Resultats de la cerca
Es mostren 3567 resultats
Gabriel Alomar i Esteve

Gabriel Alomar i Esteve
Antoni Salvà (CC BY-SA 4.0)
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Es graduà a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1934 i al Massachusetts Institute of Technology EUA el 1945 Primer premi d’arquitectura a l’exposició nacional de belles arts de Barcelona 1942, elaborà el pla de reforma i d’ordenació de Palma dut a terme des del 1950 Decantat ja clarament per l’urbanisme, fou professor de Sociologia Urbana a l’Instituto de Estudios de Administración Local de Madrid, i fou especialment rellevant la seva tasca en favor de la preservació del patrimoni artístic i arquitectònic, com ho testimonien els anys 1963-65 en què fou comissari…
Nicolás Quintana
Arquitectura
Arquitecte cubà.
Graduat per l’Escuela de Arquitectura de la Universitat de l’Havana, del 1954 al 1960 fou director del pla urbanístic de la ciutat turística de Varadero i de la ciutat històrica de Trinidad, en el qual collaborà amb Josep Lluís Sert El 1956 guanyà dos premis a l’Excellència Arquitectònica en edificis públics i residències econòmiques Exiliat després de la Revolució Cubana, el 1960 passà a residir a Veneçuela i hi dissenyà el pla de la ciutat de Caricuao, i posteriorment passà a Puerto Rico i, finalment 1986, a Miami, on fou nomenat professor adjunt a l’Escola d’…
Antonio Bonet Correa
Art
Historiador de l’art gallec.
Deixeble de P Levadan, fou lector a la Sorbona i posteriorment professor d’història de l’art a la Universitat de París El 1958 tornà a l’Estat espanyol i exercí successivament la docència a les universitats de Madrid, Múrcia, Sevilla i Complutense de Madrid, d’on fou catedràtic Especialista en l’art barroc, publicà La arquitectura en Galicia durante el siglo XVII 1956, Morfología y ciudad Urbanismo y arquitectura durante el antiguo régimen de España 1978 i Andalucía barroca Arquitectura y urbanismo 1978 Fou director del Museo de Bellas Artes de…
Josep Francesc Ortís i Sanç
Historiografia catalana
Arqueòleg i eclesiàstic.
Estudià arquitectura clàssica a Roma Dedicà especial atenció a l’arqueologia valenciana i estudià sobretot el teatre romà de Sagunt, tema central de la seva obra Viaje arquitectónico-anticuario de España 1807 Autor de Carta misiva del deán de Xátiba a don Vicente Pla y Cabrera 1807 –sobre la interpretació d’una làpida romana trobada a València aquest any–, després de la seva mort s’editaren el que han estat considerades les seves obres principals Compendio cronológico de la historia de España 1841-44, en nou volums, i Compendio histórico del Cisma Grande de Occidente 1849 Escriví…
Amadeu Llopart i Vilalta
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1914 Entre la seva obra sobresurt el Palau de la Metallúrgia de Montjuïc 1929, una de les obres capdavanteres de la nova arquitectura a Catalunya i que hom ha situat entre l’estructuralisme i l' art-déco Participà en el Segon Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana, i fou catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona
Oriol Bohigas i Guardiola

Oriol Bohigas i Guardiola
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, urbanista i investigador.
Fill de Pere Bohigas i Tarragó Titulat el 1951, tècnic diplomat en urbanisme 1961 i doctor el 1965 Partí d’un realisme fonamental i tingué una posició renovadora en el llenguatge del disseny, que enclou aspectes polèmics contra les utopies La seva obra és vasta i personal Fou un dels promotors del Grup R 1953-63 El 1962 creà l’estudi MBM Arquitectes juntament amb Josep M Martorell , al qual posteriorment s’uniren David Mackay 1962, Albert Puigdomènech 1994-2000 i Oriol Capdevila i Francesc Gual 2000 De les seves obres cal esmentar la Mútua Metallúrgica el grup d’habitatges de la ronda del…
, ,
emulació
Electrònica i informàtica
Imitació del comportament d’una unitat funcional per part d’una altra, de tal manera que a l’usuari li és difícil distingir si està treballant amb la unitat funcional emulada o bé amb l’emuladora.
Les emulacions més típiques són les basades únicament en programari i potser un dels usos més habituals i coneguts és l’execució, sobre una arquitectura, del sistema operatiu o del gestor de finestres corresponent a una arquitectura diferent D’aquesta manera, per exemple, es pot utilitzar un PC com si fos un terminal d’una màquina UNIX s’emula el sistema operatiu UNIX
valor
Art
Terme de la crítica d’art usat per a parlar dels caràcters constitutius de l’estil.
Ha d’anar acompanyat d’un adjectiu així, hom parla de valors lineals, lumínics, tonals, decoratius, espacials, etc Els valors pictòrics d’una arquitectura o d’una escultura són els efectes d’ombra i llum que caracteritzen normalment la pintura els valors plàstics no es refereixen sols a l’escultura i l’arquitectura, sinó també a la pintura quan presenta efectes de relleu
Fèlix Cardellach i Alivés
Arquitectura
Enginyer industrial i arquitecte.
Professor fundador de l’Escola dels Bells Oficis de la Mancomunitat 1915 Catedràtic a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, on creà la càtedra d’arquitectura industrial S'especialitzà en la construcció d’ascensors És autor de Filosofía de las estructuras 1911, Las formas artísticas en la arquitectura técnica 1912, Leyes iconográficas de la línea y de la luz 1913
Annibale Fiocchi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou director del departament d’arquitectura de la societat Olivetti 1947-54, per a la qual construí habitatges, oficines i tallers La seva obra més significativa és la central de l’empresa a Milà 1954 Posteriorment s’independitzà, bé que mantingué la seva especialització en arquitectura industrial L’any 1960 projectà la seu de l’Organització Mundial de la Salut, a Ginebra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina