Fossar de Sant Pere de Serraïma (Sallent de Llobregat)

Situació

.

Aquest fossar es troba al costat de l’església romànica de Sant Pere de Serraïma. Long. 1°55’12” - Lat. 41°50’25”.

Per anar-hi, doncs, cal seguir el mateix camí apuntat per anar a l’església de Sant Pere.

Necròpoli

Tomba del fossar tal com fou trobada l’any 1982 en ésser retirades les lloses que la tapaven, amb l’esquelet dintre.

A. Benet

Tomba excavada al sòl i coberta amb lloses tal com fou trobada l’any 1982.

A. Benet

Es tracta d’una necròpoli excavada fa un parell d’anys pels Amics de la Història i de l’Arqueologia. Els resultats concrets de la recerca són mantinguts encara inèdits, si bé Albert Benet, el director de la campanya que s’hi portà a terme, ens ha facilitat alguna dada interessant. Així, sabem que una de les tombes estava excavada al sòl natural i tapada amb lloses, dibuixant el seu contorn una forma ovoidal o de banyera. Dins hi romanien sebollits dos esquelets, en poder actualment de l’antropòleg J.I. Lorenzo Lizalde. A més, hom hi recollí una interessant ofrena material consistent en un petit vaset de terrissa grisa. Sembla a priori que el cementiri ha de tenir una relació evident amb la construcció romànica annexa, la qual cosa, d’ésser certa, dataria els enterraments vers el segle XII.

Al mateix municipi, per altra banda, hi ha algunes sepultures més de tipus “cista” que no han estat degudament estudiades. Es localitzen concretament als següents indrets: Bell-lloc, Serrat de les Bruixes i el Cogulló. Pel que respecta a aquest darrer cas val a dir que es troba a la carena de la muntanya del Cogulló, a uns 250 m al nord del conegut poblat ibèric; es tracta d’una cista petita (infantil o simple ossera), la qual fa 1 m de llarg i 50 cm d’ample. La seva neteja, feta no fa pas gaire, proporcionà solament les restes òssies ja molt malmeses. Presenta l’orientació típica est-oest.

Bibliografia

  • Autors diversos: Activitats dels Amics de la Història i de l’Arqueologia, a “Aplec de Treballs”, núm. 1, Manresa 1982, pàg. 97.
  • Antoni Daura i Jorba i Joan Galobart i Badal: L’arqueologia al Bages (II). Necròpolis medievals, a “Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació”, núm. 6, Manresa 1983, pàg. 89.
  • F. Padró: Les cistes de Martorell, a “Butlletí del Centre Excursionista Montserrat”, núms. 15-16, Manresa 1924, pàgs. 28-33 (Sobre Bell-lloc).
  • F. Solà: “Història de Sallent”, Vic 1920, pàgs. 15-16.