Resultats de la cerca
Es mostren 1033 resultats
Heròdot
Historiografia
Historiador grec.
Es proposà de rectificar les obres dels logògrafs, sobretot les d' Hecateu , massa tolerants amb l’admissió d’elements fabulosos o novellescs D’acord amb els conceptes jònics de l’enquesta ιστορίη i de la contemplació personal φεϖρίη, visità tot el món conegut a la seva època i amb les experiències adquirides redactà les Històries , nou llibres, escrits en dialecte jònic, que començaren essent uns tractats de geografia, història i costums dels diferents països i continuaren amb l’estudi de les guerres mèdiques i llurs protagonistes En aquest punt, aportà a la història el concepte de la…
Crisip
Filosofia
Filòsof grec.
Succeí Cleantes, el seu mestre, en la direcció de l’escola estoica 223-204 aC, de la qual és considerat el segon fundador, per tal com la reorganitzà i en sistematitzà la doctrina Dialèctic subtil, polemitzà amb l’Acadèmia nova Se li atribueixen més de 700 tractats
Carnèades
Filosofia
Filòsof grec.
Successor d’Arcesilau en la direcció de l’Acadèmia, fou un dels principals representants de l’escepticisme moderat i l’iniciador de l’etapa de l’Acadèmia Nova En una missió a Roma, féu dos famosos discursos amb arguments contraposats sobre la mateixa qüestió, que tingueren un fort impacte en els romans i suscitaren llur interès per la filosofia Adversari de tot dogmatisme, afirmà que hom no pot distingir d’una manera absoluta entre la veritat i la falsedat, i establí un criteri sobre els graus de probabilitat
Kostas Stefanópulos
Política
Advocat i polític grec.
Llicenciat en dret, es dedicà a l’advocacia fins el 1974 Diputat per la Unió Radical Nacional el 1964 i per Nova Democràcia en 1974-85, ho fou el 1989 per Renovació Democràtica, partit que presidí en 1985-94 Ministre de l’interior 1974-76 i de serveis socials 1977-81, el 1995 fou elegit pel parlament nou president de Grècia en substitució de Konstandinos Karamanlís , i fou reelegit en el càrrec en les eleccions del 2000 El març del 2005 fou succeït en el càrrec per Kàrolos Papúlias
Teofrast
Filosofia
Filòsof grec.
Deixeble, collaborador i amic d’Aristòtil, el qual succeí en la direcció del Liceu 322 aC, hom li ha atribuït a vegades d’haver manipulat l’obra aristotèlica, de la transmissió de la qual és en veritat responsable En la seva extensa obra, de la qual resta una petita part, s’ocupa de temes molt variats lògica, retòrica, física, meteorologia, zoologia, etc En la línia de recerca científica aristotèlica s’inscriuen les dues obres de botànica, Recerca sobre les plantes 9 llibres i Sobre les causes de les plantes 6 llibres Teofrast hi mostra una gran tendència empírica i una gran cautela envers…
Alföldy Géza
Historiografia
Historiador i epigrafista hongarès.
Trajectòria acadèmica Graduat a la Universitat de Budapest 1959, en 1960-65 fou assistent de l’Institut d’història antiga d’aquesta universitat El 1965 emigrà a l’aleshores Alemanya occidental, i l’any següent obtingué l’autorització per a exercir docència a la Universitat de Bonn, on impartí classes del 1968 al 1970 Posteriorment, fou professor d’Història antiga a les universitats de Bochum 1970-75 i Heidelberg des del 1975 fins a la jubilació 2002, i posteriorment com a professor emèrit Àmbit i temàtica d’estudi Les seves recerques se centraren en la història de la Roma antiga, i com a…
senyoria d’Estir
Geografia històrica
Territori de la Grècia catalana, al ducat d’Atenes, centrat en la ciutat forta del mateix nom, entre el mont Parnàs i Helicó.
Fou concedit el 1366 a Guillem Frederic d’Aragó Passà seguidament a Ot de Novelles, senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, i al fill d’aquest, Ermengol, que el vengué a Roger de Lloria, vicari general d’Atenes i Neopàtria, venda confirmada per Frederic III de Sicília el 1367 El succeïren els seus fills Joan i Francesca de Lloria, muller de Tomàs Despou
petalisme
Història
Institució antiga de Siracusa, semblant a l’ostracisme atenès, per la qual els noms dels qui havien d’ésser exiliats eren escrits en una fulla (πέταλον) d’olivera.
Institució antiga de Siracusa, semblant a l'ostracisme atenès, per la qual els noms dels qui havien d’ésser exiliats eren escrits en una fulla πέταλον d’olivera
Àurea de Sarrà
Àurea de Sarrà al teatre de Dionís d’Atenes
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Nom amb què és coneguda la ballarina Àurea Serra i Adrià.
En el primer decenni del segle XX, coincidint amb la moda d’Isadora Duncan i l’esteticisme classicitzant, cultivà unes danses — anomenades cants plàstics — que volien reviure la dansa grega Des del 1920, any en què debutà a Madrid, féu gires per diversos països d’Europa i d’Hispanoamèrica Tingué molt d’èxit a Itàlia, Grècia i també a Egipte Celebrada per les famílies reials britànica i egípcia, plagué a Mussolini El dictador grec Pàngalos la distingí amb l’Orde del Fènix el 1926 i el poeta nacional Kostís Palamàs li dedicà poemes A Catalunya, li foren organitzats festivals al Teatre Grec de…
senyoria d’Egina
Port de l’illa d’Egina, antic territori feudal dels Frederic d’Aragó que constituïa la senyoria d’Egina
© B. Llebaria
Història
Territori feudal dels Frederic d’Aragó, dins el ducat d’Atenes, constituït per l’illa d’Egina, que esdevingué la darrera possessió catalana a Grècia.
Fou aportada en dot per Marulla de Verona al seu marit Alfons Frederic d’Aragó, comte de Salona, que fou succeït pels seus fills Pere, Joan, Jaume i Bonifaci Frederic d’Aragó El fill d’aquest darrer, Pere Frederic d’Aragó, es rebellà, i el seu cosí i vicari general d’Atenes, Lluís Frederic d’Aragó, s’emparà de l’illa el 1380, però la retornà al fill del rebel, Joan Frederic d’Aragó, la filla del qual es casà 1394 amb Antoni de Caupena el 1425 llur fill Aliot posà l’illa sota la protecció de Venècia per por dels turcs, amb la condició que si s’extingia la seva família la senyoria passaria a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina