Resultats de la cerca
Es mostren 2779 resultats
comtat de Vilafranquesa
Història
Nom que prengué el comtat de Vilallonga
el 1628 en ésser posseït per Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança.
Passà als Sabata de Calataiud, que obtingueren l’annexió de la grandesa d’Espanya el 1788, als Carròs, comtes de Cirat, i als Martínez de Pisón
ducat de Veragua
Història
Títol concedit al regne de Castella, el 1537, a Luis Colón i Álvarez de Toledo, net del descobridor d’Amèrica.
Passà als Colón de Portugal, comtes de Los Gelves, als FitzJames Stuart, ducs de Berwick, als Colón de Larreátegui i als Colón de Carvajal, marquesos d’Aguilafuente
ducat d’Uceda
Història
Títol concedit al regne de Castella amb grandesa d’Espanya, el 1610, a Cristóbal Gómez de Sandoval-Rojas y de la Cerda, marquès de Cea.
Passà als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Pacheco, comtes de la Puebla de Montalbán, als Fernández de Velasco i altra vegada als Girón, ducs d’Osuna
Brión
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat entre Santiago de Compostel·la i el riu Tambre.
La capital és Pedrouzos L’economia és agrícola panís i ramadera Dins el terme hi ha les restes del castell dels comtes d’Altamira segles XV i XVI
Tarancón
Municipi
Municipi de la província de Conca, Castella-la Manxa, situat a la riba esquerra del Tajo i drenat pel Riansares.
Indústria alimentària, metallúrgica i de material per a la construcció Destaquen el castell del duc de Riansares s XIX i el palau dels comtes de Perales i Salcedo
Goldregot de Cerdanya
Història
Comtessa de Pallars.
Filla de Miró II el Jove, comte de Cerdanya, i muller de Llop I de Pallars Llurs fills Ramon II, Borrell i Sunyer foren tots comtes de Pallars
Bellavista
Llogaret
Llogaret del municipi de Nulles (Alt Camp), situat entre Nulles i Valls.
Des del 1669 participà en la Comuna, i passà el 1632 als comtes de Savallà Conserva la capella de Santa Creu, que depenia de l’església de Vallmoll
Malmercat
Poble
Poble d’hàbitat dispers del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), enlairat damunt la Noguera Pallaresa, a la dreta del barranc de Malmercat, afluent d’aquell per l’esquerra.
L’església parroquial és dedicada a sant Andreu Hi ha un notable edifici senyorial Pertangué als comtes de Pallars s XIV i als vescomtes de Vilamur s XVIII
principat de Bisignano
Història
Títol concedit per Ferran I de Nàpols el 1463 a Lucca Sanseverino, tercer duc de San Marco.
La grandesa d’Espanya fou reconeguda el 1530 a Pietro Antonio Sanseverino, cavaller del Toisó d’Or El 1606 passà als comtes de Saponara i el 1888 als Costa
Occitània i els trobadors. 950-1200
Els comtats catalans mantingueren sempre una estreta relació amb les terres occitanes, amb les quals els unia un mateix sistema polític i social, a més de compartir una mateixa cultura i parlar una llengua molt propera Pel camí d’enllaços matrimonials, l’or musulmà o, directament, per la via militar, l’expansió catalana fou una realitat al llarg dels segles XI i XII Entre 1112 i 1245 els comtes de Provença ho foren del Casal de Barcelona Una política matrimonial Política matrimonial dels comtes catalans 917-1133 Des de mitjan segle IX fins al començament del segle…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina