Resultats de la cerca

Collaborà amb DW Richards en l’estudi de malalties del cor i dels pulmons i en les tècniques per a mesurar el funcionament d’aquests òrgans Des de l’any 1951 fou professor de cirurgia a la Universitat de Columbia El 1956 compartí el premi Nobel de medicina amb DW Richards i W Forssmann

Llicenciat en medicina i cirurgia el 1952 Inicià la seva formació sobre malalties infeccioses a l’hospital Claude Bernard de París 1958 i el 1965 es doctorà en medicina i cirurgia i s’especialitzà en medicina interna Fou metge responsable de sala a la Clínica Mèdica Universitària del Professor Pedro Pons 1960-65, cap de servei a l’Hospital de Nostra Senyora del Mar 1966-68 i metge del servei d’urgències de l’ Hospital de Sant Pau  1968-75, on des del 1975 fins al 1997, en què es jubilà, ocupà el càrrec de cap de la Unitat de Malalties Infeccioses, que fou la primera de l’Estat espanyol…

Durant la guerra de Crimea 1854-55 organitzà hospitals de campanya, i a la tornada a Londres creà, a l’hospital de Saint Thomas, una escola d’infermeres que fou un model i un estímul per a totes les dones del món desitjoses d’incorporar-se, com a auxiliars, als esforços de la medicina i de la cirurgia

Doctorat a Tolosa Llenguadoc 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l’Orde dels Metges dels Pirineus Orientals més tard, en fou president honorari Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest

Estudià a Montpeller, on donà a conèixer, en una comunicació, el mètode de Gimbernat per a operar l’hèrnia crural Dirigí l’hospital de Bítem Tortosa durant la guerra del Francès Posteriorment s’establí a Manlleu El 1834 llegí una Memoria sobre el hermafrodismo al Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona Publicà diverses obres científiques

Fou catedràtic d’història de la medicina del Collegi de Medicina de Barcelona 1821-22 i del de San Carlos de Madrid 1841 i vocal de la junta suprema de sanitat 1846 i del consell d’instrucció pública Traduí del francès al castellà manuals de cirurgia 1827-32 i fisiologia 1818 i publicà unes lliçons d’homeopatia 1850-51

Farmacològicament és realitzat mitjançant substàncies que se situen en els receptors del neurotransmissor acetilcolina o bé estabilitzen les membranes postsinàptiques contra l’acció de l’acetilcolina alliberada de les terminacions nervioses presinàptiques El blocatge ganglionar és practicat a la clínica en certs estats d’hiperactivitat del sistema nerviós autònom i per tal de produir hipotensió en alguns tipus de cirurgia

D’altres vegades té per finalitat practicar un drenatge fístula, extreure cossos estranys o formacions perilloses tumors o efectuar, simplement, una adequada diagnosi laporatomia exploratòria Conegudes generalment pel nom de l’especialista que les ha descrites, les operacions exigeixen uns profunds coneixements anatòmics del cirurgià, així com unes installacions adequades quiròfan i un instrumental apropiat, sotmès a una rigorosa asèpsia

Comporta una dificultat o un retardament en el buidament gàstric L’etiologia més freqüent és la neuropatia diabètica altres causes poden ésser la secció quirúrgica del nervi vague per anullar la secreció d’àcid i afavorir la curació de la malaltia ulcerosa aquesta cirurgia està pràcticament obsoleta arran de l’adveniment de medecines antisecretores antihistamínics H2 i inhibidors de la bomba de protons

El pacient esdevé diabètic altres manifestacions poden ser dermatitis, glossitis, anèmia i trombosi venosa Al voltant del 70 % són malignes L’extirpació quirúrgica és curativa en el cas dels benignes, i dels malignes sense metàstasi L’hormona somatostatina inhibeix l’acció del glucagó i pot ser útil, sobretot, en cas d’existència de metàstasi, en què la cirurgia només aporta un tractament palliatiu