Resultats de la cerca
Es mostren 208947 resultats
James E. Lovelock i Lynn Margulis: és Gaia un ésser viu?
James E Lovelock, a més d’un científic, és un argumentador hàbil En aquest passatge defensa que Gaia és un ésser viu comparant-la amb un tronc d’arbre viu, encara que constituït en un 90% de matèria morta Però no es tracta pas de cap argument decisiu L’argument essencial de Lovelock no admès pels seus detractors és que l’ambient planetari que és avui la base de la vida n’és també un producte No serien les condicions planetàries especials de la Terra les que haurien permès el desenvolupament de la vida sinó que precisament la vida hauria determinat el desenvolupament i el manteniment de les…
riu dels Sants
Riu
Curs d’aigua de la Costera, afluent, per la dreta, del riu Cànyoles, que neix a la font dels Sants, propera a un santuari dedicat a sant Abdó i sant Senén, dins el terme de l’Alcúdia de Crespins (Costera), a l’W de la vila; envolta pel N i per l’E aquesta població i, després de travessar el nucli urbà de Canals, s’uneix al seu col·lector.
Té un recorregut de 6 km i un cabal de 1 700 litres per segon L’aigua és aprofitada des d’antic rega dotze termes
estany de Rosari
Estany
Estany de la coma de Baciver, a la capçalera del riu d’Àrreu, a 2.320 m alt., dins el municipi de l’Alt d’Àneu (Pallars Sobirà), però al vessant aranès de la línia de crestes (tuc de Varimanha, el Muntanyó d’Àrreu, tuc dels Erculls) que separa les conques de la Garona i de la Noguera Pallaresa entre el port de la Bonaigua i el pla de Beret.
Al vessant pallarès hi ha l' estany de Rosari d’Àrreu o estany superior d'Àrreu, a 2 180 m alt
Bàlitx
Grup de possessions situades prop de la costa nord-est de Mallorca, al vessant ) de la serra de Tramuntana, entre la muntanya de Bàlitx
(579 m alt.), a l’oest, i la de Moncaira, a l’est, a la vall del torrent de Bàlitx,
termenal dels municipis de Sóller (on hi ha Bàlitx d’Amunt
i Bàlitx d’Enmig
) i de Fornalutx (on hi ha Bàlitx d’Avall
).
el Coll de Mònecs
Sector o indret
Partida
Partida del terme d’Ulldemolins (Priorat), al vessant oriental de serra la Llena, dominada per una roca enorme que conté algunes coves amb vestigis de murs i cel·les d’un asceteri, probablement habitat per monjos reclusos ja des de l’època visigòtica, car ja hi havia ermitans en aquest indret a mitjan sXII, anteriors a la conquesta catalana, els quals foren la base dels primers ascetes de Bonrepòs i Escaladei.
terratge
Dret
Dret català
Segons el dret del Camp de Tarragona, cessió d’un erm per a posar-lo en conreu, en canvi que en els primers anys el conreador obtindrà la totalitat de les collites i en els posteriors en pagarà la tercera o la quarta part, que anirà augmentant a poc a poc fins a donar-ne la meitat al propietari; es pacta pel nombre d’anys que convenen les parts.
pell
Tecnologia
Pell d’animals salvatges, com l’ermini, el mart, el linx, el visó, etc, o de cria, com la xinxilla, el xai caracul, etc, adobada per la cara oposada a la del pèl o de la llana, però que conserva el pèl o la llana naturals de l’animal, i que és destinada generalment a la fabricació de roba d’abric o, també, a la de catifes i adornaments.
És anomenada també pell fina
popular
Lingüística i sociolingüística
En història de la llengua, dit del mot o de la forma que ha sofert l’evolució fonètica normal, segons les lleis fonètiques pròpies d’aquella llengua, en oposició a mot savi o cultisme, que és un mot que ha estat manllevat en la seva forma primitiva, generalment escrita, i ha estat adaptat; per exemple, el llatí miraculum ha donat en català el mot popular mirall i el mot savi miracle
.
persiana veneciana
Persiana veneciana
Construcció i obres públiques
Persiana constituïda per una sèrie de tires, generalment de plàstic, enfilades entre elles amb cadenetes, fils, cintes, etc, de manera que en estirar el cordó corresponent són orientades, tot inclinant-se cap a l’interior o cap a l’exterior, o s’arrengleren les unes damunt les altres a un costat o a la part superior de la finestra, el balcó, etc, al costat interior del qual és instal·lada la persiana.
peralt
Construcció i obres públiques
Transports
Pendent transversal que hom dóna, en un revolt d’una via de ferrocarril o d’una carretera, entre els dos carrils o entre les dues vores de la carretera, respectivament, per tal d’evitar, dins uns límits de velocitat, que el vehicle sigui impel·lit, per efecte de la força centrífuga, vers la part exterior del revolt i que sofreixi reaccions laterals violentes que, a altes velocitats, podrien bolcar-lo.
El peralt permet, doncs, que els vehicles puguin prendre els revolts amb velocitat superior a la que podrien portar si aquests no hi fossin