Resultats de la cerca

Titulat per la Universitat Presbiteriana Mackenzie de São Paulo 1954, en fou professor de la Facultat d’Arquitectura i Urbanisme des del 1961 És considerat el principal representant de l’escola paulista, juntament amb João Batista Vilanova Artigas La seva obra reivindica la vigència del projecte modern en el context brasiler La vocació social de les seves propostes recolza en la tècnica, tot generant uns espais en què l’estructura de formigó armat és el principal instrument de configuració La influència de Le Corbusier  i de l’arquitectura brutalista  es fa palesa en obres de gran audàcia…

Es creà a París al juliol del 1960 abans anomenat Centre de Recherche d’Art Visuel, CRAV, format a partir del collectiu Motus És integrat pels argentins Horacio Garcia Rossi i Julio Le Parc, l’espanyol Francisco Sobrino i els francesos François Morellet, JStein i Yvaral Des del començament, destacaren els manifests i texts programàtics que acompanyaren la seva activitat, com Assez de mystifications 1961, Transformer l’actuelle situation de l’art plastique 1962, o Propositions générales du GRAV 1962, que inclou fragments redactats per cada artista Participaren en diverses exposicions, com Arte…

Aprengué l’ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l’Acadèmia Galí Féu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes 1916 i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a l’Escola d’Arts i Oficis de la Mancomunitat La seva obra d’orfebre, decisiva per a la renovació d’aquest art, li valgué diploma d’honor i medalla d’argent a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1924, gran premi i medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, medalla d’or a les VI i IX Triennali de Milà i gran premi a la III Bienal Hispanoamericana La seva pintura el…

Vida Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona 1976, artísticament s’inicià en el camp de la música folk i la cançó catalana amb el conjunt Els Dotze Forats Com a cineasta amateur començà a rodar el 1978 en súper-8 mm i realitzà un total de 12 curts I des del 1992 rodà en vídeo 13 títols més De la seva filmografia destaquen les adaptacions de dos contes de Pere Calders, La rebellió de les coses Els dies del gran destret , 1984 i La societat consumida S HA I , 1986, ambdós realitzats amb Antoni Viñas i els reportatges i documentals És morta Venècia 1984 Pedras do tempo 1987,…

Vida Aficionat a la fotografia, aviat conreà el cinema documental, artístic i científic amb la seva marca Producciones Rosal Excellí amb títols pedagògics com ara La transplantación de córnea en España 1949, que aconseguí el 2n premi internacional en l’apartat del film científic en la Biennal de Venècia, i Belleza de Ampurias 1950, que realitzà amb la collaboració de la seva dona, l’escriptora, guionista i actriu Agustina, Nina , Martín de Sánchez de Albornoz En el camp professional, exercí també de productor en el film d’intriga La noche del martes 1944, d’Antonio Santillán El 1955 marxà a…

Germana del crític d’art Rafael Santos , cresqué a Valladolid, on feu un breu aprenentatge amb el pintor italià Cellino Perotti A divuit anys pintà El món , considerada la seva obra mestra i que la revelà com una fita de l’art modern a l’Estat espanyol Es feren ressò de la seva pintura, mig expressionista, mig surrealista, Jorge Guillén, Ramón Gómez de la Serna, Manuel Abril, Juan Ramón Jiménez, Federico García Lorca i d’altres, i a Barcelona Guillermo Díaz-Plaja i Joan Teixidor Aquests anys pintà també en el mateix estil obres com Tertúlia , La terra o un colpidor Autorretrat El 1931…

Llicenciat en medicina i cirurgia, exercí com a otorrinolaringòleg, professió que compaginà amb les arts plàstiques Especialitzat en el tractament de composicions espacials de gran moviment interior Elaborà a partir de la geometria les possibilitats topològiques derivades de la banda de Möbius , cercant en la planxa metàllica la corporeïtat dels ritmes lineals que puguin donar una major agilitat aerodinàmica a les escultures abstractes El 1942 presentà la primera exposició a la sala Mateu de València Guanyà les medalles de bronze de la II Exposició Provincial de València 1943, d’or de la II…

Pertangué, essencialment, al pas entre el Modernisme i el Noucentisme Estudià a l’escola de Llotja de Barcelona i més tard, a París, al taller Julien i a l’acadèmia Colarossi Durant la seva estada en aquesta ciutat, on féu la seva primera exposició el 1898, fou també molt important el contacte amb el pintor peruà Carlos Baca Flor, del qual rebé la influència Es donà a conèixer a Barcelona, en una exposició, el 1900 Més tard, exposà a Venècia 1903, 1905 i 1907 En aquesta darrera biennal guanyà el gran premi, amb medalla d’or A Buenos Aires, el 1910, guanyà un altre gran premi A…

Deixeble de l’escultor Manuel Ramos, el 1948 anà Madrid, on continuà la formació a l’Academia de San Fernando, que completà amb una estada a la Fine Arts School of Arts de Londres 1952-53, ciutat on descobrí l’escultura contemporània, especialment Henry Moore Al seu retorn, treballà amb Manolo Millares El 1955 s’establí a Madrid, on poc després feu la primera exposició Amb Millares, Antonio Saura i d’altres formà el grup El Paso La seva obra s’inclou en el camp de l’abstracció i té com a leitmotiv característic l’ús d’espirals Des dels anys setanta la seva obra plàstica i alguns textos seus…

Es formà a l’escola de belles arts de Caracas 1940-45, de la qual esdevingué professor Ultra el treball artístic pròpiament dit, també desenvolupà una important activitat creativa en el camp de la publicitat i el disseny gràfic El 1957 fundà l’Estudio de Artes Visuales, dedicat al disseny gràfic i industrial Des del 1960 residí a París La seva participació en l’exposició collectiva “The Responsive Eye” al Museum of Modern Art de Nova York 1965 el projectà com un dels pioners i principals representants de l’ art cinètic  El 1970 feu una exposició personal al pavelló veneçolà de la…