Resultats de la cerca

El terme és molt accidentat, i l’elevació principal és la mola de Planícia 920 m alt Hi ha 332 ha de pinedes, 484 d’alzinars i 292 de garrigues amb pasturatges hivernencs Hi ha 63 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts El 1982 l’extensió de cultiu era de 319 ha, que representa un 17,8% Al secà es fan garrofers 53 ha cereals 27 ha, ametllers 21 ha, i oliveres 281 ha la vinya era antigament molt important, així com l’elaboració de vi malvasia, pàmpol rosat La propietat, força repartida, és explotada en el 70,5% per administració directa, en el 15,1% per…

Pioner de l’escultura esportiva a l’Estat espanyol, es formà a Madrid i a París Influït pel Noucentisme i els corrents d’avantguarda, fou seguidor de la Nova objectivitat  i sobresortí com a ferm defensor de la talla directa sobre pedra, una tècnica que en aquell moment era símbol de modernitat El 1919, es traslladà a Madrid i ingressà a l’Academia de San Fernando, en la qual coincidí, entre d’altres, amb Salvador Dalí El 1925 i el 1927, viatjà a París, on conegué directament les obres d’Aristides Maillol, François-Auguste Rodin i Antoine Bourdelle, així com l’escultura arcaica…

Migfondista, s’inicià al Cornellà Atlètic, on fou plusmarquista estatal i europeu de categories inferiors en diverses distàncies entre els 800 i els 3000 m Guanyà el Campionat d’Espanya júnior de 1500 m llisos 1994, 1995 i de cros 1994, 1995 També guanyà la medalla d’or en els 1 500 m del Campionat d’Europa júnior 1993, 1995 i sub-23 1997 Entrenat per Gregorio Rojo al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, en categoria absoluta aconseguí sis títols de campió d’Espanya dels 1500 m, quatre a l’aire lliure 1997, 1998, 2004, 2009 i dos en pista coberta 1997, 2001, i un dels 3000 m 2005 en pista…

De pares quebequesos, el seu nom de naixement era Jean Louis Kirouac La seva llengua d’infantesa fou el joual , un dialecte francès del Quebec i no aprengué l’anglès fins cap als sis anys En la seva joventut destacà per les qualitats atlètiques, gràcies a les quals obtingué una beca per a la Universitat de Columbia Un accident posà fi a la seva carrera esportiva Es traslladà aleshores a Nova York, on portà una vida bohèmia i entrà en contacte amb els escriptors que més endavant serien com ell mateix capdavanters del moviment literari beat , entre els quals Allen Ginsberg i…

Graduat en ciències econòmiquer per la Universitat de Praga el 1969, l'any anterior, que tingué lloc la primavera de Praga, s'afilià al Partit Comunista de Txecoslovàquia, del qual tanmateix fou expulsat l'any 1970 i degradat durant catorze anys com a subaltern d'una organització esportiva El 1984 fou rehabilitat i treballà com a economista en una organització del govern, però en fou expulsat el 1989 per un article crític Durant l'anomenada "Revolució de vellut" que aquest mateix any enfonsà el règim comunista de l'antiga Txecoslovàquia  i donà lloc a una democràcia parlamentària…

Criat a l’Hospitalet de Llobregat, inicià la seva carrera al Club Tennis de la Salut Fou campió d’Espanya júnior els anys 1964, 1965 i 1966, i guanyà l’Orange Bowl 1966 i el torneig de Wimbledon 1967, any que també fou campió absolut d’Espanya El 1968 guanyà la Copa Galea i el 1969 el Trofeu Comte de Godó de Barcelona, que tornà a aconseguir el 1971 i el 1976 Ja en categoria absoluta obtingué un títol de Grand Slam Obert dels Estats Units, 1975, la Copa Masters 1976 i trenta-un torneigs de l’ATP Tour, la gran majoria en terra batuda També fou finalista del Roland Garros 1974 i guanyà el…

Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès des del 1941, el 1944 formà part de la secció Grup d’Alta Muntanya GAM, i el mateix any fundà a Sant Cugat una delegació, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat de la qual fou president 1969-72 El 1947 també s’associà al Centre Excursionista de Catalunya i al Centre Acadèmic d’Escalada CADE El 1983 formà part de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Com a escalador feu la primera ascensió hivernal estatal al Toubkal 1966, i una expedició al Caucas 1967 A partir del 1966, inicià l’exploració de la majoria de les…

Començà jugant amb el Centre Republicà de Girona, Independència Futbol Club, equip juvenil i primer equip del Girona 1929-35 Posteriorment, s’incorporà al Futbol Club Barcelona 1935-37, on jugà d’interior esquerre Se’l conegué també com  Mingo Obtingué el Campionat de Catalunya i jugà la final de la Copa del 1936 Durant la Guerra Civil, el Barça marxà de gira a Mèxic i demanà exiliar-se en aquell país i, posteriorment, a França, on fitxà pel Seta 1937-41 Retornà al Barça 1941-44 després d’haver estat sancionat per les autoritats franquistes i es proclamà campió de Copa 1942 La temporada 1944…

Conegut com Paco Godia, competí en diverses especialitats Debutà en competicions l’any 1946 al Circuit de Montjuïc En plena postguerra optà per anar a córrer a l’estranger, primer a Itàlia i després arreu d’Europa, competint en tot tipus de modalitats També participà en curses a l’Argentina, on fou company d’equip del pluricampió mundial Juan Manuel Fangio L’any 1949 aconseguí la quarta posició a les 24 Hores de Le Mans, al volant d’un Delage, fent equip amb Louis Gérard El 1951 debutà en la Fórmula 1 disputant el Gran Premi d’Espanya al Circuit de Pedralbes, amb un Maserati privat de l’…

Fill de Teresa Pàmies  i Gregorio López Raimundo , s’inicià en la literatura amb dos reculls de narracions, T’hauria de caure la cara de vergonya 1986 i Infecció 1987 Posteriorment ha publicat les novelles  La primera pedra 1990, premi Ícaro 1991, L’instint 1993, premi Prudenci Bertrana 1993 i Sentimental 1995, i els reculls de narracions La gran novella sobre Barcelona 1997, premi Crítica Serra d’Or 1998, L’últim llibre de Sergi Pàmies 2000, Si menges una llimona sense fer ganyotes 2006, premi Ciutat de Barcelona i Lletra d’Or 2007, La bicicleta estàtica 2010,  Cançons d’amor i de pluja 2013…