Estela
Estela trobada vers l’any 1945 vora l’església. Tot i que la seva tipologia és força corrent durant tot un període de temps molt llarg, cal situar la seva datació als segles XII-XIII.
Vers l’any 1945, tot llaurant uns camps propers a l’església de la Mare de Déu dels Arcs, fou trobada una estela funerària discoïdal.
És formada per un disc circular i per un peduncle que té forma de cua d’oreneta. Al disc, que té malmesa la part superior, hi ha una creu grega, lleugerament patent, amb els quatre braços units a l’orla. Els quatre quadrants que resten han estat rebaixats.
Aquesta estela devia anar clavada verticalment a l’extrem occidental d’una sepultura, possiblement de lloses, amb la finalitat d’assenyalar-ne la situació. La cara on hi ha representada la creu era orientada cap a llevant, vers la tomba; a la cara oposada hi podia haver un altre motiu, que en la fotografia que s’ha conservat d’aquesta estela no és visible.
Tot i que, només havent-se conservat una fotografia sigui impossible d’assegurar res, hom pensa que el diàmetre del disc feia uns 25 cm, tal com és normal en aquest tipus d’esteles.
Cal relacionar aquesta peça amb les nombroses esteles que hom ha trobat en molts països d’Europa, des de Suècia i les terres eslaves fins a Portugal; especialment, però, on se n’han trobat més és al País Basc, a Catalunya i a la part meridional d’Occitània. El motiu de la creu és un dels més representats en totes aquestes esteles. Això fa que sigui molt fàcil d’establir relacions. Per exemple, la cara de llevant de l’estela dels Arcs és molt semblant a la d’una conservada in situ a la necròpolis de l’església de Sant Pere de les Sitges (Segarra), al costat d’una tomba de lloses. També és gairebé igual a la cara est d’alguna de les trobades al Llenguadoc, a les poblacions d’Airoux, Baraigne, Gramazie, Pexiora, etc., properes a Carcassona. És, així mateix, força semblant al disc d’algunes de les esteles de la província de Sòria, descobertes als pobles de Villalba, Perdices, San Baudelio de Berlanga, Magaña, etc.(*).
La datació d’aquestes esteles anepigràfiques és difícil. Hom creu que en principi han d’ésser de la baixa edat mitjana. En aquest cas, per les seves característiques, podem creure que aquesta estela dels Arcs correspon a una sepultura del segle XII o XIII. (ISB-JBM)
Bibliografia
- Miquel Oliva i Prat: La Villa de Santa Pau (Gerona). Conjunto históricoartístico, VII, “Revista de Gerona”, núm. 54, Girona 1971, pàgs. 23-34 (vegeu especialment pàgs. 26 i 27, i la fotografia de la pàg. 34).