Resultats de la cerca

Passà als Sabata de Calataiud, que obtingueren l’annexió de la grandesa d’Espanya el 1788, als Carròs, comtes de Cirat, i als Martínez de Pisón

Passà als Colón de Portugal, comtes de Los Gelves, als FitzJames Stuart, ducs de Berwick, als Colón de Larreátegui i als Colón de Carvajal, marquesos d’Aguilafuente

Passà als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Pacheco, comtes de la Puebla de Montalbán, als Fernández de Velasco i altra vegada als Girón, ducs d’Osuna

La capital és Pedrouzos L’economia és agrícola panís i ramadera Dins el terme hi ha les restes del castell dels comtes d’Altamira segles XV i XVI

Indústria alimentària, metallúrgica i de material per a la construcció Destaquen el castell del duc de Riansares s XIX i el palau dels comtes de Perales i Salcedo

Filla de Miró II el Jove, comte de Cerdanya, i muller de Llop I de Pallars Llurs fills Ramon II, Borrell i Sunyer foren tots comtes de Pallars

Des del 1669 participà en la Comuna, i passà el 1632 als comtes de Savallà Conserva la capella de Santa Creu, que depenia de l’església de Vallmoll

L’església parroquial és dedicada a sant Andreu Hi ha un notable edifici senyorial Pertangué als comtes de Pallars s XIV i als vescomtes de Vilamur s XVIII

La grandesa d’Espanya fou reconeguda el 1530 a Pietro Antonio Sanseverino, cavaller del Toisó d’Or El 1606 passà als comtes de Saponara i el 1888 als Costa

Els comtats catalans mantingueren sempre una estreta relació amb les terres occitanes, amb les quals els unia un mateix sistema polític i social, a més de compartir una mateixa cultura i parlar una llengua molt propera Pel camí d’enllaços matrimonials, l’or musulmà o, directament, per la via militar, l’expansió catalana fou una realitat al llarg dels segles XI i XII Entre 1112 i 1245 els comtes de Provença ho foren del Casal de Barcelona Una política matrimonial Política matrimonial dels comtes catalans 917-1133 Des de mitjan segle IX fins al començament del segle…