Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
Fons d’art romànic del Museu Romàntic (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu Romàntic de Sitges fou format a partir del llegat de Manuel Llopis de Casades 1885-1935, acceptat per la Diputació de Barcelona el 1943 i inaugurat el 1949 Formant part de la seva collecció es conserven sis imatges de la Mare de Déu amb el Nen a la falda que en morir el Sr Llopis es trobaven a Lisboa, d’on foren recollides el 1949 pel Dr J Ainaud de Lasarte, el qual les dugué a Sitges Dues d’aquestes són de procedència castellana, datables als segles XIII i XIV Dues més, de procedència desconeguda, encaixen formalment i estilísticament dins el període gòtic Pel que fa a les…
Fons d’art romànic del Museu Comarcal de la Conca de Barberà (Montblanc)
Art romànic
Mènsula que procedeix possiblement de l’església de Santa Maria de Montblanc, amb una senzilla decoració geomètrica i un cap humà a l’intradós ECSA - D López El museu conserva tres peces que foren recuperades en els treballs d’habilitació de l’edifici que allotja l’esmentat museu a Montblanc La troballa casual i la proximitat a l’església de Santa Maria de Montblanc fan suposar que aquest material lític correspon a la primitiva església romànica substituïda per l’actual de fàbrica gòtica El museu serva també un Seguit d’esteles procedents del cementiri de l’església de Sant Francesc, que cal…
Thomas Tallis
Música
Compositor i organista anglès.
Vida Començà la seva carrera com a organista al priorat benedictí de Dover, on ja era actiu l’any 1532 Després passà a l’església londinenca de St Mary-at-Hill, on exercí el 1537 i el 1538 El 1541 començà la seva relació amb la catedral de Canterbury Finalment, dos anys més tard, aconseguí un lloc a la capella reial, que mantingué fins a la seva mort Durant els més de quaranta anys que hi serví actuà com a organista i compongué, principalment música vocal, sota els regnats d’Enric VIII, Eduard VI, Maria I i Elisabet I La protecció de la reina Elisabet li comportà, el 1575, el privilegi per a…
màquina hidràulica
Física
Tecnologia
Màquina que intervé d’una manera activa en la manipulació mecànica d’un líquid (o, per extensió, de qualsevol fluid considerat incompressible).
Hom distingeix les màquines que només controlen el flux líquid i els seus paràmetres característics vàlvules, comportes de les que efectuen la conversió entre l’energia continguda en el líquid, en forma d’altura de càrrega, en un altre tipus d’energia Hom anomena aquestes màquines generadors o impulsors , quan produeixen energia hidràulica, i motors o actuadors motor hidràulic, quan absorbeixen aquesta energia Entre les màquines transformadores d’energia que produeixen o absorbeixen energia mecànica hom distingeix, segons el principi de funcionament, les màquines hidrodinàmiques i les…
tamborí
Tamborí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics de dues membranes Consisteix en un tambor cilíndric, de dimensions petites, l’alçada del qual sol ser igual o lleugerament superior al diàmetre El so és produït per dues membranes de pell o de material plàstic tensades, muntades i fixades a pressió damunt el bastidor, que fa també de caixa de ressonància Solen ser colpejades amb una baqueta amb el cap ovoide o esfèric Conegut des de l’època medieval, per la seva mida -que permet subjectar l’instrument penjat al coll i tocar-lo amb una sola…
Sílvia Tortosa i López
Cinematografia
Actriu.
Vida Estudià arts plàstiques a l’Escola Massana i treballà com a actriu de fotonovelles a catorze anys debutà en els programes televisius Burbujas i Nuestro amigo el libro i professionalment en el teatre amb El mago de Oz Es graduà a l’Institut del Teatre i a l’Estudi d’Actors Cinematogràfics de Barcelona, i es donà a conèixer amb El último sábado 1966, Pere Balañà i altres títols comercials gràcies a la seva fotogènia Amb la popularitat que li donà el programa Aplausos , les representacions a Estudio 1 o les sèries com La huella del crimen i Régimen abierto , aprofità el filó de la…
Josep Samitier i Vilalta

Josep Samitier i Vilalta
© FC BARCELONA
Futbol
Futbolista.
Començà al Futbol Club Internacional de Sants, i el 1918 passà a formar part del Futbol Club Barcelona amb Jack Greenwell d’entrenador, on esdevingué figura mítica —"el rei del futbol"— i, amb Ricard Zamora, el més famós dels futbolistes catalans De seguida es convertí en una peça bàsica de l’equip com a mig ala dret A partir de la temporada 1923-24 passà a jugar de davanter centre, i fou considerat el millor d’Europa Fou el líder de l’Edat d’Or del club blaugrana, marcà tota una època i és considerat un dels futbolistes més…
,
Santa Creu de Pavia (Talavera)
Art romànic
Situació Façana de migdia, amb la porta d’arc de mig punt rebaixat i el campanar d’espadanya en el seu punt d’unió amb l’absis ECSA-X Solé L’església de Santa Creu es troba dins el nucli urbà de Pavia, construïda sobre un rocam i amb construccions adossades parcialment als murs sud, oest i nord Mapa 34-15 390 Situació 31TCG623067 Per a accedir-hi des de la carretera N-II, a uns 8 km de Cervera en direcció cap a Barcelona, cal prendre un trencall a mà dreta en direcció sud que passa per Sant Antolí Des d’aquesta població, cal agafar la carretera LV-2031 i a uns 5 km s’arriba a Pavia XSB…
Castell de Palou de Sanaüja (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Palou de Sanaüja, a 547 m d’altitud, és situat al sector septentrional del terme El lloc fou conquerit pels comtes d’Urgell i s’originà al voltant d’un castell del qual és successora una casa senyorial que es troba al centre del nucli antic i que no ha conservat restes de l’antiga fortalesa El terme de Palou és documentat per primer cop en un inventari dels drets que tenia el bisbe d’Urgell a Sanaüja, que hom pot datar entre el 1042 i el 1075, i, posteriorment, l’any 1082, quan entre les afrontacions del castell de Valltallada s’esmenta, al sector de…
Estela funerària de la Mare de Déu dels Arcs (Santa Pau)
Art romànic
Estela Estela trobada vers l’any 1945 vora l’església Tot i que la seva tipologia és força corrent durant tot un període de temps molt llarg, cal situar la seva datació als segles XII-XIII Vers l’any 1945, tot llaurant uns camps propers a l’església de la Mare de Déu dels Arcs, fou trobada una estela funerària discoïdal És formada per un disc circular i per un peduncle que té forma de cua d’oreneta Al disc, que té malmesa la part superior, hi ha una creu grega, lleugerament patent, amb els quatre braços units a l’orla Els quatre quadrants que resten han estat rebaixats Aquesta estela devia…