Resultats de la cerca
Es mostren 908 resultats
Joan Borgunyó
Història
Literatura
Cristianisme
Història del dret
Poeta, jurisconsult, eclesiàstic i diplomàtic.
Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge Fou conseller i ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó a la cort francesa i a la d’Avinyó 1304-18 És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae , i de poesies llatines
Pere Pau Fauria
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic i jurista.
Fou beneficiat de la seu de Vic, mestre de patges del bisbe de Vic, Andrés de San Jerónimo, i rector d’Avinyó Bages Escriví, amb intenció purament religiosa, però curós alhora del llenguatge i la versificació, el Romanç a la vida, miracles i mort del gloriós sant Bernat Calbó, bisbe de Vic, editat el 1627 i el 1722
Climent V
Climent V , fragment d’un fresc de Tadeo Gaddi a la capella degli Spagnoli (Santa Maria Novella, Florència)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que prengué Bertrand de Got en ésser elegit papa (1305-14).
Fou arquebisbe de Bordeus 1297-1305 Elegit papa gràcies a l’ajuda de Felip el Bell, fixà la seu papal a Avinyó 1309 Evità un procés contra el seu predecessor Bonifaci VIII, demanat pel rei de França, però cedí a les primeres exigències d’abolir l’orde dels templers, cosa que dugué a terme el concili de Viena
Alfred Gunter
Cristianisme
Minorista franciscà bretó, frare del convent de Kemper (Bretanya).
Fou llicenciat en teologia per París i deixeble immediat de Duns Escot Entre el 1321 i el 1323 era lector de la província d’Aragó, al convent de Barcelona Presentà en una disputa d’Avinyó un escrit sobre la pobresa de Crist i dels apòstols 1322 És autor d’una exposició dels dos llibres primers de les Sentències 1325
Arnau de Terrena
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Era nebot o cosí del bisbe d’Elna, Guiu de Terrena, de qui fou hereu de confiança el 1354 Era doctor en drets i el 1370 ensenyava dret canònic a Avinyó És autor d’unes Quaestiones Theologicae 1373 Se li atribueix també un tractat sobre el misteri de la missa i un altre sobre les hores canòniques, en llatí
Abdó Llabor
Educació
Professor de filosofia.
Inicià estudis eclesiàstics, que abandonà, a Carcassona Llicenciat en lletres, fou professor de filosofia al liceu d’Avinyó Profundament catòlic, creà la Société de la Foi, de caràcter caritatiu, i publicà opuscles, com Le journalisme et les journaux , Que faire de la France i una Mémoire sur l’instruction publique Malvist pel seu proselitisme religiós, fou traslladat a Rodés
Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona
Història
Senyor de Montagut, Querol, Subirats i Sant Martí Sarroca.
Funcionari reial, fill d’Hug de Cervelló i d’Elionor de Cardona De jove estigué a Sardenya al servei reial 1354, i prengué part en la guerra de Castella Pere III li vengué el mer imperi de Querol i de Montagut 1363 Assistí a les corts de Barcelona i de Tarragona 1368 i 1370 i a les de Montsó 1388 Regí la governació general de Rosselló i Cerdanya 1361 i fou castellà de Perpinyà Fou enviat al rei de França per tal d’arranjar uns deutes entre les dues corts 1363 Nomenat governador de València a la mort de Garcia de Lloris 1370, des de l’any següent fins al 1376 fou sovint ambaixador a la cort…
Bertran
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1086-95).
Fou abat de la canònica augustiniana de Sant Ruf, a Avinyó S'oposà a la decisió del papa Urbà II 1089 de restaurar la seu metropolitana de Tarragona a favor de Berenguer, bisbe de Vic Fundà una canònica augustiniana a Sant Adrià de Besòs, subjecta a l’abat de Sant Ruf, i hi posà com a prior Oleguer, futur bisbe de Barcelona
Joan Cursach i Arguimbau
Botànica
Metge i botànic.
Estudià a Avinyó i a Montpeller, on es doctorà en medicina 1785 Exercí de metge a Ciutadella, ciutat de la qual fou clavari 1811, 1819 i 1823 Publicà treballs sobre medicina i botànica Botanicus medicus ad medicinae aliquorum usum 1791, interessant per a l’estudi de la botànica menorquina, i la necrologia del bisbe de Menorca Pedro Antonio Juano 1814
Cresques de Viviers
Esoterisme
Judaisme
Astròleg jueu.
Residia a Avinyó, on Joan I de Catalunya-Aragó li adreçà freqüents consultes El 1386 passà al servei directe del monarca, a Catalunya El 1389 fou nomenat procurador reial i gestor general de les aljames jueves de la corona catalanoaragonesa Morí en l’avalot del Call de Barcelona la seva muller i els seus fills se salvaren convertint-se al cristianisme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina