Resultats de la cerca
Es mostren 2570 resultats
Sant Salvador de les Planes (Prats de Molló i la Presta)
Aquesta església es troba al veïnat o llogarret de Sant Salvador, a ponent de Prats de Molló, aigües amunt del Tec Se’n té notícia des del 1245, en què Bernat, clergue de Sant Salvador, signà l’acta de consagració de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló Fou, sembla, una parròquia sufragània de la de Prats de Molló L’edifici actual és del segle XVII
Sant Sadurní (Sessué)
Art romànic
Aquesta capella consta per primera vegada l’any 1035 en la venda d’una vinya a la vall Sositana, “ in loco Sancti Saturnini ”, que confrontava a tres bandes amb camins El capbreu de Roda, de vers el 1068, consigna una vinya a Sant Sadurní del prevere Iquila Hom suposa que aquesta església correspon a l’actual ermita de Sant Sadurní, situada aigua amunt de l’Éssera, davant del santuari de Goient
el Salt de Millars
Central hidroelèctrica del municipi de Millars (Canal de Navarrés), al límit amb el de Tous, situada vora el Xúquer, al fons del congost, aigua avall de Millars.
És alimentada pel pantà de Millars, situat aigua amunt, dins el terme de Cortes de Pallars, amb el qual es comunica per un canal subterrani de 17 km de longitud Al moment de la seva construcció 1932 era la de més potència dels Països Catalans i de l’Estat espanyol Actualment té una potència de 80,4 MW el 1970 produí 456,4GWh És propietat d’Hidroeléctrica Española SA
el Soler
Ajuntament del Soler
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès, en gran part, a la dreta de la Tet, davant el de Vilanova de la Ribera, encara que comprèn també un petit sector de la plana al·luvial de l’esquerra del riu.
La Bassa, afluent, per la dreta, de la Tet, constitueix el límit meridional del terme, el qual és drenat, a més, per la riera del Soler La superfície conreada ocupa una extensió de 735 ha 216 ha de vinya 63 de les quals destinades a vins de qualitat superior, 249 ha d’hortalisses 114 d’escarola, 42 d’enciam, 36 de tomàquet, 20 de fruits primerencs, 12 de julivert, 8 de carxofa i una respectivament d’api, coliflor i pastanaga, 72 ha de fruiterars 40 de presseguers, 28 d’albercoquers i 2 de pereres i 1 ha destinada al conreu de cereals La ramaderia 134 caps d’ovins i menys de 10 caps de cabrum…
Yaxchilán

Ruïnes de Yaxchilán
http://www.roh.com.mx (CC BY-NC-SA 2.0)
Jaciment arqueològic
Lloc arqueològic a la riba del riu Usemacinta, al municipi d’Ocosingo (Chiapas, Mèxic), fronterer amb Guatemala.
Fou un antic centre urbà maia Les excavacions han descobert uns 120 edificis de diferents tipus i funcions, dels quals es poden visitar una cinquantena Hi destaquen quatre temples dels segles VII-VIII, amb escultures notables, més de trenta esteles i una seixantena de llindes El lloc també és conegut per la traducció castellana del topònim Piedras Verdes Tingué una llarga rivalitat amb la ciutat de Piedras Negras , situada 40 km riu amunt
La Generalitat ordena sacrificar milers d’ànecs per la grip aviària
El Departament d’Agricultura ordena sacrificar uns 7000 ànecs de granges de Vilallonga de Ter Ripollès, Vilopriu Baix Empordà, Fontanilles Baix Empordà, Bescanó Gironès, la Cellera de Ter Selva i Lliçà d’Amunt Vallès Oriental a causa d’un brot de grip aviària molt agressiu, que té l’origen en una granja de Sant Gregori, d’on provenen els animals El Govern, a més, immobilitza l’aviram de 237 explotacions properes a les granges
Queixans
Poble
Poble del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), situat dalt un turó que domina el camí de Puigcerdà i la vall del Segre.
S’allarga pel barri del Torrent cap al torrent de Queixans L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és un petit edifici romànic El lloc és esmentat ja el 839 formà part de la baronia d’Urtx Formà municipi independent fins l’any 1969 L’antic terme comprenia, a més, el poble de les Pereres, la caseria de Montagut, l’ Estació de Queixans 10 h agl 1981 i el mas d’Amunt
Castell de Turbiàs (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Es té constància de l’existència d’un castell al poble de Turbiàs, a l’obaga de la Vall de Castellbò, més amunt de la capital de la vall, des del 1159 Era una de les moltes fortaleses del vescomtat de Castellbò, situada dins el quarter homònim Als afores del poble de Turbiàs hi ha un gran tarter amb indicis d’alguna estructura, però no pot afirmar-se que siguin les restes del castell
Udalgar de Castellnou
Cristianisme
Arxipreste d’Elna (1009), germà del primer vescomte de Castellnou, Guillem (I).
Signà les actes de consagració de Sant Martí del Canigó 1009, de Santa Maria i Sant Miquel de Montoriol d’Amunt 1010 i de Sant Pau de Pi 1022 Fou el principal collaborador del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb 1019-30, i amic de l’abat Oliva de Cerdanya Participà al capdavant del capítol d’Elna —el bisbe era absent— en el sínode de Toluges, que proclamà la Treva de Déu 1027
Sant Miquel (la Roca del Vallès)
Art romànic
Antiga capella situada més amunt de Can Company, en un entreforc de torrents, on A Gallardo en va veure les ruïnes el 1932 Sembla anterior al segle XIII i es diu que depenia del monestir de Jonqueres El 1404 tenia un benefici fundat ja d’antic Es va aterrar i abans del 1794 Manuel Riba la va traslladar vers el costat del mas Company Va quedar sense culte al segle passat i ara només en resten alguns vestigis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina