Resultats de la cerca

Exposà a l’Academia de San Fernando el 1841 Cap al 1884 visità París Tingué una participació important en la decoració del Teatro Real de Madrid 1850 Fou tinent de la Milicia Nacional 1856 Vigorosament romàntic, fou un bon retratista al marge del món acadèmic, però sobresortí per les seves escenes populars, en les quals hom sovint aprecia l’influx de Goya, a qui han estat atribuïdes, erròniament, obres seves Mal estudiat fins a una època recent, hom l’havia cregut d’Alcalá de Henares, més jove i amb el segon cognom de Padilla El seu fill Eugenio Lucas Villamil Madrid 1858 — 1918 també fou…

Enviat per Dioclecià i Maximià per tal de perseguir els cristians, segons la llegenda, s’establí a Saragossa recorregué les ciutats de la costa catalana i féu incursions a l’interior de la península Ibèrica, a les Gàllies i a Àfrica Apareix per primera vegada en la passió de sant Vicenç de Saragossa-València s IV, i fou introduït successivament a d’altres passions llegendàries, com les dels màrtirs Cugat, Eulàlia i Sever de Barcelona, de Feliu de Girona i de Vicenç de Cotlliure, dels divuit màrtirs de Saragossa, de Just i Pastor d’Alcalá, de Leocàdia de Toledo, de Vicenç, Sabina i Cristeta d’…

Estudià gramàtica, filosofia i teologia a València Nomenat tresorer de l’arquebisbat de Sàsser Sardenya pel seu protector, Gaspar Fuster, arquebisbe d’aquella diòcesi sarda, no arribà a anar-hi, i restà a València en qualitat de beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu, on fou, també, arxiver des del 1696 Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades del 1516 al 1700, que comencen amb la mort de Ferran el Catòlic i acaben amb la mort de Carles II Sembla que es basà en documentació de l’arxiduc que regia El manuscrit original passà al seu nebot, Tomàs Agustí Sales i…

Franciscà 1595, a les universitats d’Alcalá, Valladolid i Salamanca recollí testimoniatges favorables a la doctrina lulliana, i també a Madrid 1610, prop de la inquisició Els jurats de Mallorca l’enviaren 1611 a Roma per tal de defensar la causa lulliana Hi escriví sobre exegesi bíblica, Paraphrastica expositio primi capitis Evangelii secundum Joannem 1612 i, sobretot, el Memoriale collationis seu comprobationis centum articulorum lullianorum per F Nicolaum Eimeric in suo olim Directorio compilatum 1614, la més sòlida protesta contra Eimeric De tornada a Mallorca, fou enviat a la cort de…

Fill del músic Manuel Penella i Raga, estudià amb ell i amb Salvador Giner i Andrés Goñi Per un accident hagué de deixar la carrera de violinista i fou organista a Sant Nicolau de València El 1897 passà a Amèrica, on fou mestre de la música militar de Quito Equador i dirigí sarsueles Tornà a València 1903 i es dedicà a la composició Entre les seves sarsueles destacaren El amor ciego, El gato montés València, Teatre Principal, 1916, que el féu cèlebre i fou estrenada a Nova York amb gran èxit el 1920, i Don Gil de Alcalá estrenada a Barcelona el 1932, amb llibret propi, i que assolí èxits a l’…

Juan Gil de Hontañón ~1480 — Salamanca ~1531 intervingué en la construcció de les catedrals de Segòvia, Salamanca i Sevilla El seu fill Juan Gil de Hontañón , el Jove , treballà amb ell a Salamanca, a la catedral, i feu la portada de l’església del Sancti-Spiritus Rodrigo Gil de Hontañón Rascafría, Castella 1500 — Segòvia 1577, també fill del primer, collaborà en les obres de les catedrals de Segòvia, Salamanca, Plasència i Astorga A Salamanca feu el projecte del collegi dels irlandesos 1521, al palau Monterrey 1539 i la casa de la Salina, i a Lleó el palau dels Guzmanes 1559-66 La seva obra…

Fou ordenat sacerdot a Madrid al maig del 1956 L’any 1985 fou nomenat bisbe titular de Nona i auxiliar de Madrid-Alcalá Al juliol del 1992 hom li atorgà la titularitat de la diòcesi de València amb el càrrec d’arquebisbe, càrrec al qual renuncià l’any 2009 per motius d’edat El 2007 fou nomenat cardenal pel papa Benet XVI Dirigí activament una campanya contra la Llei de parelles de fet de les Corts Valencianes el 2001 Els darrers anys destacà per la seva posició de radical condemna a ETA, i accentuà el seu posicionament contra els terroristes, sobretot a partir de l’atemptat de l’11 de març de…

Lloc de moriscs, el 1602 tenia 13 focs

A causa d’aquest castell, la vall de Marinyén fou anomenada vall d’Alfàndec , nom canviat a la fi del s XIII pel de la Valldigna

Lloctinent de Catalunya 1618-22, es creà en pocs mesos l’animadversió de tot el Principat de la noblesa, en obligar-la a enrolar-se a l’exèrcit reial de la petita noblesa rural, embolicada en el bandolerisme, en la represa de les mesures d’excepció, com l’enderrocament dels seus castells i cases de la ciutat de Barcelona, amb la reaparició del projecte de cobrament, per part del rei, d’una cinquena part dels drets cobrats al Principat a partir del 1599 de la generalitat, per la insistència a voler incorporar a la flota reial la flota d’aquest organisme La mort de Felip III 1621 i la pròrroga…