Resultats de la cerca

Cap del partit radical i membre del parlament, fou ministre d’afers estrangers i elegit 1935 president de la República durant la guerra del Chaco, bé que no prengué possessió per l’oposició de l’exèrcit Fundà i dirigí els diaris El Fígaro i El hombre libre De tendència modernista en poesia, escriví Proverbios 1905, La Prometheida 1927, Scherzos 1932 i Epigramas griegos 1945

Deixeble de Kant, fou professor d’història a l’acadèmia militar de Berlín 1792 i educà el futur Guillem IV 1806 D’antuvi fou liberal, sobretot després del període que seguí la guerra d’alliberació prussiana 1813-15, però aviat adoptà posicions conservadores Seguidor de la política austríaca, l’esperit de la Santa Aliança inspirà la seva acció governamental com a ministre d’afers exteriors 1832

L’any 1809 entrà al servei de Rússia, on fou ministre d’afers estrangers 1816-22 participà en el congrés de Viena 1815 i hi defensà la causa grega El 1828 fou elegit president de Grècia, però esdevingué impopular a causa de la seva russofília i perquè no repartí les terres abandonades pels turcs Fou assassinat per dos membres de la família peloponèsia dels Mavromikhali

Poc abans del 384 escriví al papa Damas un memorial sobre diverses qüestions de disciplina eclesiàstica Mort aquest, el successor Sirici li envià una llarga carta la primera decretal pontifícia conservada on resolia aquests afers i li encarregava de fer-los complir arreu d’Hispània Aquesta delegació papal ha estat la base més forta de l’origen del primat a favor dels arquebisbes de Tarragona

Diputat 1885, formà part de l’ala dreta del partit liberal Ministre d’afers estrangers 1905-16, es declarà partidari de l’Entesa Cordial, i fou l’artífex de l’acord amb Rússia 1907 Durant la Primera Guerra Mundial desplegà una intensa activitat diplomàtica, i a la seva gestió fou atribuït l’acord entre totes les potències en conflicte de no acordar cap pau per separat

President de la federació de la Haia del Socialistische Democratische Arbeid Partij 1911-31, fou diputat el 1933 Durant l’ocupació alemanya en la Segona Guerra Mundial fou president de la convenció de partits polítics i del comitè central del moviment de resistència Fou ministre d’afers socials 1945-46 i 1946-48 i primer ministre 1948-58 Després, es retirà de la política

Aleksandr Lukaixenko és novament investit president de Bielorússia després d’unes polèmiques eleccions 9 d’agost i una onada de revoltes de gran amplitud A través de l’alt representant per als Afers Exteriors, Josep Borrell, la UE expressa el desacord amb el nomenament, que considera mancat de legitimitat No obstant això, el dia abans 22 la UE renuncia a imposar sancions a Bielorússia per la negativa de Xipre

La fiscalia obre una investigació sobre diversos casos d’explotació sexual de menors tutelats per l'Institut Mallorquí d'Afers Socials IMAS, que depèn del Consell de Mallorca Aquests casos, dels quals se'n té constància de 16, van ser difosos a partir del descobriment de la violació en grup d’una noia de 13 anys el Nadal anterior, i segons tots els indicis formen part d’una xarxa organitzada

Ministre de finances 1873-81, s’oposà a l’autoritarisme de Mutsu-Hito i fundà 1882 el partit progressista Kaishin-to, que advocava per un govern parlamentari Ministre d’afers estrangers 1888-89 i 1896-97 i president de govern 1898 i 1914-16, declarà la guerra a Alemanya 1914, i amb l’ultimàtum dirigit a la Xina 1915 intentà d’imposar el protectorat japonès en aquest país

Pujà al tron per voler de Zoe, l’emperadriu vídua de Romà III, que l’esposà el mateix dia que morí violentament l’emperador Home incapaç per a l’exercici de la política, deixà tots els afers de govern a mans del seu germà Joan, un eunuc El 1040 sufocà una revolta dels búlgars, però tornà greument malalt de l’expedició i morí al cap de poc temps en un convent