Resultats de la cerca
Es mostren 2282 resultats
Josep Pascual i Tirado
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica i amb un gran coneixement de la literatura oral popular i del costumari castellonenc, començà a escriure en castellà a la Hoja Literaria de Las Provincias Continuà publicant narracions en valencià a la premsa local, al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura i al diari Libertad Amb aquests textos elaborà Tombatossals Contalles de la terra 1930, 1966, relat d’arrels folklòriques i caràcter miticosimbòlic —que serví de base a l’òpera de Matilde Salvador La filla del rei barbut 1943—, i De la meua garbera Contalles de Castelló de la Plana 1935…
,
Àngel Sánchez i Gozalbo
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Erudit i escriptor.
Vida i obra Fou metge de professió Durant els seus anys d’estudiant universitari a València, entrà en contacte amb Lo Rat-Penat i el Centre de Cultura Valenciana, d’on fou president 1920 Collaborador de publicacions valencianistes de preguerra – El Crit de la Muntanya i El Camí –, l’any 1922 participà en l’assemblea de Nostra Parla celebrada a València, i en la I Setmana Cultural Valenciana organitzada pel Centre d’Actuació Valencianista 1932 Fou mantenidor dels Jocs Florals de la societat Lo Rat Penat, amb el discurs “El paisatge en la literatura valenciana” 1934 Destacà per les seves…
, ,
Josep Blanch i Reynalt
Música
Músic català.
Vida Aprengué les primeres nocions musicals de l’organista Quimet Serratosa i dels mestres A Laponta Callís i J Riera Estudià harmonia i composició a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Enric Morera A disset anys tocà amb la Cobla Els Rossinyols, i des del 1915 fou director de la Cobla Peralada Dirigí l’escola de música de Castelló, i també la capella de cant, en substitució de Joan Grifeu La seva producció sardanística és la que li donà més renom Entre les sardanes més conegudes sobresurten Rosa de bardissa , Diumengera , A flor de llavi , Remordiment , Cercant l’amor…
Antoni Agramont
Música
Compositor, mestre de fiscorn i director de cobla.
Fou professor de fiscorn a Figueres Compongué prop d’un miler de sardanes entre les més difoses es poden esmentar El foc de Castelló, La festa de santa Màxima i Joguines d’una pastora Compongué, d’altra banda, tres misses i alguns motets
Josep Blanch i Reynalt
Música
Músic de cobla i compositor de sardanes.
Aprengué el fiscorn amb Pau Guanter i rebé lliçons d’Enric Morera Fou membre de la cobla Els Rossinyols, de Castelló d’Empúries, i dirigí La Principal de Peralada 1915-40 Escriví 130 sardanes, que combinen la tècnica i la saba popular Les més difoses foren La molinera i el músic, La deixaflaires, Tardoral, El que veié la lluna, etc
Baldomer Pastells i Ribera
Música
Flabiolaire i pedagog català.
Fou un hàbil i popular intèrpret de flabiol, component de la Cobla Empordanesa i, posteriorment, d’Els Rossinyols des de la seva fundació l’any 1889 A partir del 1925 rellevà el mestre Joan Masó en la direcció de l’Escola de Música de Castelló d’Empúries i de la cobla infantil Els Rossinyolets Entre el seu llegat hi ha un mètode d’execució de flabiol, el primer elaborat per a aquest instrument Fou també flautista i destacà en l’àmbit local religiós com a baix solista
Joan Pasqual
Cristianisme
Franciscà.
Franciscà, mestre en teologia i fill del convent de Castelló d’Empúries, fou autor del tractat ascètic Summa de l’altra vida , dedicat al conseller en cap de Barcelona Joan Llull, i redactat vers el 1436, del qual es conserven només dues parts Summa de beatitud i Summa de pena Aquesta darrera part conté un apèndix, que, amb el títol Tractat de les penes particulars d’Infern, emperò primerament de les penes comunes segons los poetes , ofereix un comentari de l’Infern de la Divina Comedia fet a partir de l’exegesi llatina que n’havia fet Pietro Alighieri, fill del poeta…
,
Josep Climent i Avinent
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1766-75).
Fou el més prestigiós dels prelats illustrats que regentaren la diòcesi durant la segona meitat del s XVIII La seva personalitat és explicada per una fecunda etapa de formació a València Hi fou rector de la parròquia de Sant Bartomeu, ensems que el primer catedràtic de filosofia a la universitat —on havia estudiat—, mestre de patges de l’arquebisbe Andrés Mayoral i canonge magistral S'hi distingí per la facilitat i la qualitat de la seva predicació, per la seva contundent adhesió a uns principis mal anomenats jansenistes —en realitat, regalistes, rigoristes, i tendents a l’episcopalisme— i…
Enric Ribés Sangüesa
Literatura catalana
Narrador i assagista.
Estudià farmàcia a Barcelona Guanyà diversos certàmens de Lo Rat Penat i publicà Quadros de costums castellonencs 1916, un conjunt de narracions costumistes que donen una visió irònica de la societat castellonenca, reeditat l’any 2000 També escriví Estudi crític de les germanies en relació amb la història de Castelló 1921
Maximià Alloza
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Fou un dels dinamitzadors de la Renaixença a Castelló i un dels introductors a la zona de les tendències modernistes Escriví Joesa 1914, un llarg poema d’influx parnassià que és un intent de superar l’herència llorentiana Deixà inèdits Composicions, Versos valencians i Rimes i sonets , tres reculls de poesies, i traduccions esparses aparegudes entre el 1909 i el 1914 a revistes com “Arte y Letras”, “Revista de Castellón”, “El Cuento del Dumenche” i “Almanaque de Las Provincias”
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina