Resultats de la cerca

Catedràtic de cànons a la Universitat de Lleida, on succeí el seu pare Jutge de l’audiència de Mallorca fins que es retirà a Lleida Autor, entre altres tractats, de De ratione docendi Lleida, 1579 i Tractatus celebris et insignis de ritu nuptiarum Lleida, 1617 Barcelona, 1618

Treballà com a tallista al cor de la catedral de Barcelona 1394 i al portal del Mirador de la catedral de Mallorca 1397 L’any següent esculpí fullatges decoratius a la capella del baptisteri de la catedral de Barcelona, on deixà 1411 com a única obra important que li hagi pogut ésser adjudicada el sepulcre monumental del bisbe Ramon d’Escales, amb imatge jacent i fris de personatges adolorits al sarcòfag, obra d’alabastre íntegrament conservada que acredita l’autor com un dels millors escultors catalans de l’època Mestre, el 1417, a la catedral d’Urgell, prengué part com a tal en la reunió d’…

Participà del goticisme tardà, assimilat en la seva etapa de formació —possiblement amb el mestre Martínez de Vallejo—, i del primitiu Renaixement d’origen llombard, incorporat per influència de Paolo de San Leocadio La dualitat de tendències explica la dificultat a dissociar les seves obres de les d’aquells A la seva primera època pertanyen l' Aparició de Crist i els sants pares a la Mare de Déu Art Museum, Cambridge, Massachusetts, quatre taules de sants i àngels Museu de Belles Arts, València i Sant Dionís i Sant Nicolau Museu de Xàtiva a l’etapa d’influència de Paolo de San Leocadio, l'…

Potser era nebot, per línia materna, del vescomte Esteve de Narbona Es casà amb Anna, filla del comte Alaric d’Empúries i neta, per part de la mare, Rotruda, del comte Berà I de Barcelona A precs de l’arquebisbe de Narbona, Arnust, i recomanat per la reina mare Adelaida, rebé 899 un important precepte de Carles el Simple, que convertia en alous uns béns seus al Narbonès i de la seva muller a Empúries, Rosselló i Besalú El 901 alguns d’aquests ja eren a les mans de llurs descendents i hereus

Imprimí diversos texts oficials universitaris, romanços i un gran nombre de relacions i plecs solts A la seva mort la seva vídua regí la impremta almenys fins el 1663

Un dels seus Ensayos poéticos 1826 suscità una controvèrsia decisiva en les directrius del Romanticisme valencià Contribuí a la introducció de la novella històrica amb Voyleano o exaltación de las pasiones 1827, Grecia o la doncella de Misolonghi 1830, Los expatriados o Zulema y Gazul 1834 i, sobretot, La conquista de Valencia por el Cid 1831 També conreà el teatre i altres gèneres literaris

Treballà a l’òpera italiana de Londres tocava la flauta i l’oboè, llevat del temps que passà a Edimburg Escòcia Publicà una Collection of old Scots Tunes 1742 Autor de concerti grossi, overture a quattro , sonates per a diversos instruments, antífones, etc

Durant la Guerra dels Segadors lluità juntament amb el seu pare,  Tomàs de Banyuls i d’Orís , al costat de la generalitat contra Felip IV de Castella Contrari a l’acord de la Pau dels Pirineus 1659, fou un dels caps de la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674 i afavorí l’ofensiva castellana sobre el Rosselló Descoberts els conjurats març-abril, es refugià al Principat Malgrat tot, encara ajudà el governador de Puigcerdà, Jerónimo Dualdo, a ocupar l’Alta Cerdanya i l’alt Conflent gairebé fins a les portes de Vilafranca Les autoritats franceses li confiscaren els béns del Rosselló, però…

Els primers anys del segle XVI aportà les primeres manifestacions sòlides de pintura renaixentista a Catalunya Hi arribà procedent del ducat de Brabant Inicialment s’establí a Girona, on atorgà testament 1501 Hi realitzà el retaule de la Mare de Déu del Roser al convent de Predicadors Més tard passà a Barcelona, on dugué a terme el retaule major de l’església del monestir de Sant Cugat del Vallès, del qual avui només resten dues taules, datades entre el 1502 i el 1507 Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona la del Martiri de sant Cugat i la d’un sant guerrer, segurament sant Jordi El seu…

Era domer de Sant Pere de les Puelles de Barcelona Vers el 1544 redactà un nobiliari de Catalunya, profusament illustrat, que inclou també notícies històriques des del regnat de Ferran II