Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, abandonà l’exercici de la carrera per la pintura Estudià, becat, a França, a Alemanya, a Suïssa i als Països Baixos Expositor dels Salons de Maig barcelonins des del 1962, fou membre de l’Associació d’Artistes Actuals i del Cercle Maillol S’installà a França l’any 1969 Partint de l’expressionisme, derivà cap al neorealisme, on empra la fotografia com a tècnica pictòrica i l’esprai Illustrà diversos llibres La seva obra es conserva en nombroses colleccions privades Gerard Xuriguera publicà Connaître la peinture de Pere Pagès 1995

Catedràtic a la Universitat d’Estocolm, presidí la European Assotiation of Social Anthropologists EASA Considerat un dels antropòlegs més originals respecte a l’estudi dels processos d’urbanització contemporanis i de l’amplíssim ventall de fenòmens culturals que hi estan associats en el context de la mundialització, les seves investigacions han esdevingut referencials dins l’àmbit de l’antropologia urbana i l’estudi de la complexitat cultural de les societats actuals De les seves obres, cal destacar-ne Exploring the City 1983, Cultural Complexity 1992, Transnational connections…

Es llicencià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València i es doctorà l’any 1976 Fou professor de geografia de la Universitat de València des del 1970 i catedràtic de geografia humana de la Universitat d’Alacant des del 1981 S'ha interessat per la geografia de la població, l’agrària i la urbana amb obres com Crevillente, estudio urbano y demográfico 1971, El bajo Vinalopó Geografía Agraria 1977 i Atlas sociodemográfico de la ciudad de Alicante 1987 Últimament estudia les immigracions actuals dins de l’Estat espanyol

Acordionista diatònic, posseïa un extens repertori de música ballable rumba, pericón , havanera, vals, pasdoble, etc que aprenia de les orquestres de l’època i readaptava amb un segell propi L’any 1993, el Festival Tradicionàrius li feu un homenatge amb una nodrida participació de grups actuals que han adaptat part del seu repertori, com la popular Marxa del comare , que durant un temps obrí i tancà la Trobada d’Acordionistes del Pirineu, a Arsèguel Tot el seu repertori ha estat arxivat i enregistrat per l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu

El costum antic de prendre pa consagrat que hom s’enduia i guardava a casa en píxides, arquetes, etc, perdurà fins al segle IX, que restà exclusivament de norma la reserva a les esglésies, normalment a la sagristia Les lluites dogmàtiques sobre la presència real segle XIII i en temps de la Reforma introduïren el costum de fixar els sagraris sobre els altars, primerament els secundaris, més tard sobre el mateix altar major, per poder adorar més fàcilment l’eucaristia Les normes actuals aconsellen un lloc especial fora del presbiteri

Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1180, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs El 1603 n'era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l’església actuals de Sant Ramon de Penyafort, ampliats i renovats al s XVIII Fou secularitzat i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona

El pelatge pot ser vermellós, mostrar una barreja de vermellós amarronat i negre o ésser completament negre Per ajustar-se als cànons de les races, generalment se'ls escurça les orelles i se'ls amputa la cua perquè quedi alta El grifó belga té una capa de pèl llarga i esbullada, amb una franja al voltant de la cara El grifó de Brusselles té la capa encara més llarga, i el petit brabançó té capa curta i llisa A la generació dels actuals grifons hi han contribuït les races dels Yorkshire, el Terrier irlandès i el Toy Spaniel anglès

Fundat el 1917, les seves primeres installacions s’emplaçaren al passeig central de la Devesa El 1922 es traslladà a una zona annexa de l’estadi de Vista Alegre i el 1965, als actuals terrenys de Palau-sacosta Aconseguí el Campionat d’Espanya absolut femení per equips de tercera categoria 2002, així com diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya en categories inferiors Entre el 1968 i el 1982 organitzà el torneig internacional Immortal Girona Disposa de deu pistes de terra batuda, tres de gespa artificial, una de resina, cinc de pàdel, frontó, piscina olímpica i gimnàs

Fundat el 1930, es convertí en el primer club federat de les terres de Lleida l’any 1943 Els primers èxits esportius arribaren durant la dècada de 1950, quan fou subcampió de Catalunya per equips Les actuals installacions, construïdes el 1975, acullen des del 1994 l’Escola Municipal de Tennis de Balaguer El mateix any hi tingué lloc el primer torneig internacional, hereu de l’actual Trofeu Ciutat de Balaguer, inscrit dins del circuit ITF Futures Els seus equips participen en les competicions interclubs catalanes A part de pistes de tennis, també disposa de piscina i de gimnàs

La multinacional coreana Samsung anuncia una inversió de 10000 milions de pessetes en la seva planta de Palau de Plegamans, on elaborarà tots els telèfons mòbils destinats al mercat europeu Samsung començarà a fabricar telèfons mòbils en aquesta planta al desembre, però no assolirà la plena producció fins l’any 2002, ja que la inversió implica augmentar la plantilla dels 340 treballadors actuals a més de 1000 Fa tres anys Samsung ja va anunciar una important inversió a Palau de Plegamans, que va haver de suspendre a causa de la crisi econòmica que va afectar el Sud-est asiàtic