Resultats de la cerca

Els mascles fan més d’un metre i mig d’alçada a la creu i presenten un pelatge de color gris groguenc Les femelles, més petites, tenen un color més rogenc Habita als planells i a les valls d’Abissínia i Eritrea agrupat en ramats És un animal més propi de bosc que de praderia i s’alimenta de fulles i branques de plantes arbòries

Contribuí a crear i desenvolupar moltes de les branques de la matemàtica pura i aplicada Foren transcendents les seves aportacions a la mecànica de fluids, anàlisi, probabilitat, teoria de les equacions funcionals, teoria generalitzada de la informació, etc Fou investida doctora honoris causa a les universitats de Gant i Bolonya, i nomenada membre de les acadèmies de ciències de París, Madrid, Varsòvia, Washington i Nova York

De contingut violentament anticenetista, preocupat sobretot per la pugna interna del partit, i molt poc sensible a la realitat catalana, el diari acabà desapareixent per consumpció, poc abans de la reunificació de les dues branques del PSOE a Catalunya En fou director Josep Vila i Cuenca, i hi escriviren, entre d’altres, Raimundo Morales Veloso, Joaquim Escofet, Desideri Trilles, Julián Zugazagoitia, Bruno Alonso i ARamos Oliveira

Alguns prínceps bastards han estat l’origen de branques nobiliàries importants i rellevants personalitats històriques En les representacions heràldiques, el caràcter de bastard d’un personatge o d’una família és indicat per l’orientació en què és collocat el casc i, en alguns països, en l’ús d’unes determinades peces en senyal de brisura, com la barreta, la travessa en barra o, molt rarament, el cantó sinistre

Dels autors de les “branques” més antigues ~1270 i potser les millors només es coneix Pierre de Saint-Cloud De les continuacions, el Renart le Bestourné de Rutebeuf ~1270 i el Renart le Nouvel de Jacquemart Gelée final del segle XIII Bé que al començament no era de caràcter satíric, aquest s’hi anà introduint, sobretot en les continuacions L’obra és una paròdia de les cançons de gesta

Es dividí en dues grans línies Carafa della Spina i Carafa della Stadera , aquesta subdividida en nombroses branques gairebé totes extingides, llevat la dels ducs d’Àndria títol creat el 1556, grans d’Espanya, prínceps de Chiusano i ducs de Casteldelmonte Els Carafa della Spina foren marquesos de Castelvetere, grans d’Espanya 1530 i prínceps de Rocella 1622, els quals des del 1749 es cognomenaren Carafa-Cantelmo Stuart

Pterula multifida , l’única espècie de la família que viu al nostre país, forma feixos de branques molt fines, denses, verticals, de color bru ocraci vers la base i blanquinós a la part alta, de consistència cartilaginosa, dura i elàstica L’estructura és dimítica Viu en boscos de coníferes i boscos mixtos, entre les acícules i la fusta morta, i el seu aspecte varia força segons l’hàbitat i l’edat

La importància de la indústria alimentària és donada en la mesura que progressivament els aliments són consumits mitjançant un procés productiu, tendència que s’afermà durant el s XIX Aleshores s’inicià el pas de l’estadi artesanal a l’industrial en el terreny de l’alimentació hom racionalitzà la indústria farinera, la sucrera, l’alcohòlica, la de greixos i la d’olis, i nasqueren pròpiament la conservera i la de begudes no alcohòliques Al s XX ha tingut lloc l’extensió a gran escala de tota una sèrie de processos d’obtenció de nous aliments, i de racionalització dels obtinguts tradicionalment…

El conducte hepàtic dret recull la bilis formada en el lòbul dret del fetge i en part del lòbul caudal el conducte hepàtic esquerre rep la bilis elaborada en el lòbul esquerre del fetge, en el lòbul quadrat i en el lòbul caudal Ambdós conductes s’uneixen i formen el conducte hepàtic comú , que solca la cara inferior del fetge i es divideix en dues branques el conducte cístic i el colèdoc

Fou donat primerament als reis, però després passà a ésser propi de prínceps de branques collaterals d’una casa reial i a sobirans menors, com els grans ducs de Toscana de la dinastia dels Mèdici, els ducs de Mòdena de la dels Este, els de Parma de la dels Farnese, així com també els duxs de Venècia i Gènova És encara l’apellatiu dels prínceps d’Astúries i Girona i dels infants d’Espanya