Resultats de la cerca
Es mostren 733 resultats
Banda Primitiva de Llíria
Música
Banda fundada el 1819 per Antoni Albarracín.
És coneguda també amb el nom de La Música Vella Ha fet milers de concerts simfònics i cercaviles, ha participat en festivals i actes culturals tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, i ha obtingut diversos premis La societat musical de què depèn ha creat també una banda juvenil i una orquestra de corda L’han dirigida, entre d’altres, J Belda, M Galduf, J Molenaar, S Celibidache invitat, O Alonso, R Frühbeck de Burgos, JA Fabra Català i, des del 1995, R Ramírez
Manuel Giró i Ribé
Música
Músic.
Estudià orgue i composició Després d’una estada a Barcelona, el 1873 s’installà a París, on donà a conèixer, amb èxit, les obres Salve Regina en els Concerts Pasdeloup i Sinfonía Mozárabe amb l’orquestra Colonne El 1879 publicà una collecció de cançons i estrenà el ballet Fiesta andaluza 1883 a l’Opéra de París Tornà a Barcelona, i estrenà l’òpera Il rinnegato Alonso García al Liceu 1885 Fou autor de nou òperes més i d’obres simfòniques, corals i de cambra
Antonio Sánchez Robayna
Literatura
Poeta, assagista i narrador canari.
És autor d’una poesia molt depurada i original de la qual destaquen els llibres Tiempo de efigies 1970, Fragmentos nocturnos 1975, Clima 1978, La roca 1984, Palmas sobre la losa fría 1989, Fuego blanco 1992, Sobre una piedra extrema 1995, Inscripciones 1999 i El libro, tras la duna 2002, entre d’altres Com a assagista ha publicat El primer Alonso Quesada 1977, Tres estudios sobre Góngora 1983, Poetas canarios de los Siglos de Oro 1990, Para leer “Primer sueño” de sor Juana Inés de la Cruz 1991 i Silva gongorina 1993
Sebastián de Almonacid
Escultura
Escultor castellà.
Documentat entre el 1486 i el 1527 fou conegut també amb el nom de maestro Sebastián Pertangué a l’escola toledana de transició entre el Gòtic i el Renaixement, i el seu estil s’enriquí amb aportacions hispanoflamenques La seva primera obra documentada 1486-87 és el portal del claustre de la catedral de Segòvia El 1489 esculpí les tombes d’Álvaro de Luna i Juana de Pimentel, a la catedral de Toledo, i posteriorment el sepulcre del cardenal Alonso Carrillo de Acuña, a l’església magistral d’Alcalá de Henares
Juan de la Cosa
Navegant i cosmògraf, amb títol de pilot de la Casa de Contratación de Sevilla.
Participà en el primer i segon viatges de descobriment de Colom, després dels quals se'n separà i es dedicà a la navegació per la mar Cantàbrica Viatjà de nou a les Índies amb Alonso de Ojeda i Amerigo Vespucci els anys 1499-1500 Féu un mapamundi que abasta Europa, Àfrica, bona part de l’Àsia i, per primera vegada, la costa oriental americana Féu, encara, diverses travessies, en la setena de les quals 1509, amb Ojeda, fou mort pels indígenes al continent, a l’actual Colòmbia, davant el golf d’Urabá
Jeroni de Vich
Literatura catalana
Ambaixador i poeta.
Vida i obra Ocupà diversos càrrecs sota Joan II i fou ambaixador plenipotenciari de Ferran el Catòlic a Roma Ja a València formà part dela cort literària de Germana de Foix Participà a la joia del «marsapà» oferta per Ferran Dies el 1486, amb el poema Baix d’ací baix, hon vivim per reviure Escriví en castellà una cançó dedicada a la comtessa de Cocentaina, Después de ver tal figura El Cancionero general d’Hernando del Castillo 1511 conté la glossa que en feu Alonso de Cardona Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
art andalús

Porta d’accés a la catedral gòtica de Sevilla
© Lluís Prats
Art
Art desenvolupat a la zona meridional de la península Ibèrica, després de la colonització castellana.
El territori que després fou Andalusia tingué, des dels temps prehistòrics, un paper molt important en l’evolució de l’art en la península Ibèrica Andalusia , fet que es manifestà tant en l’època romana com durant l’època islàmica en què esdevingué el nucli de l’Andalus L' art andalusí es perllongà en l’estil , que tingué igualment a Andalusia un dels seus nuclis, i que des d’aquí passà a les terres d’Amèrica La forta empremta islàmica feu que, lògicament, els estils propis del cristianisme medieval tinguessin poca importància, gairebé limitat el darrer romànic a certs indrets aïllats, i el…
illes Carolines
Arxipèlag
Conjunt d’illes i atols de la Micronèsia, a l’oceà Pacífic, d’origen coral·lí i volcànic, que formen petits grups.
Les illes principals són Ponape, Chuuk, Kosrae i Palau Llurs principals recursos econòmics són l’exportació de copra, fosfats i bauxita Descobertes per Toribio Alonso Salazar el 1526 i annexades a la corona castellana el 1686, el 1899 foren venudes per l’Estat espanyol a Alemanya i restaren sota el seu domini fins el 1914, que foren annexades al Japó Durant la Segona Guerra Mundial foren conquerides pels EUA passaren després sota la tutela de l’ONU, que en confià l’administració als EUA, en règim de fideïcomís, dins el grup designat com a Illes del Pacífic en Administració Fiduciària
viola de mà
Música
Instrument de cordes pinçades i fons pla que aparegué al segle XVI.
La denominació de da mano és descrita en els llibres de J Tinctoris i J Bermudo Té una caixa de ressonància ovalada i amb cercles la taula, perforada amb un orifici o uns quants, té una barra transversal per a fixar les cordes L’afinació al segle XVI era sol-do-fa-la-re-sol Té cinc cordes dobles i una de senzilla El repertori és escrit en tabulatura i en xifres i data del 1535 al final del segle XVI Els compositors més notables són Lluís de Milà, Luis de Narváez, Alonso Mudarra i E de Valderrábano
San Cristóbal de La Laguna

Aspecte del nucli històric de San Cristóbal de La Laguna (Tenerife)
© Excmo. Ayuntamiento de La Laguna
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, al N de l’illa de Tenerife, al centre d’una plana molt fèrtil que ha estat drenada artificialment.
Antiga capital de l’illa, fundada al segle XV pel conqueridor Alonso Fernández de Lugo , esdevingué centre universitari i episcopal de l’arxipèlag a partir de la segona meitat del segle XIX, després d’un estancament, a causa del desenvolupament del port de Santa Cruz de Tenerife als segles XVIII i XIX Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de La Laguna, fundada el 1701 Conserva esglésies i edificis de l’època fundacional la catedral, l’església de la Concepción i el palau episcopal L’any 1999 el conjunt històric fou declarat patrimoni de la humanitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina