Resultats de la cerca

Fundador 1549 d’una escola de mestres cantaires, el 1554 fou nomenat cronista de la ciutat De la seva obra, a part la poesia, cal destacar el recull de narracions Rollwagenbüchlein ‘El llibret del carro’, 1555 i la novella Der Goldtfaden ‘El fil d’or’, 1557 Conreà també el teatre

Relacionat amb el Rig-veda , en el qual s’inspira sovint, el sànscrit en què és escrit és, però, menys complex i més modern Aplega pregàries, fórmules màgiques, especulacions simbòliques, etc, i inclou, entre d’altres, l' Himne a la terra , una de les peces mestres de la literatura antiga

Ocupà a Barcelona el càrrec de general de l’orde el 1262 i en publicà, deu anys després, les primeres constitucions, per les quals aquest orde es regí fins a la introducció dels mestres generals sacerdots Conseller de Jaume I, fou enviat com a ambaixador a Castella i a Portugal

Publicà 300 números Fou dirigit de primer per Josep Feliu i Codina, i després, per Conrad Roure Hi collaboraren Frederic Soler, Emili Coca i FPelagi Briz, entre d’altres Apelles Mestres en fou el dibuixant més habitual Suspès governativament l’any 1878, durant dues setmanes sortí amb el títol Lo Pregoner

Residí set anys a Roma, on estudià i copià els grans mestres De retorn a Lisboa, per problemes familiars, es retirà al convent dels paüls, al creuer de l’església del qual pintà quadres d’ermitans Poc després fou nomenat pintor del rei Hi ha obres seves en diverses esglésies de Lisboa

Ensenyà a Oxford i a París Modificà en sentit tomista algunes de les tesis de sant Agustí i sant Bonaventura que havien caracteritzat el pensament dels mestres franciscans de l’època sobretot la doctrina illuminista del coneixement intellectual i, d’altra banda, defensà idees d’una certa modernitat enfront de la física aristotèlica

De presentació acurada, hi intervingueren Lluís Domènech i Montaner, Jaume Pomar i Fuster, Teodor Llorente, Antoni Utrillo, Apelles Mestres, Arcadi Casanovas, etc Suspesa el 20 de maig de 1900, reaparegué com a setmanari el primer de novembre amb un nou format i numeració, i continuà fins el 16 de desembre de 1901

Sortia els dilluns i duia per subtítol “Rotatiu setmanal d’esports i de barrila” Els redactors s’havien format a Xut i signaven amb pseudònims, com Don K Melo , Pellaringostenoiguigoitia, Pellaringos o Fanatik Hi dibuixava A Mestres Volgueren fer la sàtira del món del futbol i també de la premsa esportiva Tingué una vida efímera

Fou director de l’escola normal per a mestres a Leipzig 1900 La seva teoria pedagògica es fonamenta essencialment en el principi de l’autoactivitat de l’educand, i fou un dels fundadors de l’escola activa Escriví Die Schule im Dienste der werdenden Persönlichkeit ‘L’escola al servei de la personalitat en desenvolupament’, 1922

Ensenyà estètica i història de la música a la Universitat de Viena i fou un crític musical influent Publicà obres d’estètica musical, reculls de crítiques i unes memòries Aus meinem Leben 1894 Atacà Wagner, que es revenjà retratant-lo en la figura de Beckmesser, personatge pedant i ridícul d' Els mestres cantaires de Nuremberg