Resultats de la cerca
Es mostren 2826 resultats
edició
Música
Impressió o publicació de música sobre paper, de manera que es pugui reproduir en sèrie tantes vegades com calgui i que sigui apta per a la interpretació.
La tècnica en l’edició musical La invenció de la impremta fou cabdal per a la reproducció de música sobre paper Les primeres notícies que es tenen de música impresa són el Collectorium super Magnificat , de Jean Charlier Gerson, imprès per Conrad Fyner Esslingen am Neckar, Baden-Württemberg 1473, i el Missale Romanum Roma, 1476, d’Ulrich Hahn En el primer les notes apareixen representades per cinc requadres negres idèntics, mentre que en el segon les notes, de color negre, són impreses sobre un pautat de ratlles vermelles En les impressions primitives, totes de cant pla i en llibres litúrgics…
Jean-Baptiste Lully
Música
Compositor, ballarí i violinista francès d’origen italià.
Vida Fou el compositor més important de la França de l’època i el responsable d’importants aportacions en el camp de la música teatral i també de la sacra Creà el gènere denominat tragèdia lírica o tragédie en musique De família humil, el 1646 es traslladà a París, on, gràcies a Roger de Lorena, cavaller de Guisa, aconseguí un càrrec al servei de Mademoiselle de Montpensier, la seva neboda, que volia practicar l’italià, amb qui romangué fins als vint anys, edat a la qual ja era un excellent guitarrista, ballarí i violinista Possiblement en aquesta època estudià composició amb Nicolas Métru i…
,
Zoltán Kodály
Música
Compositor, etnomusicòleg i educador hongarès.
Vida Impulsor de la música hongaresa conjuntament amb Béla Bartók, desenvolupà també una important tasca en el camp de la música popular Fou introduït en el món de la música per la seva família, i de molt petit començà a tocar diferents instruments i a conèixer obres canòniques de la música occidental Més tard s’inicià en l’aprenentatge del piano, el violí, la viola i el violoncel, fet que li facilità la participació en l’orquestra de la seva escola, amb la qual interpretà música de cambra i orquestral Ben aviat començà també a compondre algunes obres, com l' Obertura en re m 1898, per a…
Heinrich Schütz
Música
Compositor alemany.
Vida Fill d’uns burgesos d’origen franconià, el 1590 es traslladà amb la seva família a Weissenfels Rebé una educació en la qual la música tingué un lloc important En aquesta matèria, probablement tingué entre els seus mestres Georg Weber, cantor de Weissenfels, i l’organista Heinrich Colander El 1598, el landgravi Moritz de Hessen-Kassel, humanista i mecenes, feu estada a l’hostal de la família Schütz i quedà impressionat del talent musical del jove Heinrich Se l’endugué a Kassel, on Schütz ingressà en el cor de la cort i cursà música i estudis generals al Collegium Mauritianum El 1609 entrà…
Projecció exterior de la cultura catalana 2012
Folklore
Cinematografia
Literatura catalana
Música
Dansa i ball
Teatre
Art
Arquitectura
El 2012 podria haver estat un molt bon any per a la projecció internacional de la cultura catalana, però totes les esperances inicialment dipositades en el fet que el film Pa negre obtingués l’Oscar a la millor pellícula de parla no anglesa es van acabar fonent El film, d’Agustí Villaronga i Isona Passola, basat en la novella homònima d’Emili Teixidor, que havia estat seleccionat el 2011 per l’Acadèmia Espanyola del Cinema per a representar-la al principal esdeveniment cinematogràfic mundial, no va aconseguir passar el tall per ser un dels nou films semifinalistes, d’un total de seixanta…
La música al llarg dels segles
Els orígens de la música Com i on s’origina la música és una qüestió evidentment irresoluble atesa la manca de testimoniatges històrics directes D’altra banda, la música no s’ha entès sempre com una manifestació artística autònoma, sinó que tot sovint ha estat, i continua essent, un complement subsidiari d’altres activitats En determinades civilitzacions tribals, per exemple, no existeix cap paraula que, com el terme “música”, es refereixi tant al cant com a l’expressió instrumental A l’origen no es concep com una realitat autònoma, i encara menys com una activitat amb fins estètics, i sembla…
ànima
Tecnologia
Part interna dels fils metàl·lics d’ornamentació, cordes, cordes d’instruments musicals o cables metàl·lics, a l’entorn de la qual són disposats altres fils, cordons, etc, que els donen l’aspecte exterior, la desitjada sonoritat, resistència, etc.
També, part central d’un perfil metàllic, d’una biga, que n'uneix les ales
música de cambra
Música
Originàriament, el concepte música de cambra comprenia els gèneres musicals que s’executaven a la "cambra" dels prínceps, en contraposició a la música domèstica de la burgesia, o a la música religiosa, teatral i a l’aire lliure.
Actualment s’entén per música de cambra només la música instrumental per a petits conjunts, generalment d’entre dos i nou instruments, bé que s’hi poden incloure obres per a conjunts una mica més nombrosos Pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base la música concertant, el triomf de la melodia acompanyada i el perfeccionament de la violeria Es caracteritza perquè totes les parts en joc tenen una importància semblant, la qual cosa…
monocord

Monocord
© Fototeca.cat / Idear
Música
Instrument cordòfon format per una sola corda muntada sobre una caixa de ressonància allargada, emprat en l’antiguitat per a l’estudi i la demostració dels intervals musicals i la seva relació amb les llargades de les cordes.
És, de fet, una cítara d’una sola corda En els més moderns, com el descrit per Athanasius Kircher 1650, la corda resta aixecada sobre la taula harmònica superior, suportada entre dos ponts fixos, entre els quals n’hi ha un tercer de mòbil La tensió constant de la corda es garanteix amb una clavilla d’afinació subjectada en un dels extrems de la caixa El pont interior es desplaça sobre una escala graduada tot indicant la posició exacta, a partir de la qual es pot conèixer la llargada de la corda vibrant En les representacions medievals, la corda, limitada per dos ponts fixos, és dividida en…
copòleg

Copòleg del darrer quart del segle XIX
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també copes musicals, format per una sèrie de copes de cristall de diferents mides que descansen sobre una taula harmònica, l’afinació de les quals pot ajustar-se amb el volum d’aigua que contenen.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció El so es produeix pel moviment circular dels dits humits amb aigua i una substància resinosa, tot resseguint la vora de les copes Si bé aquest és, de fet, un procediment rudimentari en la producció del so, les primeres referències que es coneixen daten del segle XVIII i tracten d’un instrument de percussió format per un conjunt de copes i un parell de petites baquetes recobertes de roba per a percudir-les Com a instrument de fricció tècnicament evolucionat hi ha l’ harmònica de cristall , originàriament coneguda amb el nom d’harmònica