Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
orquestra de corda
Música
Grup instrumental format íntegrament per membres de la família del violí, caracteritzat per: la participació de dos o més membres d’una mateixa tessitura d’aquesta família que interpreten la seva part a l’uníson; l’estabilitat de la seva constitució, amb un mestre concertador i un conjunt de normes a seguir, i la distribució en quatre parts: primers i segons violins, violes i violoncels (tot i que hi pot haver divisi), amb un o més instruments doblant els violoncels a l’octava inferior (contrabaixos).
D’acord amb aquestes característiques, el primer compositor que emprà una orquestra de corda fou Arcangelo Corelli a la Itàlia de la segona meitat del segle XVII Si, en canvi, es considera que l’orquestra de corda no ha d’incorporar els dos darrers trets, aleshores el seu origen s’hauria de situar a França, a l’entorn de l’any 1600, amb els grups que donaren origen als cèlebres 24 Violons du Roi vegeu orquestra Malgrat que actualment pot semblar del tot natural que l’orquestra estigui formada a l’entorn del violí, als segles XVI i XVII la situació era completament diferent A Anglaterra…
Castell de Cànoves (Cànoves i Samalús)
Art romànic
Situació Vista parcial de les ruïnes del que fou aquest castell, on s’observa en la part baixa del parament algunes filades d’ opus spicatum E Pablo Les restes del castell queden a prop de la riera de Vallforners, al costat d’un mas nou anomenat el Castell i a uns 600 m del nucli antic del poble de Cànoves Mapa L37-15393 Situació 31TDG464168 Per arribar-hi cal prendre una pista que surt del poble vers tramuntana i seguir la riera fins a un trencall que hi ha a mà dreta, el qual va a la font i al molí de l’Antic, que és a tocar de cal Pipaire Aleshores cal deixar el cotxe i, a peu, agafar el…
venjança
Punició, dany, greuge, etc, que hom infligeix a algú per tal de satisfer el seu ressentiment per un greuge o un dany inferit per aquest a ell o a altri.
succeir
Partida
Entrar en lloc d’altri en un càrrec, una dignitat, un títol, possessió de béns, drets i obligacions, com a hereu o legatari, o per causa de venda, donació, etc.
empresari | empresària
Economia
Dret del treball
Persona, natural o jurídica, que per compte propi o d’altri explota una empresa en la qual, sota la seva organització i dependència, hom treballa en canvi d’una remuneració.
consciència
Filosofia
Psicologia
En general, facultat i acte específics de la vida psíquica.
Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…
contracte de treball
Economia
Dret del treball
Negoci jurídic bilateral, que té per finalitat la creació d’una relació constituïda per l’intercanvi continuat entre una prestació de treball dependent i per compte d’altri i una prestació salarial.
Pressuposa la cotització a la seguretat social Hi ha diferentes modalitats de contracte de treball segons la durada i altres condicions de la prestació Aquestes, però, han estat diverses vegades modificades per reforma de la llei que aprova l’Estatut dels Treballadors Entre aquestes modificacions, destaquen la reforma dels contractes formatius i dels contractes a temps parcial llei 12/2001, i alguns elements del contracte de treball, com la durada, que també són objecte de revisions periòdiques llei 62/2003 La crisi econòmica iniciada l’any 2008 fomentà diverses mesures que afectaven el…
xafardejar
Fer, més o menys malèvolament, objecte de conversa allò que hom sap o creu saber, allò que hom pensa, allò que ha sentit dir de la vida i els fets d’altri.
tolerància
Actitud teòrica i pràctica de qui respecta les conviccions d’altri en matèria religiosa, política, ètica, artística, etc, ni que siguin molt diverses de les personals, i no n’impedeix l’exercici.
amagar
Sostreure a la vista, impedir de veure (algú o alguna cosa); especialment posar (quelcom) en un lloc retret a fi que altri no ho vegi o li sigui difícil de trobar-ho.