Resultats de la cerca
Es mostren 360 resultats
Les companyies de Voluntaris de Catalunya. 1762-1815
La formació de l’exèrcit de lleva, format per una cinquena quinta part escollida a sort entre els homes útils que havien de servir el rei durant vuit anys, no constituïa una qüestió gens adequada a les necessitats d’una societat com era la catalana en aquell moment, que l’endemà de 1714 s’havia llançat a la carrera de la industrialització i del creixement econòmic Una mitja sortida que es trobà a aquesta situació fou la creació, el mes de maig del 1762, d’un cos d’exèrcit professional que es va anomenar Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, amb seu a Barcelona Finançada, en part, per…
Santa Maria del Voló
Art romànic
Situació El magnífic portal de marbre, obert al mur de ponent, un dels pocs elements romànics que resten en l’actual edifici ECSA - JL Valls L’església parroquial de Santa Maria és situada al cor del poble del Voló L’itinerari per arribar-hi és el mateix descrit en la monografia anterior PP Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 32,4” N - Long 2° 50’ 5,4” E Història D’aquesta església han pervingut als nostres dies escasses notícies històriques documentals Una de les primeres mencions data de l’any 1016, quan es feu donació a l’abadia de Santa Maria d’Arles d’una vinya situada al terme de Santa…
Maria Aurèlia Capmany i Farnés
Maria Aurèlia Capmany i Farnés
Literatura catalana
Escriptora.
Filla d’ Aureli Capmany i neta de Sebastià Farnés Estudià a l’Institut-Escola i cursà estudis universitaris de filosofia Per dificultats econòmiques, es guanyà la vida com a talladora de vidre i es dedicà també a l’ensenyament Els anys quaranta participà en activitats culturals clandestines, i entrà en contacte amb el grup d’intellectuals de la revista Ariel 1946-51 Després d’un any com a directora d’un institut de secundària de Badalona 1951, en 1952-53 cursà estudis, becada per l’Institut Francès, a la Universitat de la Sorbona Inicià la seva trajectòria literària en la novella, gènere…
,
carlet blanc
carlet blanc
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret estès, de color de crema, amb el marge involut, pectinat i tomentós, de 7 a 13 cm de diàmetre, cama coberta de flocs a la part superior i carn de sabor amargós i àcid.
Creix als boscs d’alzines, roures i castanyers
bolet de xop
bolet de xop
zaca (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet gros (fins a 50 cm de diàmetre), de la família de les tricolomatàcies, de barret en forma d’embut, de color ocre clar, de peu gruixut i de carn blanca, d’olor de fruites (cianhídrica), comestible, propi de rouredes, fagedes, etc.
bolet de soca blanc
bolet de soca blanc
Malcolm Storey (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Bolet de barret semicircular o reniforme, de la família de les poliporàcies, de 8 a 15 cm de diàmetre, més gruixut al centre, blanc, grisenc o verdós, vellutat, amb porus blancs, allargats en sentit radial, i de carn suberosa i resistent, blanca.
Viu en grups sobre soques de planifolis
bolet de pi
Bolet de pi
© California Academy of Sciences / Jo-Ann Ordano
Micologia
Bolet de la família de les estrofariàcies, de barret groc de sofre amb el centre torrat, de 3 a 7 cm de diàmetre, de làmines primerament grogues, després verdoses i al final fosques, de peu allargat i de carn amarga, no comestible.
Es fa sovint sobre soques i arrels podrides de tota mena d’arbres, formant flotes denses on els barrets inferiors es taquen de bru fosc a causa de les espores dels que resten damunt
bolet de ginesta
Micologia
Bolet de la família de les rodofil·làcies semblant al fals carlet, però més petit (de 5 a 10 cm de diàmetre) i de barret més fosc, tacat radialment de bru, fortament mamil·lat, amb les làmines ben rosades al final de la creixença.
La carn, gruixuda, fa olor de farina i és comestible Forma grups en boscs d’alzines i de roures, típicament a la primavera, però també a la tardor
bola de neu
Micologia
Bolet del grup dels camperols, de la família de les agaricàcies, de mida petita, de barret convex, cobert de fibres radials, de peu molt inflat a la base i de carn d’olor suau, anisada, que vira a bru vers el peu.
És comestible
moixernó blanc
Moixernó blanc
Christian Schwarz iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret de color blanc grisenc, pruïnós, de 3 a 10 cm d’amplada, de làmines decurrents, juntes, blanquinoses i finalment rosades, de cama blanquinosa, curta i sovint irregular, i de carn blanca, fràgil i farinosa.
Es fa en boscs i en landes És mengívol