Resultats de la cerca
Es mostren 2057 resultats
Sònia Domínguez Muñoz

Sònia Domínguez Muñoz
Arxiu. S. Domínguez
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en trampolí.
Fou set vegades campiona d’Espanya de trampolí 1988, 1990-94, 1996 i doble minitrampolí 1988-89, 1992-94, 1996-97 i tres de sincronisme 1987, 1989, 1993 També guanyà diversos Campionats de Catalunya Formà part de la selecció espanyola absoluta de trampolí entre el 1990 i el 1998 Participà en tres Campionats del Món i en tres d’Europa absoluts Guanyà la medalla de bronze per equips en doble minitrampolí al Campionat d’Europa 1993 Un cop retirada, fou entrenadora en diversos clubs i al CAR de Sant Cugat, jutgessa i professora de trampolí i de minitrampolí
Blanca Gil Sorli
Waterpolo
Jugadora de waterpolo.
Formada al CAR de Sant Cugat i membre del Club Esportiu Mediterrani, fou campiona d’Espanya júnior la temporada 2000-01 L’any 2002 ingressà al Club Natació Sabadell i guanyà dues Lligues 2002, 2004 i dues Copes de la Reina 2002, 2004 Participà en dues Copes d’Europa 2002, 2003 i un LEN Trophy 2004 Amb la selecció espanyola júnior guanyà la medalla de bronze al Campionat d’Europa 2002 i del Món 2003 En l’àmbit absolut, fins el 2011, disputà 170 partits i marcà 342 gols, i participà en cinc Campionats del Món i quatre d’Europa
Ivan Hompanera Álvarez
Atletisme
Atleta.
Després d’una llarga recuperació a causa d’un accident, tornà a l’atletisme, esport en el qual era una jove promesa i gràcies al qual el 1989 havia ingressat al CAR de Sant Cugat Com a esportista discapacitat, guanyà una medalla de plata en 800 m al Campionat del Món 2002, tres medalles d’or en 5000 m, 800 m, 4 × 400 m als Campionats d’Europa 2003 i una medalla de bronze en 800 m al Campionat d’Europa 2005 Participà en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000, on guanyà dues medalles d’or 5000 m, 800 m
Joan Anguita Ramos
Gimnàstica
Gimnasta i entrenador especialitzat en gimnàstica artística.
S’inicià a l’Escola Municipal de Gimnàstica de Cornellà de Llobregat El 1988 ingressà al Gimnàs La Foixarda i el 1993 al CAR de Sant Cugat Fou campió d’Espanya infantil 1990, 1991 i juvenil 1992, 1993, però les lesions tallaren la seva progressió Tot i això, formà part de la selecció espanyola que disputà el Campionat d’Europa júnior 1996 i fou subcampió estatal de cavall amb arcs 1995 i de barres paralleles 1997 El 1999 es retirà quan era gimnasta del Club Gimnàstic de Tarragona L’any 2003 s’inicià com a entrenador del CG Osona
Alba Planas Illas
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica artística.
Començà al gimnàs Sylan de Mataró, passà al Centre de Tecnificació de la Foixarda i, el 1999, s’incorporà a la Residència Blume de Madrid Fou campiona d’Espanya infantil 1998 i júnior 1999, 2000 El 2001 formà part de la selecció espanyola absoluta que disputà el Campionat del Món i guanyà els Jocs Mediterranis L’abril del 2002 patí una forta caiguda quan s’entrenava per anar al Campionat d’Europa i el mes de maig tornà a Catalunya i passà a entrenar-se al CAR de Sant Cugat Al febrer del 2003 es retirà, en no recuperar-se de les lesions
José Antonio del Castillo Pérez
Natació
Nedador i entrenador de natació.
Nedà amb el CN l’Hospitalet i començà la carrera d’entrenador en el seu club Posteriorment, fou entrenador del CN Montjuïc de categories inferiors 1993-96 i entrenador en tots els nivells del CN Sant Andreu, on assolí la direcció tècnica i treballà amb nedadors com els germans Alan i Brenton Cabello 1997-2009 Després treballà al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat del Vallès preparant nedadors de màxim nivell, com el recordista mundial Rafael Muñoz o la medallista europea Mercedes Peris Al juny del 2018 fou nomenat director tècnic de la Federació Catalana de Natació
música índia
Música
Art musical conreat pels indis nord-americans.
No és unitari, car hi ha almenys sis nuclis identificables a partir de criteris ètnics i geografics l’esquimal i nord-occidental, el de Califòrnia-Yuma, el de la Gran Conca, el d’Athabasca, el de les Grans Planes i Nou Mèxic i el de la costa est Tots tenen, però, trets comuns la importància dels elements rítmics i la limitació dels instruments els de corda són gairebé desconeguts es destaquen alguns tipus de flautes, tambors, xerric-xerracs i xiulets És freqüent l’ús de l’escala pentatònica El confinament dels indis ha tendit a unificar llur música
punta seca
Art
Gravat calcogràfic que s’obté per estampació, sobre paper, d’una planxa de coure o de zenc gratada directament per l’artista mitjançant una punta afilada d’acer.
Els solcs són més o menys profunds segons la intensitat que l’artista desitja de donar al traç, car són aquests solcs els destinats a retenir la tinta per a l’estampació També retenen tinta les barbes aparegudes en el moment del gratatge per embotiment del metall pels costats dels solcs, la qual cosa dóna al traç una aparença vellutada característica del procediment Per la feblesa d’aquestes barbes és un dels procediments de gravat que admet menys quantitat d’exemplars en el tiratge Entre els gravadors destacats en aquest procediment hom pot esmentar PPicasso, SDalí, XNogués,…
eudiòmetre
Química
Instrument utilitzat en l’anàlisi volumètrica de certes mescles de gasos.
Consta d’una proveta graduada, de vidre gruixut, amb aixetes que tanquen tots dos extrems Quan cal determinar la composició d’una mescla de dos gasos coneguts, hom introdueix la mescla en l’eudiòmetre juntament amb un tercer gas adientment escollit, el qual, en saltar una guspira, es combina amb un dels components de la mescla Si el component resultant no és gasós, hom determina el volum del gas emprat, car és mesurable el volum residual total Hom empra també l' eudiòmetre de mercuri , l’extrem interior de la proveta del qual és introduït en una proveta de mercuri
anaerobiosi
Biologia
Forma de vida, descoberta per Pasteur en estudiar la fermentació butírica, dels éssers que no necessiten oxigen lliure (en forma de gas) i obtenen l’energia de reaccions d’oxidació en les quals l’acceptor final d’electrons és la matèria orgànica.
Hi ha dos tipus d’anaerobiosi l' anaerobiosi estricta i l' anaerobiosi facultativa Per als organismes que es troben en el primer cas anaerobis estrictes, el gas oxigen és tòxic, car probablement cal que els enzims que intervenen en el procés respiratori estiguin en forma reduïda per a ésser actius Entre els organismes que es troben en el segon cas anaerobis facultatius hi ha éssers que són indiferents a la presència de l’oxigen, i éssers que, com els llevats, poden passar de l’anaerobiosi a l’aerobiosi, segons la disponibilitat d’oxigen en el medi S'oposa a aerobiosi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina