Resultats de la cerca
Es mostren 529 resultats
Eduard Genovés i Olmos
Literatura catalana
Poeta, dramaturg, assagista i bibliòfil.
Fou batxiller en ciències i lletres i doctor en teologia Publicà el Catàleg descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de l’any 1474 fins 1910 1911-14 i el treball Sobre l’expulsió dels moriscs del Vall de Guadalest , pel qual fou nomenat soci de mèrit de Lo Rat Penat La seva obra poètica, de rerefons religiós, està influïda per la literatura clàssica i el romanticisme francès i alemany Guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València i, el 1915, fou proclamat mestre en gai saber El mateix any publicà Poesies , una antologia que aplega poemes propis i…
Pourquoi Pas?
Vaixell oceanogràfic francès.
Té una eslora de 107,6 m Construït el 2005, fou finançat pel ministeri de defensa francès i l’Institut Français de Recherche pour l’Exploitation de la Mer IFREMER El Service Hidrographique et Oceanographique de la Marine SHOM i l’IFREMER se'n reparteixen l’ús És un vaixell de recerca pluridisciplinària, amb capacitat per a portar i operar minisubmarins del tipus Nautile o vehicles submarins de control remot ROV, com el Victor 6000 El seu port base és Brest El nom d’aquest vaixell és en honor al vaixell que el comandant Jean Baptiste Charcot féu servir per a explorar la zona…
Constantí de Rússia
Història
Gran duc de Rússia.
Fill segon del tsar Pau I i germà d’Alexandre I i Nicolau I Participà en les guerres contra Napoleó i després fou nomenat comandant en cap del regne de Polònia 1816, en poder de Rússia Casat amb una aristòcrata polonesa, renuncià 1823 els seus drets a la corona russa Tot i ésser aliè al complot constitucionalista dels decabristes russos de l’any 1826, les relacions amb Nicolau I foren sovint tibants per la participació d’alguns oficials polonesos en el complot i per la reiterada defensa que feia Constantí de l’autonomia polonesa Amb tot, no aconseguí d’atreure's l’opinió polonesa…
Ricardo Burillo Stholle
Història
Militar
Militar castellà.
Era comandant de la guàrdia d’assalt a Madrid en iniciar-se la guerra civil de 1936-39, i intervingué en el setge de l’alcàsser de Toledo, en l’organització del cinquè regiment, en la defensa de Madrid i en la batalla del Jarama, on comandà el tercer cos d’exèrcit amb el grau de tinent coronel El mes de maig del 1937, i fins el novembre, es féu càrrec dels serveis d’ordre públic a Barcelona, on actuà contrà els membres del POUM, i ascendí a coronel Governador d’Alacant, on dirigí l’evacuació de personalitats rellevants del Front Popular, al març del 1939 fou fet presoner per les…
Raoul Salan
Història
Militar
Militar francès.
Durant la Segona Guerra Mundial lluità amb les forces del general De Gaulle Fou comandant en cap de les tropes franceses a la Xina i a Tonquín 1945-46 i a la Indoxina 1952-53, cap de la regió militar d’Algèria 1956-58 i governador militar de París 1959-60 Contrari a la retirada francesa d’Algèria, topà amb el president De Gaulle i participà en la fallida rebellió militar del 1961 Algèria Refugiat a Madrid, hi fundà, juntament amb el general Jouhaud, l' Organisation de l'Armée Secrète OAS El 1962 fou capturat a Alger i condemnat a cadena perpètua, però restà lliure arran de l’…
Joan Déu i Ros
Història
Política
Polític republicà.
Fou alcalde d’Olot arran de la Revolució de Setembre 1868 fundà el cos de voluntaris de la Llibertat i la Milícia Republicana del Cantó de la Muntanya Durant la insurrecció federalista del 1869 intentà d’ocupar Olot militarment, però s’hagué d’exiliar a França A la proclamació de la República 1873 fou novament alcalde d’Olot es destacà pel seu anticlericalisme actiu convertí l’església parroquial de Sant Esteve en caserna i presó com a comandant de les forces locals resistí desembre del 1873 el setge d’Olot per les forces carlines de Savalls Al cop d’estat del general Pavia, dimití Tanmateix…
P’otr Nikolajevič Wrangel
Història
Militar
Militar lituà.
Oficial de la guàrdia imperial russa i comandant d’una divisió de cosacs durant la Primera Guerra Mundial, s’uní a les forces antibolxevics d' Anton Ivanovič Denikin , del qual fou braç dret i successor 1920 Amb l’ajut de França reorganitzà l’exèrcit “blanc” a Crimea, aconseguí nombroses victòries a la Rússia meridional maig-juny del 1920 i formà un govern, que fou reconegut per França Acabada la guerra russopolonesa setembre del 1920, fou vençut pels bolxevics a l’istme de Perekop i a Sebastopol les seves forces 126 vaixells i 130 000 refugiats foren dispersades per Turquia,…
Jean-Marie Leclair
Música
Violinista i compositor francès.
El 1732 fou contractat com a director de l’Acadèmia de Música de Besançon Posteriorment retornà a Lió, on dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, tot desenvolupant una intensa tasca com a professor de violí Gaudí d’una gran reputació com a virtuós d’aquest instrument, cosa que li valgué les més altes distincions de les autoritats civils de Lió El 1739 publicà el seu Premier livre de sonates , dedicat a Camille Perrichon, comandant de Lluís XIV La seva escriptura musical mostra clarament els trets característics d’un instrumentista virtuós Les seves sonates palesen la influència de Jean…
Paul de Barras

Paul de Barras
© Fototeca.cat
Història
Polític francès, vescomte de Barras.
Serví a l’exèrcit colonial, participà en les jornades revolucionàries parisenques i fou elegit diputat del Var a la Convenció Comissari a Occitània, hi reprimí la insurrecció i activà la reconquesta de Toló Fou un dels promotors dels fets del 9 de termidor i dirigí la detenció de Robespierre Fou president de la Convenció i comandant en cap de l’exèrcit a l’interior Elegit membre del Directori, esdevingué, a partir del 18 de fructidor, el veritable cap executiu del país Després del 18 de brumari fou destituït dels seus càrrecs i es retirà a la vida privada, però no cessà de…
Dwight David Eisenhower
Dwight David Eisenhower
© Fototeca.cat
Història
Militar
General i estadista nord-americà.
Durant la Segona Guerra Mundial dirigí el desembarcament aliat al nord d’Àfrica 1942, la campanya de Tunísia i els desembarcaments de Sicília i Itàlia 1943, el desembarcament de Normandia 1944 i les operacions que portaren a la fi de la guerra Fou cap d’estat major de l’exèrcit 1945 i comandant suprem de les forces de l’OTAN 1950-52 Candidat pel partit republicà, el 1952 assolí la presidència dels EUA, i fou reelegit el 1956, però sense majoria al Congrés Encarregà la seva política exterior a John Foster Dulles , i el 1957 exposà la doctrina Eisenhower , que preveia la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina