Resultats de la cerca
Es mostren 5838 resultats
Sant Jordi
Urbanització
Urbanització del municipi de Santa Oliva (Baix Penedès), al S del terme.
la Mongia
Caseria
Caseria del municipi de Sant Feliu Sasserra (Lluçanès), al S del poble.
Sant Guillem
Ermita
Ermita del municipi de Llívia (Baixa Cerdanya), situada al S del nucli.
L’edifici, de volta de canó, té una porta d’accés d’arc de mig punt, una obertura d’ull de bou i un petit campanar d’espadanya, amb una campana de forja Les parets són de còdols i pedra, i algunes zones es troben arrebossades amb morter Restaurada el 1987, l’any 2000 fou declarada bé cultural d’interès local
Gra
Vista de l'església de Sant Salvador de Gra
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), al S del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Fou donada pel bisbe Ermengol a la catedral d’Urgell El 12 de juny de 1837, durant la primera guerra Carlina, hi tingué lloc l’anomenada batalla de Gra , en la qual les forces cristines del baró de Meer derrotaren les carlines que comandava Carles de Borbó
Sant Pere del Bosc
Antiga església
Antiga església parroquial de Corbera del Castell (Rosselló), al S del poble.
Fou decorada amb pintures murals el 1334 i fou parroquial fins al segle XVII, que es construí la nova església parroquial a l’emplaçament de la capella de Santa Maria del castell de Corbera
cap des Llibrell
Cap elevat i escarpat del municipi de Santa Eulària del Riu (Eivissa), situat al centre de la costa est d’Eivissa, que s’avança des del puig des Castellar (181 m alt.), al S de cala Llonga.
Al punt més alt 215 m, també conegut com a Puig de ses Torretes, hi ha les restes d’un santuari constituït per un edifici rectangular d’uns 18 m per 23 m, dotat d’una gran cisterna Després d’una fase inicial als II aC poc coneguda, el santuari fou reocupat i ampliat al principi del s I dC i continuà en ús fins als II dC Una mica més avall hi ha les restes d’un poblat del bronze antic 2000-1400 aC format per petites cabanes ellíptiques
divuitè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana d’argent, coneguda també amb el nom de ral d’argent l’encunyació de la qual s’estén des de la fi del s XIV fins al s XVIII.
La primera notícia de l’arrendament de la seca de València per a les encunyacions d’argent és de l’any 1393, en temps del rei Joan I A partir del 1407 consta que l’equivalència del ral era de valor d’un sou i mig, o sia divuit diners, d’on li ve el nom i mantingué llargament l’equivalència, malgrat les caigudes de pes real d’argent, que d’una talla de 68 peces per marc, sota Martí l’Humà, passà a 72, sota Alfons IV, i a 91 l’any 1554 El 1629, fou augmentada encara a 103 i, finalment, a 115 el 1693 Als XVI hom encunyà múltiples del divuitè i, als…
Roraima
Divisió administrativa
Estat del nord del Brasil, limita al N amb Veneçuela i la Guaiana, a l’E amb aquesta i l’estat de Pará, al S amb l’Amazones i a l’W amb l’Amazones i Veneçuela.
La capital és Boa Vista Al N forma part de l’escut paleozoic de la Guaiana amb la Sierra Pacaraíma al S pertany totalment a l’Amazònia La població és força escassa i es concentra principalment a les vores del riu Branco, subafluent de l’Amazones La vegetació és de sabana al N i selva equatorial al S L’economia es fonamenta sobretot en l’explotació forestal, l’agricultura de subsistència i la ramaderia Formà part de l’estat d’Amazones fins el 1943, que obtingué l’estatut de territori Anomenat Rio Branco fins l’any 1962, el 1990 esdevingué estat En una reserva del N hi viu el grup més nombrós d…