Resultats de la cerca
Es mostren 1282 resultats
medi ambient
Ecologia
Conjunt de condicions ambientals que constitueixen el marc on s’esdevé l’existència d’un ésser viu o d’una comunitat.
El medi comprèn tots els factors que influeixen en el desenvolupament d’un organisme, llevat del factor genètic Els organismes presenten un grau elevat d’adaptació a qualsevol medi, el qual en condiciona, fins a un cert punt, la morfologia, l’anatomia i la fisiologia Hom ha comprovat que si un organisme és collocat en condicions diferents pot sofrir variacions en els seus caràcters fisiològics i àdhuc en els morfològics L’estudi dels diferents medis biològics i de les relacions entre aquests i els organismes és l’objecte d’una branca de l'ecologia anomenada autoecologia Exemples de medi…
Es publiquen les obres Sentimental, de Sergi Pàmies; L’Àngel d’Hora en Hora, de Miquel de Palol; El món d’Horaci, de Vicenç Pagès, i El camí de Vincennes, d’Antoni Marí.
Es publiquen les obres Sentimental , de Sergi Pàmies L’Àngel d’Hora en Hora , de Miquel de Palol El món d’Horaci , de Vicenç Pagès, i El camí de Vincennes , d’Antoni Marí
Resistència Catalana d’Alliberament Nacional
Partit polític
Grup independentista i socialista fundat al juny de 1979, arran d’una escissió del Partido Comunista de España (Internacional) motivada per la posició d’aquest davant la qüestió nacional.
Estigué vinculat als Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans Se li atribuïren diverses accions terroristes i alguns membres foren detinguts entre els quals Jordi Cano, Guillem Joan, Llorenç Triviño i M del Carme Marí
jonc
Aspecte general d’un jonc ( Juncus articulatus )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies de la família de les juncàcies, perennes o rarament anuals, hidròfiles, sovint rizomatoses, de fulles amb bases embeinadores i de limbe cilíndric, acanalat o aplanat, a vegades absents, d’inflorescències cimoses, glomerulars o paniculars, terminals o aparentment laterals, i de fruits capsulars polisperms.
Consta d’unes 240 espècies, entre les quals cal destacar el jonc marí J maritimus , que habita terrenys humits prop de la mar, i el jonc de galàpet J bufonius , anual, que creix en aiguamolls
vèlit
Història
Militar
A l’antiga Roma, soldat d’infanteria lleugera, equipat de llança i espasa, que obria el combat.
N'hi havia 1 200 a cada legió, 40 per a cadascun dels 30 maniples maniple Amb la reorganització de l’exèrcit feta per Mari primera meitat del s I aC foren substituïts per mercenaris estrangers
Estrena dels films Boom, boom, de Rosa Vergés; Rateta, rateta, de Francesc Bellmunt; Un submarí a les tovalles, d’Ignasi P.Ferré; Pont de Varsòvia, de Pere Portabella; Què t’hi jugues, Mari Pili?, de Ventura Pons
Estrena dels films Boom, boom , de Rosa Vergés Rateta, rateta , de Francesc Bellmunt U n submarí a les tovalles , d’Ignasi PFerré Pont de Varsòvia , de Pere Portabella Què t’hi jugues, Mari Pili , de Ventura Pons
llacuna estratigràfica
Geologia
Absència de dipòsits corresponents a un cert interval de temps en una sèrie sedimentària.
Aquest fenomen pot ésser explicat per la interrupció de la sedimentació sobre el fons marí, per l’erosió d’aquest fons o bé per l’emersió dels dipòsits En aquest darrer cas, pot produir-se també una discordança
decúria
Història
Grup de deu soldats de cavalleria que cada tribu proporcionava a l’exèrcit romà.
Constituïa la desena part de la centúria La reforma militar de Mari eliminà la cavalleria ciutadana i la supli pels genets aliats Més tard, Cèsar convertí avalleria en exèrcit professional, i el decurió fou, pràcticament, equiparat al centurió
monotocardis
Malacologia
Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, de conquilla generalment espiralada, que, per reducció dels òrgans del cantó dret, posseeixen solament una brànquia, una aurícula i un nefridi.
És un grup molt nombrós, principalment marí, que té, però, representants a les aigües dolces i terrestres Enclou espècies fitòfagues i depredadores Típicament són animals bentònics, encara que hi ha tot un subordre, el dels heteròpodes, d’animals planctònics
Víctor de Marsella
Cristianisme
Màrtir marsellès.
Marí, o, segons altres llegendes, soldat o bisbe, sobre el seu sepulcre, sempre molt visitat, Joan Cassià féu construir el monestir de Sant Víctor de Marsella ~415 Li fou dedicada 1113 també l’abadia parisenca de Saint Victor victorí