Resultats de la cerca

El nucli del terme és Avenida del Maestro Manuel Gómez La població hi és majoritàriament disseminada L’economia és agrícola i ramadera bestiar porcí Hi ha manufactures de la fusta

Hi predomina l’hàbitat dispers El nucli del terme és Aviño Les manufactures de la fusta i la indústria alimentària constitueixen, juntament amb la ramaderia, les principals activitats econòmiques

Fou creat l’any 2013 per la fusió dels antics municipis d’Oza dos Ríos i de Cesuras Té una economia basada en l’agricultura i la ramaderia

Centre de subàrea comercial, agrícola i ramadera de la comarca de Betanzos La seva indústria és derivada de la fusta, de l’agricultura i de la pesca Destaquen l’església de Santiago, romànica, i la de Sant Francesc, una de les millors del gòtic gallec del segle XIV Betanzos és la romana Brigantium Flavium al segle XVIII era capital d’una de les set províncies gallegues i ciutat marítima, fins que, aquell mateix segle, els alluvions del riu Mandeo ompliren el port i, per manca de treballs de canalització, la ciutat restà distanciada de la mar Fou camp de concentració de presoners republicans…

El 1979 arribà a Catalunya, procedent de l’Alcobendas, per jugar al Cerdanyola CH 1979-81, el Mollet HC 1981-83 i el CP Tordera 1983-84 Després marxà a l’HC Liceo de la Corunya 1984-89, amb el qual guanyà els principals títols estatals i internacionals, i finalitzà la seva carrera al Dominicos de Zaragoza 1989-90 La temporada següent començà la seva trajectòria com a entrenador, que amb el temps el portaria a ser considerat com un dels millors tècnics del món El primer club que dirigí fou l’Igualada HC 1990-95, amb el qual guanyà tres Copes d’Europa 1993, 1994, 1995, tres…

S’inicià al Patín Club, passà al Club Turó i el 1946 ingressà al RCD Espanyol La temporada 1950-51 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual debutà a primera divisió i guanyà el Campionat d’Espanya 1953 Després de jugar una temporada al Parque Móvil de Madrid, mentre feia el servei militar, jugà al CP Voltregà 1957-64, en el qual feu també d’entrenador les tres darreres temporades i guanyà tres Campionats de Catalunya 1959, 1962, 1963 i un d’Espanya 1960 També feu de jugador i entrenador del Cerdanyola CH 1964-66 el CH Mataró 1966-69, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1967, un Campionat de…

Durant els s XV i XVI els Mendoza acumularen importants dominis per terres de Castella i prestaren estimables serveis a la monarquia A l’inici del s XVII el patrimoni familiar comprenia més de 60 mayorazgos El tronc del llinatge foren els Mendoza, senyors de Llodio Àlaba, que a mitjan s XI passaren al servei de la casa reial de Castella i s’extingiren al s XIII En la primogenitura del llinatge els succeí una línia collateral que s’identifica amb la dels ducs de l’Infantado i que prosperà des que Pedro González de Mendoza collaborà a l’entronització dels Trastàmara A aquesta segona línia…

El galleguisme polític s’inicià en un grup d’intellectuals que actuaren a partir del 1840 a través de periòdics com El Porvenir , El Recreo Compostelano  i El Idólatra de Galicia En fou una figura destacada Antolín Faraldo , que a l’assemblea federal de Lugo 1843 reclamà la independència de Galícia Faraldo, Añón i Rua Figueroa foren els inspiradors ideològics de la revolució gallega del 1846, però, quan aquesta fracassà, s’hagueren d’exiliar El 1855 aparegué a la Corunya el periòdic de signe regionalista El Clamor de Galicia , dirigit per Benito Vicetto Però la formulació del galleguisme del…

La música popular gallega té un origen obscur i remot i una varietat de melodies i tonades que van de l' alalá profund i queixós a la vivacitat de la muiñeira riberiana , les regueifas , les ruadas , o els cantos de pandeiro , etc Uns altres ritmes i variants folklòrics gallecs són els antiquíssims cantos de Aninovo o les panxoliñas nadalenques, els cantos de Reises i els maios a l’arribada de la primavera Els instruments característics són la gaita, el tamborí, el pandeiro , les ferreñas , les cunchas i la zanfoña medieval L’església gallega combaté i censurà la música popular…

La primitiva cúria règia es transformà, durant la baixa edat mitjana, en el Consell Reial de Castella, assessor del rei en el govern Ferran IV, Alfons XI i Enric II l’ampliaren i l’obriren a la burgesia i als municipis Joan I el reorganitzà el 1385 i hi admeté quatre representants del poble, quatre de la noblesa i quatre més de la clerecia Les corts de Briviesca 1387, Enric III 1406 i Enric IV 1459 el reformaren, n'augmentaren el nombre de funcionaris, afavoriren la inclusió de juristes i lletrats i afebliren la influència de la noblesa i del clericat El progressiu afebliment de…