Resultats de la cerca
Es mostren 1089 resultats
Jacob Aall Bonnevie Bjerknes
Meteorologia
Meteoròleg noruec naturalitzat nord-americà.
Fill de Vilhelm Friman Koren Bjerknes Estudià a la Universitat d’Oslo on es doctorà l’any 1924 Juntament amb el seu pare organitzà una xarxa meteorològica amb què obtingueren les dades que els permeteren de formular cap al 1920 la teoria del front polar El 1939 emigrà als EUA, on exercí de professor a la Universitat de Califòrnia i treballà en el camp dels corrents d’aire en l’alta atmosfera Fou capdavanter en l’anàlisi del temps sinòptic mitjançant fotografia aèria
Robert Esnault-Pelrerie
Enginyer francès, capdavanter de l’astronàutica.
L’any 1906 construí el primer motor d’aviació en estrella i introduí la palanca de comandament Fou també l’inventor d’una bomba de gasolina alternativa i sense cilindre El 1936 fou nomenat membre de l’Académie des Sciences Al començament del s XX formulà una teoria de navegació interplanetària mitjançant coets i proposà la utilització de l’energia atòmica en les astronaus i la utilització de coets per a l’estudi de les capes altes de l’atmosfera
Els líquens com a bioindicadors
Bacidina phacodes a dalt és una espècie la presència de la qual indica que l’alzinar està en bon estat de conservació Al contrari, l’abundància de Lecidella elaeochroma a baix és indici de la baixa qualitat del bosc Antonio Gómez-Bolea L’any 1866, el liquenòleg William Nylander 1822-99 publicà un article en què deia "els líquens donen, a la seva manera, la mesura de la salubritat de l’aire i són uns higròmetres molt sensibles" D’aleshores ençà, s’han publicat molts treballs científics sobre aquest tema i s’han establert metodologies de treball per a l’ús dels líquens com a indicadors de la…
Júpiter
Imatge de Júpiter copsada pel Voyager 1
© Fototeca.cat
Astronomia
Planeta, el més gros del sistema solar i el cinquè atenent la seva proximitat al Sol.
La seva òrbita té un semi-eix major de 778,5 milions de quilòmetres 5,2 UA, i el seu període de translació és d’11 anys, 315 dies i 1,1 hora Júpiter té la velocitat de rotació més alta de tots els planetes del sistema solar, completa una volta sobre si mateix en tansols 9 hores i 55,5 minuts La massa de Júpiter, que és unes 318 vegades superior a la massa de la Terra, és quasi dues vegades i mitja la suma de les masses de tots els altres planetes, i el seu diàmetre 142984 km és més de deu vegades superior al de la Terra planeta Vist a través del telescopi, el disc…
SeaWIFS
Electrònica i informàtica
Espectroradiòmetre del satèl·lit SeaStar, instal·lat el 1994.
El sensor obté dades del color dels oceans, que permeten analitzar i quantificar la producció primària de l’oceà i veure com afecta la bioquímica global Les dades s’utilitzen per a fer un seguiment del paper dels oceans en el cicle de carboni, com també l’intercanvi d’altres elements i gasos crítics entre l’atmosfera i l’oceà Consta de vuit bandes espectrals de mesura que van des de l’espectre visible fins a l’infraroig Les dades de SeaWIFS són rebudes diàriament
Active Cavity Radiometer Irradiance Monitor Satellite
Astronàutica
Satèl·lit de la NASA llançat el 20 de desembre de 1999 amb l’objectiu d’estudiar la irradiació solar que rep la Terra i veure quin efecte pot tenir en el canvi climàtic.
La radiació solar és la principal font d’energia del sistema oceà-atmosfera, per tant és fonamental tenir-ne un bon coneixement Per altra banda, encara no se sap si una variació d’aquesta pot contribuir al canvi climàtic Està previst que durant cinc anys l’ACRIMSAT mesuri diàriament la irradiació solar que arriba a la Terra amb un instrument que té una sensitivitat uniforme des de l’ultraviolat llunyà fins a l’infraroig llunyà, cosa que hauria de permetre millorar-ne el coneixement
Félix Vallotton
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura francesa
Gravador, pintor i escriptor suís, naturalitzat francès el 1900.
Format a l’Académie Julian de París 1882, començà a exposar el 1885, i collaborà amb xilografies i articles a diverses revistes S'integrà al grup dels nabís 1893 Artista intellectual, inquiet i molt autoexigent, el seu realisme, pàllid i intimista, és mancat de força com a pintor Molt més interès tenen els seus gravats especialment les xilografies retrats, illustracions literàries i escenes populars i de carrer, d’un cert primitivisme conscient, amb una atmosfera ben aconseguida, malgrat l’economia dels mitjans emprats Intimités , 1897-98
quitrà
Química
Cadascun dels diversos materials bituminosos, de color fosc, líquids o semilíquids a temperatura ambient i de composició variable, que hom obté per destil·lació destructiva del carbó, la fusta, la torba i altres materials vegetals o carbonacis.
El quitrà presenta sovint una olor característica a causa dels fenols i les amines que intervenen en la seva composició És generalment immiscible amb l’aigua, però miscible amb el disulfur de carboni i el benzè En la seva composició intervenen diversos fenols, coneguts com a àcids del quitrà fenol, cresols, xilenols, etc, diverses amines aromàtiques i heterocícliques, conegudes com a bases del quitrà anilina, piridina, picolina, lutidina i quinolina, i també una mescla d’hidrocarburs aromàtics mononuclears i polinuclears La destillació dels quitrans origina un residu, conegut com a brea El…
Cassini

L’astronau Cassini sobre un tràiler
© NASA
Astronàutica
Nau de la NASA, destinada a estudiar Saturn i a portar la sonda europea Huygens cap al satèl·lit Tità.
Porta el nom de l’astrònom Giovanni Domenico Cassini 1625-1712, descobridor de quatre dels grans satèllits de Saturn El llançament tingué lloc des de Cap Canaveral el 5 d'octubre de 1997 La nau arribà a Saturn al final de l’any 2004 i començà a orbitar el planeta La sonda Huygens que transportava se’n separà el 14 de gener de 2005 i aterrà sobre la superfície de Tità Al llarg dels següents tretze anys, la nau Cassini , a més d’estudiar també Tità, en els successius trajectes orbitals al voltant de Saturn envià una gran quantitat d’imatges, dades i anàlisis gràcies als quals el coneixement del…
cinyell de Van Allen

Els cinyells de Van Allen
© NASA
Astronomia
Zona de partícules d’alta energia que envolta la Terra a una gran altitud i forma un gran cinyell.
Fou descobert l’any 1958 per JA Van Allen i el seu equip, a partir de les dades proporcionades pels satèllits del tipus Explorer i Pioneer Les partícules que constitueixen el cinyell de Van Allen són electrons i protons de gran energia Té una forma gairebé toroidal i una extensió que comprèn aproximadament des dels 75°N fins als 75°S de latitud al costat illuminat de la Terra, i dels 70°N als 70°S de latitud al costat fosc D’acord amb l’espectre d’energia de les partícules, hom pot considerar que el cinyell de Van Allen és dividit en diferents cinyells parcials Els més importants són els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina