Resultats de la cerca

Fiscal de l’audiència de Sevilla 1790 i del Consell de Castella 1796, fou també president de l’Academia de Derecho Publicà una Sátira contra los abusos introducidos en la poesía castellana 1782, polèmica, com la resta de la seva obra Adscrit als postulats del neoclassicisme —propugnats a La cautiva 1784, comèdia censurada—, rebutjava, però, l’afrancesament arbitrari i frívol Publicà opuscles contra Iriarte, García de la Huerta, etc, els quals atacà amb tanta virulència, que li fou prohibit de publicar res sense llicència reial 1785 Floridablanca li encarregà una rèplica a l’article de Masson…

Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Per disposició de la infanta Anna, fou confessor a les Descalzas Reales, de Madrid Com a pintor fou probablement deixeble de Joan de Joanes Dominava el dibuix, però les seves obres tenen poc vigor i es ressenten d’una coloració agra el seu estil és exemple del manierisme local més fluix De la seva obra, molt dilatada, cal esmentar la Mare de Déu de la Llet Museu de Belles Arts de València, Sant Francesc, Santa Clara i Sant Bernadí Descalzas Reales, de Madrid, els més…

Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní Treballà com a escenògraf i figurinista també creà grups de dansaires i cantaires sobretot a Vilabella Alt Camp, on fundà un esbart, així com el Museu del Camp S'inicià en la poesia amb Poemes d’Adam 1967 Bon coneixedor de la literatura grega, publicà nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs, aplegades en cinc volums sota el nom de Variacions sobre mites grecs 1977-95, a més de Rumb a Paititi i altres peces 1983 i Teatre 1988 Els reculls Peces breus 1981-82, Peces mínimes 1990 i Peces mínimes II 1995…

Estudià filosofia a Erfurt i dret a Tübingen, fou mestre a Zuric, senador de Biberach i preceptor dels prínceps de Weimar l’any 1772 Després es retirà, i es dedicà exclusivament a la literatura Amic de Goethe i de Herder, inicià la seva obra amb poesia de caràcter pietista, però es decantà aviat cap a un estil que recorda el de la cultura francesa de la Illustració i el rococó tardà Escriptor de prosa extremament elegant, fou autor d’obres èpiques on plasma el seu ideal de l’home, que s’apropa al de l’ideal classicista Geschichte des Agathon ‘Història d’Agató’, 1766, Musarion…

Fou un talent precoç, i passà la vida entre els càrrecs oficials a la cort i la seva propietat rural, vora el riu Wang, que cantà i pintà repetidament Dues vegades de primer amb la revolta d’An Lushan, i després amb el retorn de les forces imperials escapà sorprenentment a l’execució i obtingué, a més, un càrrec polític cada cop En morir la seva mare, convertí la seva casa en un temple budista Tota la seva obra porta el segell del budisme, del qual era un devot adepte Posà en íntima relació la pintura i la poesia, i hom diu que els seus poemes són quadres, i els seus quadres,…

Fill d’una família noble empobrida, realitzà estudis de dret A partir del 1827 visqué de l’activitat cultural com a creador i com a redactor Un dels principals representants del Romanticisme a Hongria, esdevingué figura capdavantera de la vida literària Els seus poemes reflectiren, i en part provocaren, la fermentació de “l’època de les reformes” dels anys trenta i quaranta Plantejà els problemes filosòfics de l’existència humana en el poema dramàtic Csongor és Tünde ‘En Csongor i la Tünde’, 1831 i el poema Gondolatok a könyvtárban ‘Meditació a la biblioteca’, 1845 La preocupació pel destí…

Cursà estudis inacabats de dret i filologia, i treballà en ocupacions múltiples Portà una vida bohèmia, amb constants canvis de feina i de residència, i el 1968 fou expulsat de la radiotelevisió pública, on treballava, per participar en l'edició d'un llibre del marques de Sade, censurat per la dictadura La seva poesia, acusadament existencial, empra l’automatisme surrealista O amor em visita 1958, A colher na boca 1961,  Poemacto 1961,  A máquina lírica 1961, Retrato em movimento 1967,  Electronicolírica 1964, Oficio cantante 1967, O bebedor noturno 19681963 , Vocação animal 1971…

Un dels fundadors de la revista Officina 1955, conjuntament amb Roberto Roversi i Pier Paolo Pasolini , amb el qual collaborà com a actor en diverses pellícules Agitador cultural, fou collaborador assidu de la revista Il Menabò di letteratura 1958-66, fundada per Elio Vittorini i Italo Calvino, cofundador i collaborador de la revista marxista Che fare 1967, i el 1979 d’ Alfabeta juntament amb altres intellectuals, entre d’altres Umberto Eco Autor dels reculls de poesia Sopra una perduta estate 1942, La cantica 1959, Percorso logico del 1960-75 1975, In uno scacco 1979, Palla di…

A Zuric fou un dels creadors del moviment dadà , la primera manifestació del qual fou La première aventure céleste de MAntipyrine 1916, que fou seguida per les seves formulacions en el tercer número de la revista Dada 1918 i en Vingt-cinc poèmes 1919 S'installà a París, i desenvolupà una intensa activitat amb el grup d’ABreton, PÉluard, LAragon i PhSoupault, bé que més tard se'n separà, en consolidar-se el moviment surrealista, i es mantingué fidel a l’estètica dadà, àdhuc quan aquesta anà en decadència El 1936 s’afilià al partit comunista, i durant la Segona Guerra Mundial actuà en la…

Llicenciat en prehistòria i història antiga per la Universitat de Barcelona, treballa com a arqueòleg al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i ha dirigit excavacions en poblats ibèrics, villes romanes i edificis civils, militars i religiosos d’èpoques diverses, sobre els quals ha publicat articles i monografies Com a escriptor, ha participat en obres collectives vinculades a les comarques de la Franja de Ponent, com ara els reculls de narracions L ’ arbreda ebrenca 2010 i El tren de la Val de Zafán 2011, i l’antologia poètica Poesia de frontera…