Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i es llicencià amb premi extraordinari 1849 Metge de la Casa de Maternitat de Barcelona 1854, es destacà en les epidèmies del còlera d’aquell any i del 1865 El 1869 esdevingué metge degà de l’Hospital de la Santa Creu i doctor en medicina Es distingí com a cirurgià

Les collisions amb la decadent Universitat de Mallorca i les dificultats econòmiques determinaren una curta durada L’última sessió acadèmica és registrada el 1800 El seu arxiu es conserva a l’actual Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca són interessants les descripcions medicotopogràfiques de diferents poblacions de l’illa

Germà del bisbe Miquel Salvà i Munar Fou catedràtic i primer director del Collegi de Medicina, Cirurgia i Farmàcia de Pamplona 1829, on publicà un periòdic mensual de medicina 1830 en el qual collaboraren nombrosos metges mallorquins i catalans Fou catedràtic a Madrid Deixà inèdites nombroses obres professionals i publicà alguns discursos

Aquesta tècnica és emprada en cirurgia cardíaca per a substituir el sistema cardiopulmonar del pacient per un aparell de cor-pulmó artificial, que consta d’un sistema oxigenador que substitueix els pulmons i un sistema de bomba que exerceix les funcions del cor La circulació extracorpòria és emprada també en els aparells de ronyó artificial

Collaborà amb DW Richards en l’estudi de malalties del cor i dels pulmons i en les tècniques per a mesurar el funcionament d’aquests òrgans Des de l’any 1951 fou professor de cirurgia a la Universitat de Columbia El 1956 compartí el premi Nobel de medicina amb DW Richards i W Forssmann

Es llicencià a Barcelona en medicina i cirurgia 1840 i exercí a Sineu Publicà nombroses novelles històriques La huérfana de Barcelona , 1850 El mundo tal cual es , 1863 El cardenal Alberoni o el hijo del jardinero , 1867 i drames del mateix estil Las intrigas de un privado , 1845 Doña Elvira de Belloch , 1851 etc

Durant la guerra de Crimea 1854-55 organitzà hospitals de campanya, i a la tornada a Londres creà, a l’hospital de Saint Thomas, una escola d’infermeres que fou un model i un estímul per a totes les dones del món desitjoses d’incorporar-se, com a auxiliars, als esforços de la medicina i de la cirurgia

Fou catedràtic d’història de la medicina del Collegi de Medicina de Barcelona 1821-22 i del de San Carlos de Madrid 1841 i vocal de la junta suprema de sanitat 1846 i del consell d’instrucció pública Traduí del francès al castellà manuals de cirurgia 1827-32 i fisiologia 1818 i publicà unes lliçons d’homeopatia 1850-51

Estudià a Montpeller, on donà a conèixer, en una comunicació, el mètode de Gimbernat per a operar l’hèrnia crural Dirigí l’hospital de Bítem Tortosa durant la guerra del Francès Posteriorment s’establí a Manlleu El 1834 llegí una Memoria sobre el hermafrodismo al Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona Publicà diverses obres científiques

Doctorat a Tolosa Llenguadoc 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l’Orde dels Metges dels Pirineus Orientals més tard, en fou president honorari Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest