Resultats de la cerca
Es mostren 1328 resultats
Xut!

Portada del número 1 de la revista Xut! de l’any 1922
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’humorisme esportiu publicada setmanalment a Barcelona del 23 de novembre de 1922 al 14 de juliol de 1936.
Dedicada especialment al futbol, narra en to d’humor els esdeveniments esportius Alfons Roure Duvinyals en fou el primer director, però l’ànima del setmanari fou Valentí Castanys, creador d’unes caricatures inconfusibles, que signava els dibuixos sota el pseudònim Dova A la redacció hi havia Antoni Ollé Bertran, Manuel Amat i Xavier Picañol, en la part literària, i Joaquim Bofarull Gripau , Albert Mestres, Roca i Opisso, en la part gràfica Utilitzava un llenguatge colloquial, ple de barbarismes Partidària del Barça, marcà una època i feu escola dins la sàtira esportiva
Patrícia Aixemeno Mostajo
Vela
Regatista.
Formada al Club Nàutic d’Arenys de Mar, fou subcampiona de Catalunya per equips en classe optimist 1994, juntament amb Josep Ramon Novell, Agustí Lledó, Bertran Soler i Àlex Falgàs L’any següent aconseguí un nou subcampionat de Catalunya per equips amb Josep Ramon Novell, Àlex Falgàs, Pau Planas i Marçal Feu Individualment el 1995 es proclamà campiona femenina en classe optimist de Catalunya i subcampiona absoluta de Catalunya, i el1998 obtingué la tercera posició en el Cam-pionat de Catalunya femení en classeeuropa També participà en el Campionat Europeu d’optimist 1994
verbeta
Música
Tipus particular de trop característic dels responsoris de l’ofici de matines, sobretot del darrer de cada nocturn.
El mot, que apareix en els manuscrits catalans dels segles XII al XVI, correspon a la prosula , prosella , prosellus o prosel dels manuscrits contemporanis italians, francesos i alemanys Com els altres trops, inicialment s’aplicava a un melisma, però amb el temps esdevingué una petita prosa o seqüència La música és sempre sillàbica Se’n coneixen prop de 200, bona part de les quals són de Catalunya Bibliografia Complement bibliogràfic Bonastre i Bertran, Francesc Estudis sobre la verbeta la verbeta a Catalunya durant els segles XI-XVI , Diputació de Tarragona, Tarragona 1982
baronia de l’Illa-Jordà
Història
Baronia centrada en el castell de l’Illa, que al començament del segle XI era senyorejat per Odó I de l’Illa.
El seu net anà a les croades a Terra Santa i prengué el nom de Jordà, i per això la baronia adoptà aquesta denominació La quadrineta d’aquest, Faidida de l’Illa-Jordà, fou muller del comte Ermengol X d’Urgell i tia de Mata de l’Illa-Jordà, besàvia del comte Jaume II d’Urgell Sobre la baronia fou erigit pel rei de França el comtat de l’Illa-Jordà a favor de Bertran I de l’Illa-Jordà, a la mort del nebot del qual passà a la corona
Carles Trias i Sagnier
Literatura
Escriptor i traductor.
Fill de l’advocat i polític Carles Trias Bertran, es llicencià en dret, però mai exercí aquesta activitat El 1972 publicà El juego del lagarto , la seva primera novella Posteriorment aparagué Hoy he decidido 1974, Qué son las organizaciones marxistasleninistas 1976, El círculo de la luz 1985, El encuentro 1990, Viaje a Delfos 1994 i El ausente premi Juan March de novella breu, 2001 També féu diverses traduccions, entre les quals destaca la de L’Orestiada d’Èsquil, que també adaptà per a un muntatge teatral de Mario Gas 2004
Domus de Vilaregut (Oristà)
El llinatge dels Vilaregut consta des del 1185 amb Bertran de Vilaregut Amb Pere de Vilaregut i el seu fill Berenguer, actius en la segona meitat del segle XIII, la família tingué els moments de màxim esplendor La família Vilaregut passà a Itàlia i des d’allà Berenguer de Vilaregut es vengué el casal patrimonial L’antiga domus avui convertida en mas, es troba a curta distància del Prat del Toneu i del mas Santa Olarieta L’edificació actual encara conserva un aire de fortalesa medieval però no té cap resta romànica visible i patent
Gaspar Escrivà de Romaní
Història
Literatura
Cavaller i poeta.
Identificable amb algun dels membres del llinatge Escrivà de Romaní, pertangué al cercle de les justes poètiques de Bernat Català de Valleriola a València el 1602, en les quals presentà tres poemes Autor de dècimes, vuitenes i sonets cultistes i barrocs, presentats a diversos certàmens poètics i publicats ocasionalment al recull commemoratiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608 publicà quatre composicions, en el recull dedicat a Tomás de Villanueva, dues 1608, 1620, una per la mort de Francesc Jeroni Simó 1614 i una en la justa en honor de sant Lluc 1623
,
Juli Villa Loscos
Gimnàstica
Gimnasta i entrenador especialitzat en trampolí.
S’inicià en gimnàstica artística a final de la dècada de 1940 Debutà en un campionat de gimnàstica l’any 1950 A final de la dècada s’inicià com a jutge de gimnàstica i els anys seixanta fou entrenador del gimnàs Garcia Alsina durant deu anys, amb el qual aconseguí el Campionat d’Espanya de clubs en dues ocasions Fou un dels primers entrenadors de trampolí de Catalunya i durant la dècada de 1970 entrenà Laura Bertrán, campiona d’Espanya que debutà en una competició masculina l’any 1972 Fou delegat i vocal de la Federació Catalana de Gimnàstica
Força de Sant Marçal
Art romànic
L’existència d’aquesta fortalesa és consignada gràcies a un document de l’any 1198, en què el rei Pere el Catòlic confirmà i concedí a Arnau d’Orla i els seus successors la força de Sant Marçal, en canvi de mil sous barcelonesos Sembla que els successors d’Arnau d’Orla es cognomenarien Santmarçal, família molt ben documentada durant els segles XIII i XIV Mort sense descendència Bertran de Santmarçal, a mitjan segle XIV la senyoria del lloc passà als Perellós A la vigília de la Revolució Francesa, el marquesat de Sant Marçal era de la família Delpàs
Vicent Gomes i Corella
Literatura catalana
Cronista i poeta.
Dominicà 1581, es doctorà en teologia a Tarragona 1592 Tornà a València i exercí el magisteri a la universitat És autor de les relacions de festes i justes poètiques celebrades a València per la canonització de Ramon de Penyafort 1602, en honor del dominicà Domènec Anadon el 1606, juntament amb la seva biografia i uns quintets 1607, i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1609 és també autor d’una biografia de sant Ambròs de Siena, a més a més de traduccions del llatí, de l’italià i del portuguès i de sermons, tot en castellà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina