579, eren integrades per les províncies d’Holanda, Zelanda, Gelderland, Utrecht i Frísia i, des del 1594, també per les de Groningen i Overijssel Formades per l’emancipació d’aquests territoris respecte al domini castellà, foren reconegudes com a estat per la pau de Münster 1648 Perderen llur denominació en passar sota el domini de la França revolucionària, que les erigí en República Batava
Lo Spagna
Pintura
Nom amb què és conegut Giovanni di Pietro, pintor italià.
Format amb Il Perugino, treballà preferentment a Perusa, on també rebé l’influx d’Il Pinturicchio i Rafael Autor d’una Coronació de la Mare de Déu 1511, Palazzo dei Priori, Todi, el seu estil, dins la línia del mestre, acusa un cert caràcter provincià Hom li atribueix, entre altres obres tradicionalment considerades Perugino, l' Esposori de la Mare de Déu Museu de Caen
Jacint Sorts
Escultura
Nom amb què és conegut Jacint Miquel i Sorts, escultor.
L’any 1744 li fou encomanada la talla d’un crucifix per a la sala del consistori de la casa de la ciutat de Manresa A la mateixa ciutat féu el retaule major de l’església de Sant Miquel i l’escut, en alabastre de Segueró, de la façana de la casa de la ciutat Poc abans de morir treballava en diverses obres escultòriques de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona