Resultats de la cerca

El seu nom era Esteve Blanch i Busquets Caputxí des del 1902, fou definidor provincial, custodi al capítol general i guardià dels convents de Pompeia, Sarrià i l’Ajuda, en ocasions diverses Professor de teologia moral i mentor de l’aristocràcia espiritual i intellectual catalana, fou director del tercer orde franciscà i dels portaveus Catalunya Franciscana i Apostolado Franciscano , publicà innombrables articles d’espiritualitat, que compendià en Normes de vida cristiana en el seu Manual devocionari del Terç Orde 1932 Collaborà a la revista Estudis Franciscans i al periòdic El Matí

Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341 Als s XIV i XV hi hagué donades femenines S'hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595 l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot

Ingressà en l’orde franciscà 1900 i fou ordenat de sacerdot 1909 Estudià a Roma i Quaracchi Toscana i retornà a València 1916, on fou cronista de l’orde Passà a Madrid 1920, on fou collaborador i director 1924-36 de la revista “Archivo Ibero-Americano”, en la qual publicà documents i articles d’història catalana Realitzà estudis de literatura medieval, com El escritor fr Francisco Eximénez en Valencia 1920-26 i publicà els articles “Estatge de Joanot Martorell a Londres” 1929, “Ausiás March y Joanot Martorell” 1930 i “Francesc Ferrer, poeta valencià del segle XV” 1930

En són trets característics la univocitat de l’ésser, la individualitat hecceïtat , la diferenciació formal, el realisme metafísic, el voluntarisme i l’intuïcionisme psicològic Fou declarat doctrina oficial de l’orde franciscà el 1593 En són els principals representants medievals l’aragonès Antonio Andreas ~1280-1320, que fou el més fidel, doctrinalment, dels deixebles de Duns Escot a París i l’autor de l' Expositio in metaphysicam , atribuïda durant molt de temps al mateix Duns Escot, i els anglesos Walter Burleigh -1343 i Thomas Bradwardine ~1290-1349 Als Països Catalans, l’escotisme fou…

Negocià el casament de Ferran VII i el del seu germà Carles amb dues princeses del Brasil fou nomenat gran d’Espanya i general de l’orde franciscà al qual pertanyia 1817 El 1832 fou consagrat arquebisbe de Santiago de Cuba, però el 1837 fugí de l’illa, s’uní als carlins, i fou designat president de la junta d’estat carlina Emigrà amb el pretendent al final de la guerra, però tornà a la península al cap de deu anys i fou arquebisbe de Burgos 1850 i de Toledo 1857, i el 1858 rebé el nomenament de cardenal

Franciscà, estigué al servei d’Alfons el Magnànim, que el pensionà l’any 1455 a Roma L’any següent figura com a almoiner major de Ferran I de Nàpols, i el 1475 com a cantor a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó És autor d’obres religioses, de villancicos i de cançons profanes se n'han conservat dues misses, alguns motets i 17 cançons profanes La seva producció mostra un gran domini de l’escriptura contrapuntística de l’escola francoflamenca del darrer terç del s XV La seva originalitat està a simplificar la tècnica per donar una major expressivitat al text

Es féu franciscà a la ciutat de Mallorca a instigació del seu amic Alfonso Rodríguez El 1616 fou nomenat pels jurats síndic de la causa lulliana a Roma com a continuador de les gestions fetes per Antoni Bosquets El 1617 dirigí un memorial al papa, però les circumstàncies li foren poc favorables i aquest fou prohibit i a l’autor li fou imposat el silenci Malgrat això, el 1627 publicà, simultàniament a Roma i a la ciutat de Mallorca, un Transumptum memorialis in causa pii eremitae et martyris Raymundi Lulli Residí a Roma fins a la mort

Ingressà en l’orde franciscà 1900 i fou ordenat de sacerdot 1909 Estudià a Roma i Quaracchi Toscana i retornà a València 1916, on fou cronista de l’orde Passà a Madrid 1920, on fou collaborador i director 1924-36 de la revista “Archivo Ibero-Americano”, en la qual publicà documents i articles d’història catalana És autor d’obres històriques, com Cuándo y en dónde murió el infante fray Pedro de Aragón 1916, Dos creuades valenciano-mallorquines a les costes de Berberia 1397-1399 1921, premiada als jocs florals de València del 1919, i Francesc Ferrer, poeta valencià del sigle XV 1930

Sembla que provenia de la família Llorenç Passà a Nàpols el 1506, amb el seu marit Joan Llong, valencià, regent del Consell d’Aragó Vídua amb tres fills, serví els malalts inguaribles com a terciària franciscana i membre de la Compagnia dei Bianchi, juntament amb altres dames entre les quals, Vittoria Colonna Dirigí l’hospital dels inguaribles i el 1535 fundà, sota el guiatge espiritual de Gaetano da Thiene, el monestir de Santa Maria di Gerusalemme, del terç orde franciscà L’any 1538 el monestir fou posat sota la direcció dels caputxins, arribats a Nàpols el 1530

Cec des de la infantesa, es formà com a organista amb Pablo Bruna Ingressà a l’orde franciscà i serví com a organista al convent de San Francisco de Saragossa La seva faceta més important és la de teòric Els seus tractats més importants són Fragmentos músicos Saragossa, 1683 i els dos toms d' Escuela música, según la práctica moderna Saragossa, 1723-24 Ambdues són obres fonamentals de la teoria musical ibèrica de l’època Les seves idees conservadores, poc favorables a la influència italiana, exerciren un gran influx en els compositors i teòrics contemporanis També s’han conservat alguns…