Celastracies (1) i aquifoliàcies (2). 1 Evònim (Euonimus europaeus): a branca amb inflorescències axil·lars (x 0,5); b detall de dos fruits, un dels quals ja és obert i deixa veure les llavors al seu interior (x 1). 2 Grèvol (llex aquifolium): a branca amb fruits madurs (x 0,5); b flor femenina amb estaminodis (x 2); c flor masculina amb els estams inserits entre els pètals (x 2).
Eugeni Sierra
Petita família de plantes llenyoses pròpia de les regions temperades i tropicals que conté només tres gèneres i unes 400 espècies. L’únic representant als Països Catalans és el grèvol
.
El grèvol (Ilex aquifolium) és un arbre perennifoli no gaire alt, sovint en estat arbustiu, de fulles poc o molt ovades, llargues de 5 a 12 cm, de color verd fosc, brillants. El marge és ondulat i fortament dentat amb les dents rígides i punxoses. A les branques més altes dels individus vells i, de vegades a tot l’arbre, les fulles poden tenir el marge gairebé enter. Les flors, blanques o rosades, són tetràmeres i funcionalment unisexuals. Els fruits, de color vermell i una mica més grans que un pèsol, se situen al capdamunt de curts pedicels axil·lars. El grèvol és una espècie lateatlàntica que es fa a les fagedes i a d’altres boscos caducifolis, però que hom pot trobar també als alzinars muntanyencs. La seva fusta és dura i compacta i s’ha utilitzat en ebenisteria. És un arbre protegit en molts indrets per tal d’evitar-li mutilacions, ja que les branques carregades de fruits són comercialitzades com a motiu nadalenc.