Resultats de la cerca

En els velers en què els pals de fusta consten de més d’una peça, és anomenada pal mascle la més baixa, fixada a la sobrequilla, a la qual són fixats els mastelers anomenats també pals femelles , generalment en nombre d’un o dos Els pals construïts amb tub metàllic solen esser d’una o de dues peces En els velers antics, que són generalment de tres pals, ultra els bauprès , tot i que n'hi hagué fins de sis i de set pals, eren anomenats, de proa a popa, pal de trinquet , pal major i pal de mitjana , o simplement trinquet , major i mitjana En els velers de quatre pals, els dos del…

El mascle no té taques a les parts superiors, les de les parts inferiors són més escasses, no presenta llistes fosques sota els ulls i el blau del cap és més intens La femella té les parts superiors més densament tacades i les llistes suboculars poc marcades S'alimenta principalment d’insectes i és força gregari, sobretot a l’època de cria Habita al N d’Àfrica, el S i el centre de la península Ibèrica, el SE de França, la Itàlia meridional, Sardenya, Sicília, el S dels Balcans i Grècia, i des de Palestina, l’Àsia Menor i la Sibèria sud-occidental fins al Turquestan i el Ienissei…

L’ànec mandarí és d’origen asiàtic territoris marítims del NW de l’URSS, Manxúria i el Japó També des de l’inici del segle XX existeix una població feréstega a la Gran Bretanya uns 500 exemplars, majoritàriament sedentaris Hom considera que els individus observats als indrets allunyats de les àrees de cria procedeixen de colleccions ornamentals, on és una peça molt abundant Dels Països Catalans es coneixen 5 citacions el 1917, un mascle adult a l’albufera de València i 1 exemplar a l’estany d’Almenara la mateixa coincidència de localitats es donà l’hivern de 1942-43 finalment,…

Aquesta família és molt evolucionada i es coneix en estat fòssil des del Miocè europeu És un grup de gran èxit i de distribució molt extensa Són granotes petites, esveltes, de pell llisa, amb pupilla horitzontal i ovalada, amb potes molt llargues i primes Tenen tots els dits acabats en coixinets esfèrics adhesius que indiquen llurs costums francament arborícoles El maxillar superior presenta dents La cintura escapular és arcífera, les vèrtebres són procèliques i no hi ha costelles L’amplexus és axillar i hi ha callositats nupcials a la mà del mascle Els ous són clars, dipositats…

Presenta les parts superiors de color gris pissarrenc el damunt del cap, les galtes i una franja ample i vertical a sota de cada ull són negres la gola i les parts laterals del coll són blanques el pit és blanc rogenc tacat de negre, i té la resta de les parts inferiors d’un blanc rogenc i grisenc, amb franges negres molt estretes El bec és gris blavenc fosc, amb la punta negra i la base i la cera d’un groc verdós, i el cercle orbitari i les potes són d’un groc viu La femella és de tons més foscs i força més grossa que el mascle S'alimenta d’ocells petits i mitjans, ratolins,…

Nòmada i migrador, el decrement de la població reproductora de l’ànec canyella a l’Àfrica i Europa ha estat molt manifest al llarg d’aquest segle, principalment durant la segona meitat Abans hivernava a les salines de la gola del Guadalquivir, però darrerament és molt rar Als Països Catalans és raríssim, amb 4 citacions, de les quals les corresponents a la dècada dels 80, atesa la raresa general de l’espècie, fan sospitar que siguin exemplars escapats de captivitat Les citacions concretes són al País Valencià, el setembre de 1954 o de 1955, un mascle adult caçat als arrossars de…

L’estornell rosat és una espècie pròpia de les zones obertes del SE d’Europa i de l’Àsia centroccidental que arriba excepcionalment a les nostres latituds Vayreda el cita a la província de Girona i, a més, existeixen 4 exemplars naturalitzats un jove capturat a Menorca i conservat a la collecció de l’Ateneu de Maó un mascle que es conserva a la collecció de la Universitat de Barcelona i un ocell jove que es troba al Museo de Ciencias de Madrid, tots dos capturats a Catalunya el segle passat o la primera meitat del present i finalment un ocell caçat a Mollerussa Segrià en data…

És una constellació molt pobra d’estels només en conté 22 de visibles a ull nu, i el més brillant, α Reticuli , és de magnitud 3,36, pertany al tipus espectral G5 i és situat a una distància de 365 anys llum