Resultats de la cerca
Es mostren 3118 resultats
Joaquim Sorolla i Bastida
Joaquim Sorolla i Bastida
© Museu de Belles Arts de València
Pintura
Pintor.
Orfe i recollit per un oncle seu, serraller, que intentà de donar-li un esdevenidor i el matriculà a l’Escola Normal de València, la seva vida representa un esforç de voluntat admirable per aconseguir les seves pròpies metes i fer-se a ell mateix Assistí a l’Escola de Menestrals 1877 i fou deixeble de l’escultor Capuz El 1879 es matriculà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles i compaginà els estudis amb el treball a la serralleria del seu oncle Anà a Madrid 1882 i copià, al Museo del Prado, obres de Velázquez i Ribera Obtingué de la diputació de València la pensió per anar a Roma 1884, amb…
Joaquim Sarret i Arbós
Joaquim Sarret i Arbós
Autor desconegut (Arxiu Comarcal del Bages)
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
Autodidacte, collaborà amb Leonci Soler i March en l’ordenació dels arxius manresans, i el rellevà en la direcció efectiva de l’arxiu municipal, del qual fou nomenat oficial el 1893 Publicà una trentena de llibres i opuscles de tema històric local, entre els quals Lo sometent de Manresa y son districte 1894, Etologia de Manresa 1901, La séquia de Manresa 1906 i els cinc volums dels Monumenta historica civitatis Minorisae 1921-25, i centenars d’articles Fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, acadèmic corresponent de Bones Lletres i cronista de la ciutat de…
Joaquim Aubert i Puigarnau
Joaquim Aubert i Puigarnau
© Jaume Vila-Ajuntament de Premià de Dalt
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant de còmics que signa Kim.
Començà la carrera de belles arts interessat inicialment en la pintura, estudis que abandonà Publicà els primers còmics en la revista musical Vibraciones , amb una clara influència de l’ underground nord-americà El maig del 1977 començà a collaborar a la revista setmanal El Jueves , i hi creà Martínez el Facha, personatge que satiritza l’extrema dreta espanyola La seva trajectòria comprèn, també, la collaboració en les publicacions Ajo Blanco , Por Favor , Mata Ratos , Rambla , El Víbora i Makoki , entre d’altres També és autor entre d’altres, de les novelles gràfiques El ala…
Joaquim Partagàs i Jaquet
Joaquim Partagàs realitzant la demostració de màgia espiritista «El crani animat»
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista.
Un dels noms històrics de l’illusionisme català A 14 anys començà a treballar com a aprenent d’adroguer i quan en tenia 20 marxà a l’Argentina El 1877 arribaren notícies que es dedicava amb èxit a l’illusionisme i que el públic de Buenos Aires, Montevideo i Rio de Janeiro l’anomenava “el taumaturg català” El 1878 tornà definitivament a Barcelona, on es dedicà totalment a la màgia El 1879 debutà al Romea i el 1900 publicà El prestidigitador Óptimus o Magia Espectral Librería Española de Antonio López, Barcelona Del 1894 al 1900 regentà a Barcelona l’únic teatre màgic de l’Estat espanyol Saló…
Joaquim Vayreda i Vila
Retrat de Joaquim Vayreda i Vila, realitzat per Antoni Caba (1870)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Bé que de família olotina, els seus pares s’havien traslladat temporalment a Girona, a causa de la guerra dels Set Anys A nou anys esdevingué alumne de la classe de Narcís Pascual, aleshores director de l’Escola de Dibuix d’Olot Els seus estudis de filosofia foren el motiu que es traslladés cap al 1860 a Barcelona, on assistí al taller de Ramon Martí i Alsina El 1865 exposà la seva primera obra, Arri Moreu , al local de la Societat d’Artistes de Barcelona, i l’any següent a la Sala Parés exposà Els jugadors i alguns paisatges Home interessat pels negocis, la política i, sobretot, el…
Joaquim Maluquer i Nicolau
D’esquerra a dreta, Sebastià Sorribas, Joaquim Maluquer i Francesc Boada
© Fototeca.cat
Zoologia
Zoòleg.
Fill de Joan Maluquer i Viladot Fou secretari de la Institució Catalana d’Història Natural 1912, 1915-16, 1918-19 Especialista en rèptils i amfibis, publicà els estudis Les serps de Catalunya 1917 i Les tortugues de Catalunya 1919 D’una altra temàtica, és autor de Resum de fundició de ferro 1918 i Soldadura elèctrica 1918 Fou president honorari de la Societat Catalana d’Herpetologia El 1918, juntament amb els seus germans Salvador i Josep publicà la revista Physis
Joaquim Cabot i Rovira
Joaquim Cabot i Rovira Retrat al carbó per Ramon Casas (1900)
© Fototeca.cat
Economia
Literatura catalana
Música
Política
Orfebre, financer, escriptor i polític.
Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer , continuà el negoci familiar És germà del colleccionista Emili Cabot Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació 1921-26, Centre Excursionista de Catalunya 1899 i Orfeó Català 1901-35 El 1900, en contra de la voluntat de la Junta i sobretot de Lluís Millet, accedí a la vicepresidència de l’Orfeó Català En molt poc temps aconseguí el suport de la Junta, i es convertí…
, ,
Joaquim Espalter i Rull
Joaquim Espalter i Rull , en un retrat d’Octavi Carbonell (1842)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Féu els primers estudis amb els escolapis de Sant Anton, a Barcelona, i es formà pictòricament a Marsella 1828, París des del 1829 i Roma des del 1833, on formà part del grup dels natzarens catalans natzarenisme Tornà el 1842 i residí a Madrid fins a la seva mort Esdevingué acadèmic de San Fernando el 1843 El 1847 fundà la revista artística El Renacimiento , juntament amb Federico de Madrazo i Eugenio Ochoa, i posteriorment fou nomenat professor de la Escuela Superior de Pintura de Madrid i pintor de cambra d’Isabel II Entre el 1855 i el 1858 decorà el paranimf de la Universitat de Madrid…
Joaquim Zamacois i Soler
Música
Compositor i teòric català.
Vida Fill de pare basc i mare catalana, de ben petit anà a viure amb la seva família a Barcelona, on estudià música al Conservatori del Liceu amb mestres com V Costa i Nogueras piano i F de Paula Sánchez i Gavagnach composició El 1914 fou nomenat professor d’aquest centre Entre el 1945 i el 1963 fou professor d’harmonia i composició i director del Conservatori de Música de Barcelona Autor d’arrels nacionalistes, sempre feu ús de melodies i harmonies populars catalanes en la música que escriví, tot i que en algunes obres s’aprecia un toc impressionista Algunes de les composicions més…
Joaquim Nin i Castellanos
Música
Pianista, compositor i musicòleg cubà d’ascendència catalana.
Vida De petit es traslladà a Barcelona, on estudià amb Climent Cuspinera i s’inicià com a pianista amb Consol Criado Carles G Vidiella el presentà en públic el 1891, al Teatre Líric Posteriorment anà a París, on prosseguí els estudis de piano amb M Moszkowski i s’inicià en la composició amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum, centre del qual fou professor de piano a partir del 1906 Professor de literatura pianística a la Universitat Nova de Brusselles 1906-08, ben aviat el seu nom ocupà un lloc destacat en el panorama musical mundial El 1908 s’establí a Viena, però el 1910 retornà a l’Havana…