Santa Creu de Pavia (Talavera)

Situació

Façana de migdia, amb la porta d’arc de mig punt rebaixat i el campanar d’espadanya en el seu punt d’unió amb l’absis.

ECSA-X. Solé

L’església de Santa Creu es troba dins el nucli urbà de Pavia, construïda sobre un rocam i amb construccions adossades parcialment als murs sud, oest i nord.

Mapa: 34-15 (390). Situació: 31TCG623067.

Per a accedir-hi des de la carretera N-II, a uns 8 km de Cervera en direcció cap a Barcelona, cal prendre un trencall a mà dreta en direcció sud que passa per Sant Antolí. Des d’aquesta població, cal agafar la carretera LV-2031 i a uns 5 km s’arriba a Pavia. (XSB)

Història

Del temple de Santa Creu de Pavia, no se n’han conservat referències documentals d’època medieval. Aquesta església estigué inclosa dins el bisbat de Vic i molt probablement durant l’edat mitjana fou sufragània de la parròquia de Santa Maria de Civit, com consta en la visita pastoral que l’any 1685 feu a l’esmentada parròquia el bisbe osonenc Antoni Pasqual.

La dependència del bisbat de Vic perdurà fins l’any 1957, en què passà a formar part de la diòcesi de Solsona, com moltes altres esglésies i capelles veïnes. (MLIR)

Església

Planta de l’església, on es mostra íntegra la primitiva edificació romànica del segle XII.

X. Solé

Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó seguit. És capçada a llevant per un absis de planta semicircular cobert amb volta de quart d’esfera que s’obre a la nau mitjançant un arc presbiteral de mig punt en degradació, i al seu costat una porta mena a la sagristia. A l’interior del mur nord hi ha un arcosoli en arc de mig punt de característiques similars al que trobem a llevant del mur sud. A la façana sud, parcialment ocupada per una altra construcció que forma una plaça, hi ha la porta en arc de mig punt rebaixat i adovellat i, a l’extrem est, un campanar d’espadanya de dos ulls. A la façana est, l’absis amb la coberta de la mateixa alçada que la nau és il·luminat per una finestra en arc de mig punt d’una sola peça, de doble esqueixada, actualment paredada. A la façana nord, hi ha el cos adossat de la sagristia amb coberta independent i il·luminat per dues finestres orientades a l’est i al nord. L’aparell ha estat fet de carreus no gaire ben escairats i irregulars, disposats en filades amb tendència a la uniformitat, tret de la sagristia, on són disposats desordenadament. La datació de l’edifici correspon al segle XII. (XSB)

Bibliografia

  • Pladevall, 1976, pàg. 15.