Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
Richard Willstätter
Richard Willstätter
© Fototeca.cat
Química
Químic alemany.
Fou professor a Zuric, Berlín i Munic Estudià la constitució de diversos alcaloides com la cocaïna i de la clorofilla, que obtingué 1906 per primera vegada Féu recerques sobre els enzims, les antocianines i els carotenoides El 1915 li fou atorgat el premi Nobel de química pels seus estudis sobre els pigments vegetals
Claude Cohen-Tannoudji
Física
Físic francès.
Doctorat en física a l’École Normale Supérieure de París 1962, des del 1973 és professor al Collège de France Desenvolupà tècniques de refredament dels àtoms amb làser, per les quals rebé els premis Quantum Electronics de l’European Physical Society 1966 i el Nobel de física 1997, compartit amb SChu i WDPhillips
Jean-Marie Lehn
Química
Químic francès.
Professor a la Universitat Louis Pasteur 1970-79 i al Collège de France des del 1979, el 1987 li fou atorgat el premi Nobel de química, amb DJ Cram i C-J Pedersen, per les seves recerques sobre la síntesi en laboratori de molècules que reprodueixen funcions químiques i biològiques d’organismes vius
George C Marshall
Història
Militar
Militar i estadista nord-americà.
Fou cap de l’estat major central durant la Segona Guerra Mundial Després del seu retir, ocupà diversos càrrecs civils durant la presidència de Harry STruman Com a secretari d’estat, fou responsable del pla d’ajuda econòmica a Europa conegut com a Pla Marshall Fou premi Nobel de la pau el 1953
Karl Landsteiner
Karl Landsteiner
© Fototeca.cat
Biologia
Biòleg austríac naturalitzat nord-americà.
El seu descobriment dels grups sanguinis i de les reaccions produïdes entre ells possibilità les transfusions de sang sense cap dels inconvenients que abans les feien inadequades Més tard descobrí, juntament amb ASWiener, el factor Rh, el coneixement del qual pot evitar defectes genètics Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1930
Hans Spemann
Hans Spemann
© Fototeca.cat
Biologia
Biòleg alemany.
Els seus experiments sobre embrions d’amfibis demostraren que la capacitat morfogenètica de les cèllules embrionàries no es fa específica fins en un moment avançat de l’embriogènesi, i que aquesta especificitat és induïda per una zona de l’embrió que ell anomenà organitzador Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1935
James Batcheller Sumner
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Fou professor de bioquímica a la Universitat Cornell d’Ithaca El 1926 aconseguí d’aïllar l’enzim ureasa en forma de proteïna cristallitzada La importància dels seus treballs, no reconeguda fins molt més tard premi Nobel de química l’any 1946, està sobretot en l’esclariment definitiu de la natura química dels ferments
Werner Arber
Biologia
Biòleg molecular suís.
El 1978 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb D Nathans i H D Smith, pels seus treballs en el camp de la biologia molecular, i especialment per la seva descoberta del sistema d’ enzims de restricció-modificació d’ Escherichia coli , que ha fet possible el desenvolupament de l’enginyeria genètica
Richard Royce Schrock
Química
Químic nord-americà.
Es doctorà el 1971 a la Universitat de Harvard Després de treballar en l’empresa privada, el 1975 entrà al Massachusetts Institute of Technology Desenvolupà un catalitzador per a la metàtesi de les olefines el 1990 que li valgué la concessió del premi Nobel el 2005 compartit amb Robert HGrubbs i Yves Chauvin
Donald J. Cram
Química
Químic nord-americà.
Treballà als departaments de química i bioquímica de la Universitat de Califòrnia El 1987 li fou concedit, juntament amb JMLehn i Charles J Pedersen, el premi Nobel de química pels seus treballs sobre síntesi de macromolècules cícliques d’estructura semblant a les zones actives dels polímers biològics Formulà la regla de Cram
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina