Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
Castell de Llar (Canavelles)
Art romànic
Situació Torre mutilada del castell, situada en un puig estratègic I ben comunicat amb altres castells i torres del voltant ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell són situades a la part alta del poble de Llar, sobre una penya, a 1 360 m d’altitud Aquest castell es comunicava a ull nu amb la torre de l’església d’Entrevalls municipi de Toès, amb el castell de Prats de Balaguer municipi de Fontpedrosa i fins i tot amb la torre de Goà municipi de Saorra Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 49” N - Long 2° 12’ 40” E Per bé que hom pugui arribar a Llar a partir de Canavelles, és millor prendre…
Sant Martí Sacosta (Girona)
Art romànic
L’antiga canònica augustiniana és situada a la part alta de la ciutat de Girona, entre el convent de Sant Domènec i la pujada de Sant Martí L’església formà part d’un conjunt que ja existia l’11 de febrer del 898 “juxta murum Gerundae civitatis” , segons un document del rei Carles el Calb, fill de Lluís el Piadós L’any 903 aquesta església rebé una donació de mans d’un magnat anomenat Hombrado , al mateix temps que n’era rector un home anomenat Pèrfid El cabiscol la féu reedificar abans de l’any 1064 i s’hí treballava encara l’any 1078, quan el seu hereu Joan hi féu deixes per cobrir-la L’any…
Castell de Cartellà (Sant Gregori)
Art romànic
Situació Aquest castell es troba en una plana, lleugerament enclotat Es bastí aprofitant la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola Si anem de Girona a Sant Gregori, hom troba a mà dreta la carretera que va a Cartellà poc abans d’arribar-hi, surt a l’esquerra un camí carreter que porta fins al davant del castell Mapa L38-12295 Situació 31TDG807515 JBM Història Arbre genealògic dels Cartellà Els Cartellà són documentats en diferents documents del segle XII L’any 1107, Arnau de Cartellà, segons F Monsalvatje, signà com a testimoni dels capítols matrimonials realitzats entre el comte de…
Marià Villangómez i Llobet

Marià Villangómez i Llobet
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1933, publicà aleshores els seus primers versos 1933-36, en català, en diaris i revistes com Diario de Ibiza , L’Almanac de les Lletres i La Nostra Terra , entre d’altres El 1935 inicià els estudis de lletres, que abandonà en ser destinat al front l’any 1938, però completà magisteri Fou mestre 1942-67, primer a Palma 1942-43 i a Cornellà de Llobregat 1943-46 i després al poble de Sant Miquel, a Eivissa En la seva obra, eminentment poètica i d’un gran rigor formal, s’identificava amb el paisatge i els homes de les Pitiüses en una meditació…
,
Castell de Llaés (Ripoll)
Art romànic
Situació Vista del turó damunt el qual s’erigeix el castell J Bolòs El castell de Llaés, que ocupava el cim d’un turó, és situat a uns 1 000 m d’altitud Al voltant d’aquest pujol, que s’alça isolat al final d’un serrat, hi ha, especialment al costat meridional, una clariana de conreus, que s’estén per la zona més plana al seu entorn predominen els boscs El camí més bo per a arribar a Llaés és una pista per a autos, que surt del punt quilomètric 102,100 de la carretera que va de Vic a Ripoll, després dels revolts que hi ha més enllà de la Farga de Bebiè La pista passa pel costat…
Tarroja de Segarra
Tarroja de Segarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal de Tarroja de Segarra, de 7,61 km 2 , es troba a la vall mitjana del Sió, que travessa el territori en direcció SE-NW És envoltat en bona part pel municipi de Torrefeta i Florejacs, que forma com una ferradura des de ponent fins a llevant pel nord, i limita també amb el terme municipal de Cervera, que l’envolta des del SW a llevant per migdia L’orografia no té altres relleus notables que les suaus carenes a banda i banda de la ribera del Sió, riu que rep en aquest municipi les aigües del torrent de Valls, nascut en el veí terme de Torrefeta i…
Port-Royal
Abadia
Abadia femenina, fundada l’any 1204 i atorgada a l’orde del Cister el 1225.
Situada al SW de París, en el castell de Sainte-Madeleine, erigit i ampliat, dominant la vila de Chevreuse, als segles X i XII, respectivament, pels reis Robert i Felip II de França del qual fet pren el nom originàriament Porroi i llatinitzat després com a Portus regius Conegut també amb el nom de Port-Royal des Champs , el monestir no assolí cap significació històrica fins a l’inici del segle XVII El 1602 Jacqueline-Marie Arnauld esdevingué, a onze anys, abadessa de Port-Royal, amb el nom d’Angélique-Marie, la qual decidí, el 1609 —i a impulsos de Francesc de Sales mateix—, d’emprendre la…
Universitat de les Illes Balears
Educació
Institució d’ensenyament superior pública de les Illes Balears.
Situada a la ciutat de Palma Mallorca, té extensions universitàries a Menorca i a Eivissa Els antecedents remots de la Universitat de les Illes Balears es remunten als privilegis atorgats per Jaume II a la Universitat de Montpeller, epicentre científic del regne de Mallorca Aquest és l’origen de les diferents iniciatives per tal de crear una universitat de Mallorca L’any 1477, Beatriu de Pinós intentà revifar la tradició lullista fent un llegat per establir una càtedra lulliana El 1481 Agnès de Quint feu donació de rendes amb el mateix propòsit, i dos anys després Ferran II de Catalunya-Aragó…
Santa Magdalena de Montpalau (Argelaguer)
Art romànic
Situació L’església de Santa Magdalena és la capella del castell de Montpalau, les ruïnes del qual s’aixequen damunt la riba dreta del Fluvià, al costat de migjorn del nucli de Sant Jaume de Llierca La situació, doncs, i el camí per arribar-hi són els mateixos que hem indicat per al castell de Montpalau Història La capella del castell de Montpalau, dedicada a Santa Magdalena, fou fundada i feta bastir al començament del segle XIII per Arnau de Sales, senyor del castell de Sales Aquesta família donà en feu a la segona dècada de la tretzena centúria la vila d’Algelaguer, el seu terme i el…
Josep Maria Carreras i Coll
Josep Carreras
Música
Tenor i cantant d’òpera conegut per Josep Carreras.
Es presentà al Liceu de Barcelona 1958 fent el paper infantil de Trujamán en El retablo de Maese Pedro , de Manuel de Falla, sota la direcció de Josep Iturbi, teatre on el 1959 estrenà l’òpera Amunt , de Joan Altisent El 1964 inicià els estudis de cant amb Jaume Francesc Puig, els quals compaginà durant poc temps amb la carrera de química, que abandonà per dedicar-se exclusivament al cant El seu debut professional tingué lloc al Gran Teatre del Liceu l’any 1970 amb Norma , de Bellini, al costat de Montserrat Caballé El mateix any representà el Gennaro, de Lucrezia Borgia El 1971 fou…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina