Resultats de la cerca
Es mostren 2089 resultats
Otto Robert Frisch
Física
Físic austríac, naturalitzat britànic.
Estudià, amb L Meitner, la fissió de l’urani Treballà a Los Alamos EUA en la preparació de la bomba nuclear, i des del 1947 fou catedràtic a la Universitat de Cambridge El 1933 mesurà, amb O Stern, els moments magnètics del protó i del neutró
Joseph Jules Déjerine
Neuròleg francès.
Catedràtic de neurologia de la Salpêtrière, fou un dels membres més destacats dins l’escola francesa, juntament amb Charcot, Pierre Marie i Babinski Amb la seva muller Augusta Klumpke publicà una Anatomie du système nerveux , i amb A Thomas, un Traité des maladies de la moelle épinière
Fausto Miguélez Lobo

Fausto Miguélez Lobo
© UAB
Sociologia
Sociòleg.
Catedràtic de sociologia i doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona En la mateixa universitat fou membre fundador i director del Departament de Sociologia, degà 2001-05 i catedràtic de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia i, des de la jubilació, professor honorari Presidí el IX Congrés Espanyol de Sociologia celebrat a Barcelona el 2007 i fou fundador i director del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball QUIT Posteriorment fundà l’Institut d’Estudis del Treball Fou secretari general de la Federació d’Ensenyament de CCOO 1979-81…
Josep Alsina i Clota
Història
Hel·lenista.
Estudià a Ripoll i a Vic, i, després de llicenciar-se en filologia clàssica a la UB 1948, esdevingué catedràtic de grec dels instituts Lluís de Peguera de Manresa 1954 i Ausiàs Marc de Barcelona El 1956 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre El mito de Helena en la literatura griega Catedràtic de grec de la Universitat de Barcelona 1958, publicà en revistes especialitzades nombrosos estudis de filologia grega, en particular sobre la mitologia i la religió, com Mitología griega 1962, sobre crítica textual, sobre literatura, amb obres com Literatura griega 1967 i Problemas y métodos de…
,
Josep Manuel Casas i Torres
Geografia
Geògraf.
Estudià filosofia i lletres i dret a València Catedràtic de geografia a Saragossa 1944, hi creà una escola de geografia i hi fundà el primer departament de geografia aplicada de l’Estat espanyol, i la primera llicenciatura de geografia independent de la d’història Fou vicedirector de l’Instituto de Estudios Pirenaicos —des d’on dirigí la part de geografia de la revista Pirineos — i de l’Instituto Juan Sebastián Elcano CISC Fou catedràtic de geografia a la Universitat de Madrid 1965-85 i director de l’Instituto de Geografía Aplicada del CSIC i de la revista Geographica , amb finalitat docent,…
Jacint Díaz i Sicart
Filosofia
Cristianisme
Humanista i sacerdot.
Fill d’un catedràtic de medicina de la Universitat de Cervera, restà orfe de pare al cap de pocs mesos i fou protegit per Ramon Llàtzer de Dou, del qual més tard publicà una biografia 1885 Estudià gramàtica llatina i retòrica a Igualada i, a partir del 1822, filosofia i dret a Cervera, on obtingué el títol de batxiller en lleis 1829 i de doctor en cànons 1832, i on fou professor del 1832 al 1835 Visqué a Itàlia, com a institutor de dos nebots de Dou, del 1835 al 1839 Més endavant fou catedràtic de retòrica al seminari de Vic El 1847 ocupà la càtedra de literatura llatina de la Universitat de…
Rossend Poch i Viñals
Metge.
Catedràtic d’otorrinolaringologia a Granada 1953, Sevilla i Madrid, és autor d’una extensa obra científica i assistencial, en la qual destaquen treballs sobre el camp de l’audiometria supraliminar 1956 l’exploració funcional auditiva 1958 i els aspectes terapèutics Dirigí “Progresos en ORL y patología cervicofacial” 1978
Josep Martí i Pedrell
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecari i professor.
El 1836 fou nomenat bibliotecari de la biblioteca pública, que esdevingué més tard la Biblioteca Universitària de Barcelona Fou catedràtic i director fins el 1859 de l’institut de segon ensenyament de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i de la de Bones Lletres de Barcelona
Onofre Jaume Novellas i Alavau
Matemàtiques
Matemàtic.
Estudià, a Barcelona, a l’Escola de Nàutica de Llotja, on fou deixeble d’Agustí Canelles El succeí com a catedràtic 1819-49, i dirigí també la nova escola de matemàtiques de la Junta de Comerç Fou membre i vicepresident 1847-48 de l’Acadèmia de Ciències i Arts
Eugeni Nadal i Gaya
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en filologia romànica, fou redactor en cap de Destino 1940-44 i catedràtic de literatura espanyola a l’institut de Manresa Escriptor culte, d’un estil líric i refinat, publicà Ciudades en España 1944 En memòria seva fou instituït a Barcelona el premi Eugenio Nadal de novella castellana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina