L’ànec mandarí és d’origen asiàtic (territoris marítims del NW de l’URSS, Manxúria i el Japó). També des de l’inici del segle XX existeix una població feréstega a la Gran Bretanya (uns 500 exemplars, majoritàriament sedentaris). Hom considera que els individus observats als indrets allunyats de les àrees de cria procedeixen de col·leccions ornamentals, on és una peça molt abundant. Dels Països Catalans es coneixen 5 citacions: el 1917, un mascle adult a l’albufera de València i 1 exemplar a l’estany d’Almenara; la mateixa coincidència de localitats es donà l’hivern de 1942-43; finalment, prop de l’estany de l’Aufacada (delta de l’Ebre), el 16.02.69 es caçaren 3 mascles d’ànec mandarí procedents d’un possible esbart de 25-30 individus.