Resultats de la cerca

Al comitè de redacció hi havia Pere Bernard, Jordi Claustres, Marcel Durliat, Roger Grau, Pere Ponsich —que en fou l’ànima— i Annie de Pous S'hi afegiren després Maties Delcor, Joan Abelanet i Jean-Gabriel Gigot Es proposava de publicar els texts essencials de la història del Rosselló, els cartularis dispersos de les abadies i de l’església d’Elna i l’apèndix de Marca Hispanica

Dominicà, fou membre destacat de l’École Biblique de Jerusalem i especialista indiscutible d’arqueologia de Palestina Ultra les collaboracions a la Revue Biblique , publicà Jérusalem, recherches de topographie, d’archéologie et d’histoire 1912-22 i Jérusalem de l’Ancien Testament 1954-56

Es formà al seminari de Vic en contacte amb J Gudiol i Cunill Ordenat de sacerdot el 1926, estudià a Roma al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana 1926-30, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma Tornà a Vic i fou nomenat conservador adjunt efectiu des del 1931 del Museu Episcopal i arxiver municipal de la ciutat El 1936 passà a Roma, on exercí 1937-41 la càtedra d’arquitectura cristiana a l’Istituto di Archeologia Cristiana Novament a Vic 1941, adjuntà als seus càrrecs anteriors el de professor del seminari, i des del 1944, el de director dels arxius capitulars El…

Situació Aquest fossar es troba al costat de l’església romànica de Sant Pere de Serraïma Long 1°55’12” - Lat 41°50’25” Per anar-hi, doncs, cal seguir el mateix camí apuntat per anar a l’església de Sant Pere Necròpoli Tomba del fossar tal com fou trobada l’any 1982 en ésser retirades les lloses que la tapaven, amb l’esquelet dintre A Benet Tomba excavada al sòl i coberta amb lloses tal com fou trobada l’any 1982 A Benet Es tracta d’una necròpoli excavada fa un parell d’anys pels Amics de la Història i de l’Arqueologia Els resultats concrets de la recerca són mantinguts encara…

Exercí com a professor d’arqueologia a la Universitat de Bucarest La seva professió el portà a intentar de reconstruir una determinada atmosfera històrica en les seves narracions Mihnea-vodă cel Rău 1875 i Doamna Chiajna 1860 En Pseudokinegheticos 1874 féu una divagació erudita sobre la caça

Fou membre del partit tradicionalista exercí la crítica musical a El Correo Catalán Publicà diversos treballs científics El seu germà Antoni Maria Barcelona 1860 — 1889, especialitzat en literatura clàssica, tingué una actuació destacada en la secció d’arqueologia de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques de Barcelona

El 1940 ingressà en la congregació dels missioners dels Sagrats Cors i, el 1949, fou ordenat de prevere Es llicencià en filosofia i lletres a la Universidad Complutense de Madrid 1960 i s’hi doctorà 1965 amb la tesi Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca publicada el 1968 Ha estat professor de la Universidad Complutense de Madrid 1967-68, bibliotecari del Museu Arqueològic de Madrid 1970-79, collaborador científic del CSIC, secretari i director de l’Institut Espanyol de Prehistòria 1980-85 i, des del 1990, director del Museu de Lluc Com a investigador, ha centrat els seus…

Llicenciada en prehistòria 1968 i doctorada en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou deixebla de Lluís Pericot i de Joan Maluquer de Motes Entre el 1972 i el 1983 treballà com a investigadora del CSIC Fou catedràtica de la Universitat de Màlaga 1983, i catedràtica de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-92 i de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2018, on dirigí el Laboratori d’Arqueologia 1994-2024 Dirigí diversos projectes de recerca i excavacions arqueològiques, tant a l’àmbit peninsular com al Líban colònia fenícia de Chorreras Màlaga, 1974…

Coneixedor de les llengües clàssiques i orientals, s’ocupà, entre d’altres temes, d’arqueologia i de lingüística, especialment a Del origen y principio de la lengua castellana o romance que hoy se usa en España 1606 i a Varias antigüedades de España, África y otras provincias 1614