Resultats de la cerca

Professional 1948-58, fou campió d’Espanya de carretera 1949, dels grans premis de Catalunya i Pascuas 1949 i de la Bicicleta Eibarresa 1954 A més de diverses victòries d’etapa, fou segon a la Volta a Catalunya 1950, tercer a la Vuelta a Espanya 1950 i subcampió 1949 i tercer 1954 del Campionat d’Espanya de muntanya Disputà sis vegades el Tour de França 1949-54, cinc vegades la Vuelta a Espanya entre el 1948 i el 1957 i tres edicions del Giro d’Itàlia 1955, 1956, 1957 Formà part de la Unió Esportiva de Sants – Alas Color 1948, Peugeot-Dunlop 1949, Académico 1950, Metropole-…

Jugà a bàsquet al Club Bàsquet Igualada 1980-87 i a rugbi al Club Esportiu INEF de Barcelona, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya universitari L’any 1986 s’introduí en l’hoquei sobre patins a l’Igualada Hoquei Club com a preparador físic, tasca que feu fins el 1995 Fou l’entrenador del primer equip 1995-2000 formant tàndem amb Joan Pont, etapa en què guanyà tres Copes d’Europa 1996, 1998, 1999, tres Supercopes d’Europa 1996, 1999, 2000, una Lliga 1997 i una Lliga Catalana 1999 Posteriorment fou el segon de Jordi Camps a la selecció catalana 2003-06, amb la qual guanyà el…

Fill de Psammètic I i segon faraó de la dinastia XXVI 664-525 aC Intentà de restablir el domini egipci a Síria i a Palestina valent-se de mercenaris grecs El 609 aC anà a Àsia en ajut d’Aššur-uballit contra Nabopolassar La derrota del sobirà assiri no el deturà i vencé Josies, rei de Judà i partidari de Nabopolassar, a Megiddo En 606-605 aC els egipcis controlaven Palestina, la costa fenícia i part de Síria, però la victòria de Nabucodonosor II a Karkemiš 605 aC posà terme a la política expansionista del faraó a l’Àsia A l’interior, Nekao II inicià l’obertura del Canal del Faraó…

Vida i obra Familiar d’Alexandre VI, fou secretari particular seu i de Joan de Borja, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb Maria Enríquez, i, posteriorment, quan anà a València i a Gandia per prendre possessió dels seus estats 1494-96 Fou rector de Poios, canonge de València i de Cartagena, i beneficiat de Saragossa i d’Oriola Autor de la resposta poètica “Ans que peccant, general malaltia”, dirigida a Narcís Vinyoles, publicada a  Les trobes en llaors de la Verge Maria València 1474 També fou un dels jutges, juntament amb Baltasar Sorió i Francesc de…

El 1976 arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona i el 1978 es convertí en el suplent del seu germà Carles en el primer equip, en el qual jugà fins el 1983, excepte la temporada 1981-82, que fou cedit a l’Alcobendas Guanyà quatre Copes d’Europa 1979, 1980, 1981, 1983, dues Supercopes d’Europa 1981, 1983, tres Lligues 1979, 1980, 1981 i dues Copes del Rei 1979, 1981 Posterior-ment jugà a l’AE Ripoll, el Club Hoquei Piera, el SHUM Maçanet, el Club Patí Ripollet i el Club d’Esports Vendrell Com a entrenador, dirigí l’AE Ripoll, el Club Patí Vilanova i el Patí Hoquei Club Sant Cugat femení, i…

En la temporada 1948-49, formà un equip al Collegi de les Escoles Pies del carrer de Balmes de Barcelona que l’any següent es convertí en el juvenil del Futbol Club Barcelona Passà al segon equip barcelonista, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya 1953, i arribà al primer equip, actuant sempre com a mig esquerra Obtingué la medalla d’or de la IV Setmana Internacional Esportiva Universitària de Sant Sebastià i la del Torneig del Centenari de l’Hoquei Francès 1955 Jugà cinc vegades amb la selecció catalana i sis amb l’estatal, amb la qual aconseguí la medalla de bronze en…

Obtingué el títol de pilot a l’aeròdrom de Sabadell l’any 1957 i poc després també aconseguí el de la Federació Aèria Internacional Al mateix temps fou president del Club de Futbol d’Ullastrell El 1968 participà per primera vegada en la Volta Aèria a Catalunya i la Volta Aèria a Espanya Guanyà 1974 i quedà segon 1975 del Ralli Aeri Internacional de Barcelona També fundà el Club de Futbol Bofarull al barri del Clot de Barcelona 1975 L’any 1982 obtingué el títol de jutge esportiu, el quart de l’Estat espanyol Organitzà alguna edició de la Volta Aèria a Espanya Durant la dècada de…

S’inicià en motocròs i el 2005 començà a competir en curses de velocitat sobre asfalt El 2008 debutà al Campionat de Catalunya i al Campionat del Mediterrani de velocitat en categoria Pre125GP, i el 2010, al Campionat d’Espanya de 125 cc Fou campió d’Espanya 2011 L’any 2012 debutà al Campionat del Món de Moto3, categoria en què aconseguí la primera victòria en el Gran Premi dels Estats Units 2013, a la qual en seguiren cinc més, i acabà segon del campionat L’any següent aconseguí la tercera posició en el mateix Campionat del Món de Moto3 El 2015 debutà en Moto2, categoria en què…

S’inicià el 1964 a la Penya Ciclista Baix Ebre i, posteriorment, passà pel Ferrys i el Club de Joves de Tarragona –com a juvenil– i el Cife de Reus, com a amateur Guanyà el Trofeu Corpus 1970 i la cursa preolímpica de Manacor 1972 En pista, el 1970 fou segon al Campionat de Catalunya de velocitat i persecució i guanyà el Trofeu Intervelòdroms amb l’Esport Ciclista Mataró El 1974 patentà un prototipus de dues bicicletes conjuntades, juntament amb la família Canals de Mallorca L’any 1979 assolí el títol de director esportiu i dirigí els equips del Club Ciclista Tortosa A partir…

Començà a competir l’any 1978 amb una Derbi Guanyà el I Critèrium Solo Moto, la Copa Júnior RFME a Calafat i la Copa Júnior RFME al Jarama 1978 El 1979 començà a pilotar en 250 cc Fou campió d’Espanya de resistència fins a 500 cc 1980, després d’haver guanyat les 12 Hores del Jarama i quedar segon en les 6 Hores del Calafat amb Carles Cardús Guanyà les Sèries Motociclistes F1 de Prototips i fou tercer en el Campionat d’Espanya de velocitat de 250 cc Guanyà les Sèries F1 de Siluetes i quedà tercer amb Juan Cano i Francisco Rico de les 24 Hores Internacionals de Montjuïc 1984…