Resultats de la cerca

El 1932 feu estudis de composició amb O Jeremiaš, que després amplià amb P Dědeček, R Karel i J Křička El 1940 es diplomà Treballà per a la Casa Editora FA Urbánek Fou secretari de la Unió de Compositors txecoslovacs 1955-60 i director de la discogràfica Panton 1963-70 La seva obra es mostra fidel a la tradició txeca, amb una tendència al caràcter dramàtic i un gust exquisit en el terreny harmònic i tímbric Impressionista en la limpidesa de l’escriptura, no rebutjà la línia constructivista de P Hindemith, tal com mostra la Musica concertante 1970 També conreà la música electrònica El seu…

Fou alumne de Maurizio Cazzati A Bolonya cantava i tocava el violoncel a l’església de Sant Petroni, el 1658, i el 1673 fou nomenat mestre de capella del Sant Rosari L’any següent es traslladà a Mòdena, on arribà a ser vicemestre de capella de la cort del duc Francesc II d’Este El 1684 fou nomenat provisionalment mestre de capella, però dos anys després tornà al seu antic càrrec de vicemestre, que ocupà fins a la seva mort L’aportació més important de Vitali a la història de la música es troba en la seva producció instrumental, amb la qual contribuí decisivament a l’establiment de la sonata…

Estudià a l’Institut del Cos d’Enginyers de Sant Petersburg fins el 1817 i alhora rebé classes de piano de D Steibelt i J Field a qui dedicà una sonata per a piano, i de violí, cant i composició Feu el seu debut en el teatre musical l’any 1818, i a partir del 1825 s’hi dedicà plenament en ser nomenat inspector dels Teatres Imperials de Moscou, dels quals fou intendent general 1848-60 Des d’aquest lloc potencià la formació de nous cantants i ballarins d’alta qualitat La seva importància com a compositor rau en el fet que fou el principal representant de l’òpera russa abans de M Glinka Les…

Vida Inicià la seva formació musical en l’àmbit familiar, especialment sota la guia del seu padrastre Fou director de l’orquestra del Teatre Principal de Palma El 1836 s’installà a París, on estudià amb H Collet i A Elwart, i on també exercí de professor de cant Posteriorment fou mestre de capella i cambra de la reina Isabel II i professor de cant del Reial Conservatori de Música i Declamació de Madrid Fou membre de l’Institut de França i de la Reial Acadèmia de San Fernando Després de vint-i-sis anys a la cort madrilenya retornà a Mallorca a causa del seu nomenament com a Batlle del Reial…

Després d’haver estat iniciat en la música pel seu pare, assistí a la Kreutzschule de Dresden com a alumne de GA Homilius Aquest darrer, convençut de les aptituds del jove deixeble, encomanà l’ampliació dels seus coneixements a JA Hiller El 1774 anà a Halle, on fou nomenat kantor de la Ulrichskirche Com a la major part de les ciutats veïnes, aquest càrrec incloïa compromisos de diferents tipus, a voltes allunyats de les tasques pròpies d’un compositor L’any 1779 fou nomenat màxim responsable musical de la universitat, on impartí classes i promogué sèries de concerts El 1787 ocupà el lloc de…

Es graduà a l’Acadèmia de Música de Sofia el 1926 Posteriorment estudià a l’Escola Normal de Música de París 1926-32 amb P Dukas composició, N Boulanger història de la música i Y Léfébure piano De retorn a Bulgària, treballà com a director de cor a l’Òpera Nacional, on el 1944 aconseguí el càrrec de director L’any següent fou nomenat professor de cant a l’Acadèmia de Música de Sofia Fundà l’Associació de Música Contemporània 1933 i la Unió de Compositors Búlgars, i dirigí el festival Març Musical de Rússia Fou un dels representants més significatius de la seva generació Les seves primeres…

El 1688 constava com a alumne d’orgue al Conservatorio de la Pietà dei Turchini, a Nàpols, on exercí d’organista entre el 1694 i el 1702 El seu primer reconeixement com a compositor el rebé quan presentà la seva òpera Ariovisto 1702 El 1703 intentà, sense èxit, aconseguir el càrrec de director musical a la cort de Nàpols, lloc ocupat per Alessandro Scarlatti El 1707, després de la composició d’un tedèum i la seva posterior interpretació dirigida per ell mateix, obtingué la plaça de director musical amb el comte Wirrico Daun A més de la seva feina al servei d’aquest aristòcrata, exercí el…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, i quan tenia quinze anys obtingué el lloc de segon clavicèmbal al teatre de la cort de Nàpols El 1750 ocupà el càrrec d’organista a la capella reial en substitució de G De Bettis Arran de l’èxit de la seva primera òpera - Ricimero, re dei Goti , representada a Roma durant la temporada de carnaval del 1759-, començà a ser convidat en diverses ciutat italianes, però el 1763 tornà a Nàpols amb la idea de dedicar-se exclusivament a la música sacra Un propòsit de breu durada, perquè l’any següent tornà a compondre òperes i es traslladà a Viena Una mort…

Desenvolupà tota la seva carrera a Sant Marc de Venècia, on el seu pare havia estat instrumentista Entre el 1615 i el 1623 hi serví com a cantant i el 1627 succeí a Alessandro Grandi com a mestre de capella assistent de C Monteverdi El 1644 en fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la mort Juntament amb A Grandi i Ignazio Donati, Rovetta fou un dels compositors més efectius a l’hora d’explotar l’anomenat stile concertato del nord d’Itàlia Pràcticament tota la seva producció musical és vocal Compongué música religiosa -salms, motets i misses- i també profana, com cantates,…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, a través del qual conegué la música de D Buxtehude, JA Reincken i els clavecinistes francesos Des del 1718 viatjà per Itàlia, actuant com a intèrpret virtuós de música de tecla El 1721 tornà a Brunsvic, on compongué la seva primera òpera italiana, L’innocenza difesa , avui perduda El 1722 acceptà la invitació del rei de Suècia per a ocupar el càrrec de mestre de capella de la seva cort, en la qual compongué, entre altres obres, la segona òpera italiana, Arminio 1725, també perduda El 1725 renuncià el càrrec que tenia a Suècia i visità Hamburg…