Resultats de la cerca
Es mostren 7306 resultats
Álvaro de Figueroa y Torres
Álvaro de Figueroa y Torres
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític castellà, més conegut pel nom de conde de Romanones.
Advocat, fill d’una família aristocràtica de terratinents amb interessos en la mineria, s’incorporà al partit liberal, i des del 1888 fou diputat per Guadalajara, província on tenia les propietats agràries familiars Fou nomenat comte de Romanones el 1893 i gran d’Espanya el 1911 Regidor i alcalde-president de l’ajuntament de Madrid, el 1901 rebé la cartera ministerial d’instrucció pública En la lluita entre Moret i Montero Ríos per la successió de Sagasta, sostingué el primer, però, alhora, començà a constituir el seu propi grup, que dotà d’un òrgan d’expressió, el Diario…
Francis William Aston
Física
Físic anglès.
S'educà a Birmingham i a Cambridge, on treballà amb Joseph John Thomson sobre les descàrregues elèctriques en tubs a baixes pressions El 1920 fou fellow del Trinity College a Cambridge, el 1921 de la Royal Society, i el 1935 chairman de l’International Commitee on Atoms El 1919, dins les seves investigacions fonamentals sobre els isòtops , inventà l’espectrògraf de masses que porta el seu nom i que permet la separació dels isòtops i la determinació de llurs masses amb l’aproximació d’una millèsima Les seves publicacions més importants són The Isotopes 1922 i Mass-spectra and Isotopes 1933…
Gaspar de Guzmán y de Fonseca
Història
Política
Polític castellà d’origen andalús, tercer comte d’Olivares i primer duc de Sanlúcar la Mayor, conegut com el comte duc d’Olivares, fill i successor d’Enrique de Guzmán y Conchillos.
Estudià a Salamanca i fou gentilhome de cambra del futur Felip IV de Castella En regnar aquest, el seu oncle Baltasar de Zúñiga fou primer ministre, i quan morí 1622, el comte duc ocupà el seu lloc Hereu ideològic dels arbitristes i de la tradició imperial, concebé un programa polític basat a mantenir l’hegemonia dels Habsburg hispànics a Europa Però l’esgotament financer i de recursos humans de Castella —per la immensa pressió fiscal i la crisi del comerç americà— condicionava aquesta política a una profunda reforma econòmica i militar, que, amb tot, els triomfs assolits el 1618…
Amadeu VII de Savoia
Història
Comte de Savoia (1383-91).
Fill d’Amadeu VI, a qui succeí, i de Bona de Borbó Combaté en l’expedició de Carles VI de França a Flandes contra els anglesos 1383 Donà a Savoia per primera vegada una sortida a la mar amb l’adquisició del comtat i la ciutat de Niça 1388, que li lliuraren els súbdits niçards, rebels a Maria de Blois, regent del comtat de Provença en nom de Lluís II d’Anjou
Diego Hurtado de Mendoza y Sandoval
Història
Tercer comte de la Corzana.
Governador de Gibraltar i capità general de Guipúscoa, el 1697 fou nomenat lloctinent general de Catalunya, nomenament que restà sense efecte, a causa de la greu annexió francesa de Catalunya i de la posterior negativa, per part de la generalitat i del consell barceloní, de reconèixer-lo Sembla que, a causa de dificultats econòmiques i del seu ressentiment per la indiferència envers ell del govern de Felip V de Castella, es passà, el 1702, al servei de Carles d’Àustria, i li foren confiscats els béns El 1706 entrà triomfalment a València, amb Carles III, el qual el designà per formar part,…
Amadeu VI de Savoia
Història
Comte de Savoia (1343-1383), fill d’Aimó i de Iolanda de Monferrato.
Succeí el seu pare el 1343 i romangué sota tutela fins el 1349 dos anys abans fou ocupat Chieri Mitjançant acord amb Joan II de França, i prèvia renúncia de les pretensions de Savoia sobre el Delfinat, Amadeu VI prengué possessió del Gex i Faucigny 1355 adquirí per compra el Vaud 1359 Prestà vassallatge a l’emperador Carles IV, que el nomenà vicari imperial en territori de Borgonya Amb una política hàbil i sense escrúpols, aconseguí d’ocupar el Piemont 1360 el retornà en feu sota condicions inacceptables i hi fomentà discòrdies familiars finalment, n'obtingué la regència 1368 Realitzà una…
Henri du Vergier
Història
Noble francès.
Comte de La Rochejacquelein Fou un dels dirigents de la insurrecció coneguda com a guerra de Vendée contra el govern revolucionari francès Sufocada, però, la rebellió, morí en combat
Rafael de Vasco y Vargas
Història
Militar
Militar andalús.
Segon comte de la Conquista de las Islas Batanes —títol que heretà 1805 del seu germà José—, es destacà en les guerres de Carles III i Carles IV i assolí el grau de tinent general El 1807 fou nomenat capità general de València en esclatar la Guerra del Francès, malgrat la seva actitud indecisa envers Josep Bonaparte, es veié forçat pels avalots populars a oposar-s’hi presidí la Junta Suprema de Govern del Regne de València, però no sabé impedir els crims sanguinaris del canonge Baltasar Calvo, i només estimulat per Joan Rico gosà fer-lo empresonar 7 de juny de 1808 Organitzà la…
Mikhail Tarijelovič Tajnov
Història
Militar
Militar i polític rus d’origen georgià.
Comte de Loris-Melikov Participà en la guerra russoturca 1877-78 Nomenat cap de la comissió executiva creada per Alexandre II 1880, inicià un pla de reformes liberalitzants per frenar el terrorisme revolucionari, però el seu intent fou frustrat per l’assassinat del tsar 1881, i dimití
José Antonio Hilario Negrete
Història
Polític i diplomàtic.
Comte de Campo Alange Gran d’Espanya, durant el regnat de Carles IV d’Espanya fou secretari de la guerra, conseller d’estat i ambaixador a Viena 1796-98 i 1800-02 i a Lisboa 1802-06 Al servei de Josep I d’Espanya, que li concedí el títol de duc, fou ministre d’estat i ambaixador a París 1811-14
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina