Sant Martí Sacosta (Girona)

L’antiga canònica augustiniana és situada a la part alta de la ciutat de Girona, entre el convent de Sant Domènec i la pujada de Sant Martí. L’església formà part d’un conjunt que ja existia l’11 de febrer del 898 “juxta murum Gerundae civitatis”, segons un document del rei Carles el Calb, fill de Lluís el Piadós. L’any 903 aquesta església rebé una donació de mans d’un magnat anomenat Hombrado, al mateix temps que n’era rector un home anomenat Pèrfid.

El cabiscol la féu reedificar abans de l’any 1064 i s’hí treballava encara l’any 1078, quan el seu hereu Joan hi féu deixes per cobrir-la.

L’any 1101 el comte Ramon Berenguer III la rebé sota la seva protecció i el 1118 Berenguer Amat l’encomanà al bisbe de Girona. És esmentada en una deixa testamentària de l’any 1107.

L’any 1152 Guillem, prevere de Sant Martí i arxilevita de Besalú la cedí a l’abat Ponç de Monells, de Sant Joan de les Abadesses, perquè hi instituís un prior i una comunitat de monges. La fundació, però, no tingué lloc fins el 1164, quan s’hi instal·là una comunitat presidida per Arnau de Montbós, antic canonge de Lledó, amb el consentiment del bisbe i dels canonges de Girona. Aquesta fundació fou confirmada per una butlla del papa Alexandre III de l’any 1166.

Segons unes noves constitucions, fetes pel prepòsit Pere l’any 1229, fou fixat en cinc el nombre de canonges, més un clergue secular per a la cura d’ànimes i un diaca, tots ells sota l’obediència del prepòsit. Els canonges en entrar havien de tenir trenta anys i passar-ne un de prova.

Entre els anys 1255 i 1340 la comunitat tingué llargues discussions amb els dominicans establerts al convent de Sant Domènec, proper al de Sant Martí.

Al segle XV caigué a mans de comendataris i s’accentuà la decadència, iniciada durant la segona meitat del segle anterior. L’any 1432 hi ha documentada la construcció d’una capella dedicada als sants Joan i Jaume i a les santes Magdalena i Agnès.

El papa Gregori XIII dissolgué la canònica l’any 1581 i donà l’edifici als jesuïtes, que ampliaren l’església i hi construïren una bona part del casal actual. Expulsats els jesuïtes l’any 1767, s’hi instal·là el seminari conciliar, el qual amplià encara més l’edificació per tal de cobrir les necessitats pròpies d’aquesta institució, gràcies als bisbes Tomás de Lorenzana-Butrón (1775-96) i Florentino Lorente (1847-62), els quals dotaren el seminari d’una notable biblioteca, de noves càtedres per adaptar-les als graus universitaris, d’un gabinet de física i d’història natural i d’un museu bíblic.

Durant la Primera República fou convertit en caserna dels voluntaris i durant la guerra civil de 1936-39 i els primers anys de la postguerra serví de presó. Actualment una part de l’edifici, la que fou seminari menor, ha estat dedicada a la secció de lletres del Col·legi Universitari de Girona.

L’església actual data del començament del segle XVII i fou edificada pels jesuïtes. Té unes pintures sobre la vida de Sant Martí, realitzades l’any 1947 pel pintor Guillem Soler. Els anys 1940, quan es feren obres dintre del recinte del seminari, aparegueren restes d’un claustre romànic i una làpida sepulcral que tenia el revers esculpit a la manera visigòtica. (GRG)

De Sant Martí Sacosta prové un relleu conservat al Museu d’Art de Girona (núm. inv. 3), datable entre els segles VII-X (“Catalunya Romànica”, vol. XXIII, 1988, pàgs. 52-53). (JCSo)