Situació
El magnífic portal de marbre, obert al mur de ponent, un dels pocs elements romànics que resten en l’actual edifici.
ECSA - J.L. Valls
L’església parroquial de Santa Maria és situada al cor del poble del Voló. L’itinerari per arribar-hi és el mateix descrit en la monografia anterior. (PP)
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 31’ 32,4” N - Long. 2° 50’ 5,4” E.
Història
D’aquesta església han pervingut als nostres dies escasses notícies històriques documentals. Una de les primeres mencions data de l’any 1016, quan es feu donació a l’abadia de Santa Maria d’Arles d’una vinya situada al terme de Santa Maria del Voló. Referències posteriors d’aquesta església ja daten d’època molt tardana, a partir del segle XIV en endavant, i al·ludeixen bàsicament als beneficis concedits a particulars i a obres que s’efectuaren en el temple o millores del seu mobiliari litúrgic. (MLIR)
Església
L’església de Santa Maria fou sobrealçada i coberta amb una volta de creueria al segle XIV, per tant es tracta d’un edifici reconstruït en bona part dins l’estil gòtic. Així mateix, possiblement al segle XVII es modificà totalment la capçalera i s’obriren dues capelles laterals. Tanmateix, del període romànic subsisteixen encara alguns elements, com la paret meridional i occidental de la nau, i sobretot, un portal de marbre blanc a la façana de ponent, que és un dels més valuosos del Rosselló. (PP)
Portada
Decoració escultòrica que corona la portada de l’església i detall del capitell de la dreta de la porta.
ECSA - M. Anglada
Planta, alçat i secció de la porta, a escala 1:40, en la qual es pot admirar l’habilitat de dibuix i composició del Mestre de Cabestany.
M. Anglada
La portada de l’església, oberta a ponent, és feta de marbre blanc de Ceret i presenta un sol arc adovellat, sostingut per dues columnes amb capitells, un timpà llis i una llinda esculpida. Tot és aixoplugat per una arquivolta guardapols, que descansa sobre la línia d’impostes, i més amunt per una cornisa, la qual reposa sobre un fris decorat amb relleus i sostingut per mènsules. En conjunt, es pot dir que difereix del portal habitual en el romànic del segle XII rossellonès, tant per l’estructura arquitectònica com per la decoració escultòrica, principalment, en aquest cas, per la decoració del fris. Aquest, sostingut per set boquets decorats (tres amb motllures o fruits i els altres quatre amb rostres humans de dibuix força detallat), presenta un seguit d’escenes historiades relatives a la vida de Maria. De dreta a esquerra, segons l’espectador, s’hi pot trobar: l’Anunci de l’àngel als pastors; la Nativitat, amb la Verge ajaguda sobre una mena de màrfega (a la manera bizantina) i amb la mà —de grans proporcions— sobre el seu cos, i el Nen tot embolcallat acompanyat del bou i la mula; el Bany de l’Infant, amb les dones banyant el Nen dins un cubell, mentre que Josep prepara el bolquer; l’Epifania, amb Maria sostenint el Nen i asseguda damunt un tron —amb potes de doble arcada— i quatre reis mags que l’adoren, amb barret frigi i els cavalls al darrere; la Fugida a Egipte i la Dormició de la Verge. La composició original de les escenes i el tractament particular dels rostres i dels vestits permet de reconèixer, incontestablement, la mà del “mestre de Cabestany”, al qual es deuen igualment els boquets que suporten la cornisa, decorats amb cares humanes i una poma al centre, potser símbol de la Verge com a “nova Eva”. L’estil de les cares humanes recorda estretament el dels relleus dels boquets de l’absis de l’abacial de Sant Papoul, al Carcasses, obra també del mestre de Cabestany.
Meitat esquerra —segons l’espectador— dels relleus que ornen el fris de la façana principal, detall dels cavalls i d’un dels reis mags i representació de l’epifania.
ECSA - J. L. Valls
Tres aspectes dels relleus historiats que coronen la façana, amb les escenes del Bany de Jesús, la Nativitat.
ECSA - J. L. Valls
Els capitells presenten figures de segalls recolzats sobre les potes del darrere i amb les potes davanteres al centre de la cara, amb els cossos afrontats a les cares i els caps als angles, de manera que un sol cap correspon a dos animals —igual que succeeix a Cornellà de Conflent—. La seva factura assenyala la intervenció del taller que treballà en la galeria romànica del claustre d’Elna (1175-80).
L’arquivolta guardapols és ornada amb una combinació geomètrica força corrent a les portades rosselloneses del segle XII: es tracta d’una trena, en aquest cas plana, que en ressegueix totalment la cara interior. La llinda, concebuda a manera de continuació de la línia d’imposta, com també les mateixes impostes, és ornada d’un fris d’escacat.
Tant per la concepció com per l’estil i els detalls d’execució, el conjunt del fris és absolutament contrastat amb el dels capitells, els quals, com s’ha dit, pertanyen plenament al taller de la galeria romànica del claustre d’Elna i tenen, a més, l’interès de situar cronològicament l’obra del mestre de Cabestany, o en tot cas d’aquest portal, dins la segona meitat del segle XII. (PP)
Epigrafia
A la dreta del portal occidental de l’església hi ha encastada una placa tumulària (63,5 × 38 cm) amb un epitafi emmarcat de fullatges.
Làpida sepulcral de Pere de Caselles, mort el 1222, avui dia encastada al costat del muntant dret de la porta d’entrada, segons un dibuix de L. de Bonnefoy fet al segle passat.
A la part superior hi ha el relleu d’una mà beneint i una creu d’altar flanquejada per dos candelers de tipus romànic. La inscripció diu:
ANNO CHRISTI MILLESIMO CC VIGESIMO SECUNDO
IDUS NOVEMBRIS OBIIT PETRUS DE CASELLIS
QUI SUI NEPOTIS ARTE JACET HIC TUMULATUS
HIC SEMPER FRETUS OFICIO PRESBITERATUS
Que, traduït del llatí, vol dir: “L’any de Crist 1222, als idus de novembre [13 de novembre], morí Pere de Caselles, el qual, per l’art del seu net, jeu aquí sepultat, sempre confiat en el ministeri presbiteral”. (PP)
Altar o algun dels elements que l’integren
A l’entrada de l’església, en el paviment, hi ha encastada l’ara d’altar romànica, de marbre blanc. La seva extracció seria desitjable, sobretot perquè també és recuperable el seu suport monolític, reutilitzat actualment a l’exterior i la base de la finestra de l’absis principal. (PP)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàgs. 256-259
- Dictionnaire des églises de Frunce, 1966, pàg. 23
- Cazes, 1990, pàg. 42.
Bibliografia sobre la portada
- Durliat, 1948-54, IV, pàgs. 6-9, i 1954a, pàg. 86
- Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 22
- Cazes, 1979, pàgs. 5-7.
Bibliografia sobre l’epigrafia
- Bonnefoy, 1856-63, pàg. 160
- Cénac-Moncaut, 1860, t.III, pàg. 529
- Corpus des inscripíions, 1986, pàgs. 28-29.