Resultats de la cerca

L’edifici, de volta de canó, té una porta d’accés d’arc de mig punt, una obertura d’ull de bou i un petit campanar d’espadanya, amb una campana de forja Les parets són de còdols i pedra, i algunes zones es troben arrebossades amb morter Restaurada el 1987, l’any 2000 fou declarada bé cultural d’interès local

N'hi hagué una línia a Nàpols

Foren prínceps de Moldàvia Constantí Cantemir 1630-93, en 1685-93, i els seus fills Antíoc Cantemir , en 1696-1700 i 1705-07, i Demetri Cantemir 1673-1723, el 1710 Aquest últim ajudà Pere el Gran contra els turcs, i a la desfeta de Stanilesti 1711 emigrà a Rússia, on fou canceller imperial És notable la seva obra d’historiador Historia incrementorum atque decrementorum aulae othomanicae 1716, traduïda a l’anglès el 1734 i altres obres sobre Moldàvia i Valàquia El seu fill Antíoc Cantemir 1708-44 fou diplomàtic i escriptor

D’entre els seus membres cal esmentar Maria Melissena , muller d' Antoni I d'Atenes , senyor de Corint, la qual, en morir el seu marit 1435, s’oposà a la successió de l’hereu i cosí del seu marit, Nerio II Acciaiuoli, i el magnat tessali Gabriel Melissenos , comte de Mitra Demetrias i senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, feus que passaren al seu gendre Ot de Novelles

El santuari existia ja el 1326 i fou ampliat amb una hostatgeria al s XVII S'hi venera una antiga imatge gòtica d’alabastre de Santa Magdalena

La primera notícia de l’arrendament de la seca de València per a les encunyacions d’argent és de l’any 1393, en temps del rei Joan I A partir del 1407 consta que l’equivalència del ral era de valor d’un sou i mig, o sia divuit diners, d’on li ve el nom i mantingué llargament l’equivalència, malgrat les caigudes de pes real d’argent, que d’una talla de 68 peces per marc, sota Martí l’Humà, passà a 72, sota Alfons IV, i a 91 l’any 1554 El 1629, fou augmentada encara a 103 i, finalment, a 115 el 1693 Als XVI hom encunyà múltiples del divuitè i, als…

És un centre comercial i industrial, i també turístic La ciutat, fundada cap al 1542, després de l’incendi de Ciudad Vieja, als XVII, esdevingué un dels centres més importants de l’Amèrica castellana La població cresqué molt uns 66 000 h a mitjan s XVIII, però sovint era víctima d’inundacions, erupcions volcàniques i terratrèmols Un d’aquests destruí Antigua el 1773, i aleshores el govern decidí de traslladar la capitalitat a l’actual Guatemala Universidad de San Carlos 1676, que conserva un claustre reconstruït el 1763